Guerau d'Orlhac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Gerard».
sant Grau, o
Guerau d'Orlhac

Icona oriental
confessor
Nom secular Guiral
Naixement 855-856
Castell de Sant Esteve d'Orlhac (Roerga, Aquitània)
Defunció 909 o 918
Postòmis (Roergue), o Sant Cirgues (Carcin)
Enterrament Abadia de Sant Guerau d'Orlhac
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga, s. X
Festivitat 13 d'octubre
Fets destacables Comte d'Orlhac, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac
Iconografia Amb corona comtal o espasa; amb atributs de pelegrí; amb una església a les mans; amb hàbit benedictí
Patronatge Solters, comte, Alta Alvèrnia; invocat per a la protecció del bestiar boví, contra el mal de ronyó i les picades de bèsties verinoses o abelles

Sant Guerau d'Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 - Postòmis (Roerga), o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac. És venerat com a sant per l'Església catòlica i l'Església ortodoxa i va ser tingut com a model de cavaller cristià que renunciava als seus béns per la fe i la justícia.

Vida[modifica | modifica el codi]

Guiral va néixer l'any 856 era l'hereu del comte Guerau, senyor d'Orlhac d'origen merovingi, i d'Adeltruda, d'origen carolingi, i va rebre l'educació adequada per al càrrec: armes, cavalleria, caça, etc. De salut feble, també va aprendre gramàtica, cant, dret romà i Santes Escriptures, ja que la família era molt religiosa. Els eclesiàstics que freqüentaven el palau de la família se sorprenien dels coneixements que en tenia.

A la mort del seu pare, Guerau va esdevenir senyor d'un gran territori a la Roergue: se'n féu càrrec de la justícia, que no voler delegar, i va fer-se famós per exercir-la amb equitat. Va voler protegir els seus súbdits i es va posar al comandament de les tropes en la lluita contra els bandolers i les bandes armades que atacaven els pagesos.

Va voler fer-se religiós, però el bisbe de Cahors, Geusbert, el persuadí que no ho fés, ja que, atesa la seva posició social, podria fer més bé continuant com a senyor que no pas si es feia monjo. Va dur, però, una vida evangèlica i lliurada a la devoció: dedicava a la pregària diverses hores al dia, feia caritat, alliberava serfs i els donava terres i a les guerres intentava evitar la violència gratuïta. No va voler casar-se ni deixar el celibat, tot i que Guillem I d'Aquitània volia que esposés la seva filla.

Fundació de l'abadia[modifica | modifica el codi]

Cap al 885 va fundar una abadia a Orlhac a la que va donar, en un testament de 898, tots els seus dominis. Va donar-li la regla de Sant Benet, segons la reforma de Benet d'Aniana. Va refusar l'oferta de protecció a l'abadia que va fer-li Guillem I d'Aquitània,[1] ja que Guerau volia que l'abadia fos autònoma i no tingués vincles amb els senyors feudals ni eclesiàstics: per això la va posar sota la protecció directa del papa i del rei, que donaren a la fundació sengles diplomes d'immunitat. Per això, l'abat d'Orlhac portava mitra i bàcul i tenia el títol de comte.

Al final de la seva vida, Guerau es quedà cec. Va patir pels problemes en la construcció de l'edifici de l'abadia, que s'havia de reconstruir per defectes al primer edifici, i perquè els monjos que havia fet venir de Vabres no semblaven ben predisposats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Enterrat a l'església de l'abadia, la seva tomba esdevingué lloc de peregrinatge; fou canonitzat vox populi[2] i declarat patró de l'Alta Alvèrnia. Vint anys més tard de la seva mort, Odó de Cluny, que va ser el tercer abat d'Orlhac, va escriure la seva biografia, convertint Guerau en un model de cavaller cristià.

La seva festivitat litúrgica és el 13 d'octubre.

Tradició catalana de sant Guerau[modifica | modifica el codi]

Segons una tradició Sant Guerau visità Catalunya vestit de pelegrí. És per això que moltes vegades se'l representa seguint aquesta tradició. Llavors hi havia una pesta bovina però per allí on passava, els bous que estaven malalts eren guarits quan eren beneïts pel sant. També portava una ampolleta d'oli que no s'acabava mai: l'oli tenia efectes guaridors, com també els té l'oli de Sant Grau, que es beneeix el dia de la festivitat del sant a les esglésies on es venera.

A Catalunya, és venerat a Albons (festa petita del poble), l'Estela (al municipi de Cistella) i Tossa de Mar.

Diu la tradició, sense fonament històric, que sant Guerau va passar una temporada a Tossa de Mar, retirat a una cabana on feia penitència. La cabana fou convertida en ermita on es diu que hi ha una relíquia del sant i la gerra on el sant guardava l'aigua: cada 13 d'octubre es beneeix aigua i es reparteix entre els fidels.

A Cogolls té lloc l'aplec de Sant Grau cada segon diumenge d'octubre: s'hi fa l'ofici dedicat al sant, ballada de sardanes, venda de candeles i menjar popular. L'ermita era dedicada a sant Pelegrí, però el 1901 es va dedicar a Sant Guerau d'Orlhac en reconeixement a la seva intervenció en salvar de la pesta els caps de bestiar.

A l'Estela, lloc del terme de Cistella, hi ha una ermita amb una imatge del sant i s'hi fa una arrossada popular cada 13 d'octubre.

Algunes ermites dedicades a Sant Guerau d'Orlhac[modifica | modifica el codi]

Albons, Caldes de Malavella, Cogolls, Sant Grau d'Ardenya (Tossa de Mar), Sant Grau d'Entreperes

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerau d'Orlhac
  • Odon de Cluny. Vita de sancto Geraldo comite Auriliacensis.
  • Géraud Vigier. Histoire parénétique de trois Saints protecteurs de la Haute-Auvergne : saint Flour, saint Marius (saint Mary), saint Géraud, 1635.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guillem I fundaria llavors, seguint el model d'Orlhac, l'Abadia de Cluny.
  2. Va ser un dels primers sants en ésser canonitzat sense haver patit martiri o sense haver estat ordenat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]