Guernica (quadre)
De Viquipèdia
 |
| El Guernica |
| Pablo Picasso, 1937 |
| Oli sobre tela, 350 × 780 cm |
| Museu Reina Sofia, Madrid |
Guernica és el nom d'un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París[1]. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
Taula de continguts |
[edita] Procés de creació
A principis de 1937 Picasso es trobava a París en un període de crisi personal i creativa. Durant el mes de gener va rebre al seu apartament la visita de Josep Renau, Josep Lluís Sert, Juan Larrea, Jose Bergamín i Max Aub, qui el van visitar per fer-li l'encàrrec de pintar un mural per decorar el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París[2], oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i Tècniques en la vida moderna, que tindria lloc durant aquell mateix any. Aquella exposició havia de servir per mostrar arreu del món la situació política d'espanya, clamant justícia. Picasso va acceptar.
En un principi, l'autor pensava realitzar una al·legoria a la llibertat de l'art, però va canviar d'idea en assabentar-s'en del bombardeig de Guernica[3] que va tenir lloc el dilluns 26 d'abril. El dissabte següent l'1 de maig de 1937 Picasso va assistir, junt amb altres intel·lectuals espanyols, a la multitudinària manifestació del primer de maig, on milers de parisencs van exigir justícia pel bombardeig de Guernica. Va ser llavors quan va decidir que pintaria el quadre sobre aquests fets. El mateix 1 de maig de 1937 Picasso ja va realitzar diversos estudis previs al seu taller de París.
Un cop Picasso va informar al Govern de la República que la temàtica del mural seria el bombardeig, es van alçar veus dient que la temàtica era la correcta, però que potser ho havia de pintar un pintor basc, més concretament Aurelio Arteta. El propi Arteta va denegar l'oferiment en favor de Picasso, al·legant que havia de realitzar un imminent viatge a Mèxic[2].
Tenint en compte la seva complexitat i la seva mida, el Guernica es va pintar en un temps record. El 8 de maig va introduir la figura de la mare i el cavall i l'11 de maig va començar la tela definitiva que va ser finalitzada el 4 de juny. Existeixen fotografies de gairebé tot el procés de creació, que van ser realitzades per la seva companya sentimental en aquells moments, Dora Maar.
Picasso es va negar a cobrar res pel mural, però el govern de la república va insistir en donar-li 150.000 francs, el preu aproximat d'una casa de l'època.
[edita] L'Exposició Universal
Tot i que l'Exposició Universal de 1937 es va inaugurar el 24 de maig, el pavelló espanyol, dissenyat per Josep Lluís Sert amb l'ajut de Luis Lacasa, no es va inaugurar fins el dia 12 de juliol[4].
Quan el quadre va ser exposat per primera vegada, el 12 de juliol de 1937[3], va suscitar tot tipus de reaccions i una gran polèmica [5]. Més d'una persona esperava un quadre molt més descriptiu, seguint les corrents del realisme socialista de l'època. Fins i tot es va plantejar la possibilitat de canviar el quadre per una obra molt més realista anomenada "Madrid, 1937", d'Horacio Ferrer, exposada a la segona planta del pavelló. Però la premsa internacional no va trigar en fer-ne ressó i declarar el Guernica com una obra mestra.
El Guernica estava situat en una de les parets principals del pavelló d'Espanya, compartint espai amb obres com la "Font del mercuri" d'Alexander Calder, una escultura d'Alberto Sánchez, El segador de Joan Miró i treballs d'altres artistes de renom. A part d'obres d'art, també s'exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.
Durant l'agost de 1937 el Govern Basc ja estava exhiliat a França i es va fotografiar amb el mural de fons.
Un cop acabada la fira, el gener de 1938, els representants del Govern Espanyol a París havien canviat, pel que ningú va reclamar el quadre i fou el mateix Picasso qui el recollí i se l'emportà cap al seu estudi, on romandria uns mesos.
[edita] Els viatges del Guernica
El quadre va esdevenir una icona de la lluita per la pau i un reflex de la situació política internacional. Uns mesos després d'acabar l'exposició universal va viatjar per tota Europa i Amèrica [1] i fou exposat a desenes de galeries, amb l'objectiu de recaptar diners per la causa republicana.
El 1939, un cop Franco havia guanyat la guerra civil i davant la imminència de la Segona Guerra Mundial, Picasso va demanar al director del MoMA de Nova York, amic personal, si es podia fer càrrec del quadre i dels estudis previs mentre la situació política europea no canviés. En acceptar aquest, el quadre va ser embarcat al vaixell Normandie rumb a Nova York. Aquell any el Guernica va realitzar una petita gira per 5 ciutats estatunidenques amb l'objectiu de captar fons per als refugiats espanyols, tot i que només es van recaptar 700 dòlars[2].
En els anys posteriors el Guernica va realitzar diverses gires arreu del món, fin que el 1957 es va instal·lar permanentment al MoMA per prevenir-ho del deteriorament sofert a causa de tants trasllats. Picasso va dictaminar que el quadre no viatjaria a Espanya mentre no finalitzés el franquisme i es respectessin les llibertats del poble espanyol, a qui va declarar propietari de l'obra.
[edita] Llocs on ha sigut exposat el quadre
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
[edita] Espanya reclama el quadre
El 1968, el franquisme va intentar recuperar el Guernica. Florentino Pérez Embid, en aquell moment Director de Belles Arts, va comunicar a Picasso que podia tornar a territori espanyol quan volgués i que els hi agradaria tenir el quadre. L'operació de "rescat" va ser batejada amb el nom de "Operación Retorno", i comptava amb el vist i plau de Carrero Blanco. Picasso es va negar rotundament.
El mes de novembre de 1969 Picasso va trucar al seu advocat, Roland Dumas, per preguntar-li com podrien establir legalment que Franco no pogués apropiar-se del quadre, ni tan sols un cop Picasso mort. Dumas li va aconsellar fer testament, però Picasso era supersticiós i no volia fer-ne i li va donar poders al propi Dumas, definint-lo com el seu mandatari. Van redactar un document on s'indicava que el quadre no tornaria a Espanya mentre no es respectéssin les llibertats dels individus i que un cop això passés el propi Dumas vigilaria el procès de trasllat del quadre a territori espanyol.
Picasso mor el 1973. Franco mor dos anys després. Un cop acabat el franquisme, foren necessaris anys de dures negociacions per tal que el quadre pogués viatjar cap a Espanya.
Durant els mes d'abril de 1977 es van realitzar diversos actes reivindicatius a la ciutat de Guernica, on es va reconeixer oficialment que el bombardeig havia sigut culpa de la legió Còndor i no de l'exèrcit republicà. Era l'època de la transició i es començava a demanar que el quadre sortís del MoMA. En aquests temps Roland Dumas retardava l'arribada del quadre al·legant que encara hi havien presos polítics i no s'havien fet unes eleccions generals al país.
El Guernica fou reclamat des de diferents ciutats de l'estat, com Madrid (el Prado), Màlaga (ciutat on va néixer Picasso), Barcelona (des del Museu Picasso), o la pròpia vila de Guernica. L'opció que va agafar més pes conforme passaven els messos fou Madrid ja que Jaqueline Picasso, vídua del pintor, va dir que el desig de Picasso era que el quadre s'instal·lés al Museo del Prado.
Els hereus de Picasso també reclamaven part de l'obra, considerant que els estudis previs els hi pertanyien. Va començar una picabaralla legal entre hereus, govern d'espanya, advocats i conservadors del MoMA que duraria diversos anys.
Un cop Adolfo Suárez va arribar a President del Govern d'Espanya, va intentar recuperar el quadre per diferents mitjans. Fins i tot el recent anomenat rei Joan Carles I va intervenir entrevistant-se diverses vegades amb Dumas. El tema va esdevenir una qüestió d'Estat.
Per tal de trobar una solució, el govern espanyol va encarregar a Javier Tusell, amb l'ajut de l'embaixador Rafael Fernandez Quintanilla, que féssin d'interlocutors entre el MoMA, Roland Dumas, els hereus de Picasso i els advocats[6].
Un dels fets més rellevants de l'època de la negociació fou que es necessitava un rebut, algun tipus de paper que verifiqués que el quadre pertanyia al govern espanyol. El mateix 1977 un diplomàtic espanyol resident a París, Rafael Fernandez Quintanilla, nebot del pintor Luis Quintanilla, va enviar uns documents a Madrid on es constatava el pagament de 150.000 francs que s'havia fet a Picasso pel quadre, cosa que va permetre definir legalment al govern espanyol com a legítim propietari de l'obra. Finalment, després d'anys de litigis, es possaven d'acord les diferents parts implicades.
El maig de 1980 el MoMA va celebrar una gran retrospectiva de Picasso, convertint-se en un comiat extra-oficial del Guernica. Més d'un milió de visitants van veure l'exposició. L'estat espanyol havia amenaçat al MoMa amb empendre accions legals contra ells i es va decidir que havia arribat el moment d'enviar el quadre a Espanya.
[edita] Operació Cuadro Grande
El general Sáenz de Santamaría y Fernández Dopico, Director General de la policia, van disenyar en el més absolut secretisme l'operació de trasllat del quadre, que es va anomenar "Cuadro Grande".
El Guernica es va enrotllar per darrera vegada el 9 de setembre de 1981, just al tancar les portes el museu, sota la supervissió d'un equip de funcionaris espanyols, que el van custodiar fins l'Aeroport JFK amb l'ajut de la policia Metropolitana de Nova York i un enviament especials de GEOS de l'exèrcit espanyol. Una asseguradora cobria l'operació per 7.000 milions de pessetes[6].
Un cop embarcat el "paquet", el mateix dia 9, agents especials es van distribuir entre els passatgers, ja que es tractava d'un vol regular, el IB-952 d'Ibèria, i es temia un possible segrest. També viatjaven alguns periodistes, juntament amb Javier Tusell i Iñigo Cavero. La resta de viatgers no van saber que volaven amb el Guernica fins que l'avió va aterrar.
El quadre va arribar per primera vegada a l'Aeroport de Barajas de Madrid el 10 de setembre de 1981 a les 8:29h[2] en un avió Jumbo 747, anomenat "Lope de Vega". El quadre es va instal·lar al Casón del Buen Retiro de Madrid sota fortes mesures de seguretat. Fou instal·lat dins d'una urna per protegir-ho de possibles actes de vandalisme polític, amb vigilància permanent de la Guardia Civil. L'urna es va realitzar amb un vidre a prova de bales.
El Guernica es va exhibir per primer cop a Espanya el 23 d'octubre de 1981, celebrant el centenari del naixement de Picasso. Durant l'acte de presentació foren presents els reis, Josep Maria Sert, Renau, Dolores Ibárruri i d'altres celebritats del panorama polític i artístic nacional. El propi Tusell va dir que l'arribada del Guernica a Espanya representava, a nivell cultural, el final de la transició[2].
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, a Barcelona es va construir un pavelló idèntic al de l'Exposició Internacional de 1937. L'objectiu era tornar exposar el Guernica en un entorn igual a on es va exposar per primera vegada. El govern de Felipe González va denegar el trasllat a Barcelona, però la mateixa nit de la innauguració dels jocs, el 26 de juliol de 1992 [5]el quadre fou traslladat al seu emplaçament actual, el Museu Reina Sofia de Madrid, on va exposar-se al públic a partir del 10 de setembre, també protegit per una urna de seguretat fins que el 1995, quan el llavors director José Guirao va decidir treure-la aprofitant un trasllat de l'obra a una sala més gran dins del mateix museu.
El 1998 el Govern Basc va sol·licitar traslladar el quadre a Bilbao amb motiu de la inauguració del Museu Guggenheim. Desprès de fer un anàlisis exhaustiu al quadre un gabinet de tècnics experts en conservació va decidir que era millor que el quadre no es mogués del seu emplaçament. Es va tornar a realitzar una nova petició 10 anys després, amb motiu del 70è aniversari del bombardeig, que també fou denegada.
[edita] Estat de conservació
Degut a les mides del quadre, cada cop que es traslladava es desmuntava i s'enrotllava la tela. Durant les diferents gires arreu del món el quadre va ser enrotllat més de 30 vegades. Actualment, segons els conservadors, l'estat de conservació del quadre és greu, degut a tants i tants trasllats, però estable[1].
El quadre s'ha restaurat diverses vegades. L'actuació més important per a protegir-ho es va dur a terme al MoMA el 1957, amb el vist i plau del propi Picasso. El tractament va consistir en una capa de resina i cera d'abella aplicada sobre el revers del quadre.
El següent tractament de conservació es va fer el 1962, netejant amb aigua l'anvers del quadre i aplicant-li una capa protectora d'un material conegut amb el nom de Paraloid B-72.[5]
El 1974, mentre el quadre encara era al MOMA, un graffiter, Tony Shafrazi, va atemptar contra ell tacant-lo amb un espray de color vermell en protesta pel perdó de Richard Nixon a William Calley pels seus actes durant la massacre de My Lai durant la Guerra del Vietnam, on van matar més de 500 civils. Va escriure sobre el quadre les paraules "KILL LIES ALL" (Mateu totes les mentides, en anglès)[2]. La taca es va restaurar immediatament, tot i que els anàlisis actuals indiquen que encara queden restes de pintura vermella.
Un cop a Madrid el quadre no ha rebut cap nou tractament rellevant de conservació. El 1998 es va realitzar un estudi exhaustiu del seu estat i el febrer de 2007 es va realitzar una radiografia global del quadre per poder analitzar-ho aprofitant els darrers avenços tecnològics. En aquesta ocasió sí que es va dur a terme un tractament de neteja però només del revers del quadre.[5]
[edita] El quadre
El Guernica és un quadre en blanc i negre immens, un mural de 3,5 metres d'alt i 7,8 d'ample pintat amb oli sobre una tela de fibra de lli i jute[1] imprimada i preparada amb cola. Les primeres línies introductòries es van fer amb un llapis de carbó[5].
El mural presenta una escena de mort, violència, brutalitat, sofriment i desemparament sense retratar les seves causes immediates. Els contrastos blancs i negres amb la intensitat de l'escena invoquen la immediatesa de les fotografies dels diaris.
El Guernica representa la gent, els animals, i els edificis assolits per la violència i el caos:
- L'escena global té lloc dins d'una habitació on, en un extrem obert a l'esquerra, un bou està parat sobre una dona que s'afligeix sobre un nen mort als seus braços.
- El centre del quadre és ocupat per un cavall que cau en agonia mentre que acabava de ser travessat per una llança o una javelina. La forma d'un crani del ser humà forma el nas i les dents superiors del cavall.
- El cavall està format per dos imatges ocultes:
- Un crani humà que se sobreposa sobre el cos del cavall
- Un bou que ataca al cavall des de sota. El cap del toro és format principalment per la cama davantera sencera del cavall que té el genoll a terra.
- Sota el cavall hi ha un soldat mort, que sembla desmembrat. De la seva mà (en un braç separat) encara agarra una espasa trencada de la qual creix una flor.
- Una bombeta crema sobre l'ull del cavall.
- A la dreta del cavall, una figura femenina espantada, que se sembla testificar les escenes que està veient, apareix volant des d'una finestra. El seu braç, també surant endins, duu una flama.
- Una altra dona terroritzada corre cap al centre sota la figura femenina flotant. Ella mira cap a dalt mirant la bombeta.
- Un ocell, probablement un ànec, està parat en un prestatge darrere del toro.
- Al fons a la dreta, una figura amb els braços aixecats en terror és atrapada pel foc.
- Una porta oberta defineix l'extrem dret del mural.
[edita] Simbolisme
Les interpretacions del Guernica varien extensament i es contradiuen. Això s'estén, per exemple, als dos elements dominants del mural -el toro i el cavall-. La historiadora d'art Patricia Failing opina que "el toro i el cavall són caràcters importants en la cultura espanyola. Picasso mateix va utilitzar aquests caràcters moltes vegades amb molts diversos papers dins de la seva obra. Això ha fet que la tasca d'interpretar el significat específic del toro i del cavall sigui molt difícil. La seva relació és una espècie de ballet clàssic que va ser concebut de maneres molt diferents a través de la carrera de Picasso."
Quan li van demanar que expliqués el Guernica, Picasso va dir, "… aquest toro és un toro i aquest cavall és un cavall… Si dónes un significat a certes coses en les meves pintures pot ser veritat, però no és la meva idea donar-hi aquest significat. Les idees i conclusions a les que arribis jo també les vaig tenir, però instintivament, inconscientment. Faig la pintura per a la pintura. Pinto els objectes pel que són."[7]
En "El somni i la mentida de Franco", una sèrie d'esbossos narratius de Picasso també creats per a la fira de París, Franco és representat com un monstre que primer devora el seu propi cavall i més endavant lluita amb un toro enfadat. El treball sobre aquestes il·lustracions va començar abans del bombardeig de Guernica, i quatre panells addicionals van ser agregats. Tres d'aquests es relacionen directament amb el mural de Guernica.
| « | No, la pintura no està feta per a decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. | » |
[edita] Curiositats
- El quadre es va pintar a París, al taller que Picasso tenia al número 7 de la rue de les Grands Augustins.[5] Casualment en aquest mateix carrer es desenvolupa una novel·la de Balzac anomenada "L'obra d'art desconeguda".
- Durant els anys de la dictadura, el quadre esdevingué un símbol de l'antifranquisme. Es podia conéixer la tendència política d'una família si tenien el quadre penjat a casa seva.[4][2]
- El quadre fou considerat durant els anys de la transició com l'últim refugiat de la guerra civil.[6]
- El 1971 els autonomenats "Guerrilleros de Cristo Rey" van atemptar contra una exposició de Picasso, la Suite Vollard, que tenia lloc a la Galeria Theo de Madrid, destrossant part dels quadres expossats i amenaçant al personal de la sala.[8]
- Paloma Picasso, filla del pintor, va exigir que s'indultés al seu amic Albert Boadella, empressonat per estrenar una obra amb els Joglars, per poder portar el Guernica a Espanya[8].
- Quan Dolores Ibárruri va veure el quadre a Madrid va declarar: "La guerra civil ha terminado"
- El Guernica es va exposar temporalment junt amb els Fusilaments del 3 de Maig, de Goya i El fusilament de Maximilià, de Manet[8].
- Paul Éluard va escriure un poema sobre Guernica: La victòria de Guernica.
[edita] El Guernica a les Nacions Unides
Un tapís amb una còpia del Guernica de Picasso s'exhibeix a una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del consell de seguretat. Va ser col·locat com a recordatori dels horrors de la guerra, regalat per Nelson Rockefeller. Aquesta versió no és tan monocromàtica com l'original, ja que té algunes tonalitats en marró.
El 5 de febrer de 2003 una cortina blava gran va ser col·locada per a cobrir aquesta obra, de manera que no fos visible mentre Colin Powell i John Negroponte van donar una de premsa. L'endemà, es va explicar que la cortina va ser col·locada a petició dels equips de televisió, que s'havien queixat que les línies salvatges i les figures creaven un mal context, i que les cames del cavall apareixien just a sobre de les cares dels ponents. Els diplomàtics, no obstant això, van dir als periodistes que l'administració de Bush havia exercit pressió sobre funcionaris de la O.N.U per a cobrir la tapisseria mentre que Powell o altres diplomàtics dels Estats Units argumentaven la guerra de l'Iraq[9].
[edita] Notes
|
|||||
[edita] Referències
- (castellà) Retalls de premsa de 1981 dels dies que el Guernica va arribar a Espanya.
- (castellà) Pavelló d'Espanya a la Expo de 1937
- (anglès) On-Line Picasso Project - OPP.37:001.
- (anglès) Becraft, Melvin E. Picasso's Guernica - Images within Images 3rd Edition PDF download
- (anglès) Harris, Mark and Becraft, Melvin E. Picasso's Secret Guernica
- (anglès) Hoberman, J. "Pop and Circumstance". The Nation, December 13, 2004, 22-26.
- (anglès) PBS On-line supplement to "Treasures of the World" series, "Guernica: Testimony to War" with Guernica timeline.
- (anglès) Martin, Russell, Picasso's War: The Destruction of Guernica and the Masterpiece that Changed the World (2002). On-line excerpts link.
- (anglès) Tóibín, Colm, "The art of war", The Guardian, April 29, 2006.
- (anglès) Francesconi, Elizabeth, "A Look Inside Picasso's War Images", discourse: An Online Journal by the students of Southern Methodist University, Spring 2006.
- (anglès) Eugenio Fernández Granell, Picasso's Guernica : the end of a Spanish era (Ann Arbor, Mich. : UMI Research Press, 1981) ISBN 0835712060
