Guerra Civil Angolesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra civil angolesa
Guerra Freda i Guerra de la frontera d'Àfrica del sud
Dates 1975 – Agost 2002
Territori Angola
Resultat Victòria del MPLA
Localització de Guerra civil angolesa
Bàndols
MPLA MPLA
Cuba Cuba
Angola FAA
Moçambic Moçambic[1]
Unió Soviètica URSS[2]
Amb el suport de:
Suècia Suècia[3][4]
UNITA UNITA
FNLA FNAA
Unió Sud-africana Sud-àfrica
Amb el suport de:
Zaire Zaire
Estats Units d'Amèrica Estats Units d'Amèrica
China República Popular de la Xina
Comandants
MPLA Agostinho Neto
MPLA José Eduardo dos Santos
Cuba Fidel Castro
UNITA Jonas Savimbi
FNLA Holden Roberto
Baixes
Al voltant de 500.000 militants[5] i centenars de milers de civils.

La guerra civil angolesa començà a Angola després de la guerra de la independència d'Angola de Portugal el 1975. A la guerra hi havia dos bàndols principals, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) i la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA). Un tercer grup, el Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), una associació de grups independentistes, lluitava per la independència de Cabinda. La guerra va tenir tres períodes àlgids separats per fràgils interludis de pau: 1975-1991, 1992-1994 i 1998-2002.

Hi van morir uns 500.000 combatents[5] i centenars de milers de civils. La guerra va acabar l'agost del 2002. Es considera un conflicte armat dins la Guerra Freda.

El MPLA, rebia suport de Cuba, la Unió Soviètica i països del bloc comunista. Mentre que l'UNITA rebia l'ajut dels Estats Units, Sud-àfrica i alguns altres països africans.

Antecedents del conflicte[modifica | modifica el codi]

Portugal inicia l'annexió de diversos territoris de la regió a partir del 1655. El 12 de maig de 1886 incorpora Angola com a colònia i el 1951 esdevé una província portuguesa d'ultramar.[1][6] A finals de la dècada de 1950 el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) comença a organitzar estratègies per lluitar contra el domini portuguès i contra el sistema de treball forçat remunerat que substituïa l'esclavitud i que afectava la majoria dels nadius negres, als quals se'ls va traslladar de llurs llars del camp per realitzar un treball forçat, gairebé sempre treballs dur no qualificats, en un clima de esclat econòmic.[7]

La població d'Angola estava composta principalment per Ambundu, Ovimbundu, i els pobles Bakongo, que eren la principal base social dels tres moviments guerrillers antagònics que es van convertir en gran mesura en els actors del conflicte armat - el MPLA, UNITA i el FNLA. El govern portuguès va negociar amb els tres moviments guerrillers un període de transició i la implantació d'un sistema democràtic. Durant el període de transició les potències estrangeres es van interessar cada cop més en la situació a Angola. Els Estats Units van aprovar un primer préstec de 300.000 dòlars a l'FNLA i donar suport i finançar també l'UNITA. Per la seva part la Unió Soviètica va enfortir l'enviament d'armes a l'MPLA, que va assolir una considerable fortalesa militar.[8]

La guerra de guerrilles va començar el 1961, el mateix any que es va aprovar una llei per posar punt final al treball forçat. El conflicte, conegut com la guerra colonial o la guerra d'alliberament, va tenir com a principals protagonistes el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), el FNAA (National Front for the Liberation of Angola), que va sorgir el mateix 1961, i la UNITA (National Union for the Total Independence of Angola), fundada el 1966. El 25 d'abril de 1974 es va produir a Portugal un alçament militar per oficials intermedis de la jerarquia militar conegut com la revolució dels clavells, que va posar fi a la dictadura d'António de Oliveira Salazar. El nou govern d'António de Spínola va acordar donar la independència a Angola l'11 de novembre de 1975 i els militars portuguesos, encapçalats pel governador, l'almirall Rosa Countinho, i el capità Martins, d'acord als pactes signats, van entregar el poder de la colònia al Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), de tendència comunista prosoviètica, que va proclamar la República Popular d'Angola a Luanda i va demanar l'ajut cubà. Els sud-africans donaven suport a l'organització UNITA (Unió Nacional per a la Independencia Total d'Angola) i els americans i zairesos (la República Democràtica del Congo s'anomenava llavors Zaire) ajudaven al Front d'Alliberament Nacional d'Angola (FLNA); els primers dominaven el sud i est del país i els primers (basats en l'etnia bakongo) dominaven el nord.

Holden Roberto, cap de l'FLNA i Jonas Savimbi, cap d'UNITA, van acordar la creació a les zones sota el seu control de la República Democratica d'Angola, de la que els dos homes serien co-presidents. La proclamació formal es va fer el 24 de novembre de 1975. Els primers ministres també serien dos: Jose Ndele i Johny E. Pinnock.

L'MPLA va derrotar amb certa facilitat al FLNA i va empenyer a UNITA cap al sud a una franja protegida pels sud-africans (llavors governats pels partidaris de l'apartheid). El 30 de gener de 1976 el govern de Luanda controlava la major part del país. La psudorepública va quedar disolta de facto.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Brittain, Victoria. Death of Dignity, Red Sea Press, 1998. ISBN . An account of the conflict from the MPLA's point of view.
  • Stockwell, John. In Search of Enemies: A CIA Story, W.W. Norton, 1978.
  • Kapuściński, Ryszard. Another Day of Life, Penguin, 1975. ISBN 0-14-118678-X. A Polish journalist's account of Portuguese withdrawal from Angola and the beginning of the civil war.
  • Une Odyssee Africaine (Frankreich, 2006, 59mn) Regie: Jihan El Tahri
  • ICAIC (Instituto cubano del arte e industria cinematograficos)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Nzongola-Ntalaja, Georges; Wallerstein, Immanuel Maurice. The Crisis in Zaire (en anglès), 1986, p. 193–194. 
  2. «Africancrisis». [Consulta: 09 febrer 2011].
  3. Sellström, Tor. Sweden and National Liberation in Southern Africa: Formation of a Popular Opinion, 1950-70 (en anglès). The Nordic Africa Institute, 22 març 1999. ISBN 9171064303 [Consulta: 09 febrer 2011]. 
  4. Sellström, Tor. SWEDEN - And National Liberation in South Africa - Volume II, Solidarity and Assistance 1970-1994 (en anglès), 2002, p. 131. 
  5. 5,0 5,1 Madsen, Wayne. «Report Alleges US Role in Angola Arms-for-Oil Scandal» (en anglès). CorpWatch. [Consulta: 9 febrer 2011].
  6. Palmer, Alan Warwick. The Penguin Dictionary of Twentieth Century History (en anglès), 1979, p. 12. 
  7. «news.bbc.co.uk.go». [Enllaç no actiu], British Broadcasting Company, January 2008.BBC News (anglès)
  8. Angola: futuro y libertad. IEPALA Editorial. ISBN 8489743495, 9788489743496 [Consulta: 19 de març 2011]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra Civil Angolesa