Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerra angloespanyola de 1585–1604)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra angloespanyola de 1585–1604
La defensa de Cadis contra Sir Francis Drake, per Francisco de Zurbarán.
La defensa de Cadis contra Sir Francis Drake, per Francisco de Zurbarán.
Dates 15851604
Escenari Atlàntic, Canal de la Mànega, Espanya, Índies Occidentals, Anglaterra, Irlanda, Països Baixos
Resultat Tractat de Londres. Anglaterra renunciava a prestar ajut a les Províncies Unides, obria el Canal de la Mànega al transport marítim espanyol, prohibia als seus súbdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oceà Atlàntic. A canvi, Espanya concedia facilitats al comerç anglès a les Índies espanyoles.
Bàndols
Bandera de l'Imperi Espanyol Espanyes Anglaterra Anglaterra
República Neerlandesa Províncies Unides
Comandants
Bandera de l'Imperi Espanyol Felip II de Castella
Bandera de l'Imperi Espanyol Alonso Pérez de Guzmán
Bandera de l'Imperi Espanyol Alexandre I de Parma
Bandera de l'Imperi Espanyol Juan Martínez de Recalde
Bandera de l'Imperi Espanyol Miguel de Oquendo
Bandera de l'Imperi Espanyol Martín de Bertendona
Bandera de l'Imperi Espanyol Francisco de Toledo
Bandera de l'Imperi Espanyol Juan del Águila
Bandera de l'Imperi Espanyol Carlos de Amezketa
Bandera de l'Imperi Espanyol Pedro de Zubiaur
Anglaterra Elisabet I d'Anglaterra
Anglaterra Francis Drake
Anglaterra John Hawkins
Anglaterra John Norreys
Anglaterra Robert Dudley
AnglaterraCharles Howard
Anglaterra Robert Devereux
Anglaterra Martin Frobisher
Anglaterra Henry Seymour
Anglaterra Charles Blount

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada. La guerra va ser interrompuda per batalles àmpliament separades, i va començar el 1585 amb la fracassada expedició militar d'Anglaterra als Països Baixos, sota les ordres del Comte de Leicester en suport de la resistència dels Estats Generals al domini Habsburg.[1]

Els anglesos van obtenir victòries a Cadis el 1587, i sobre l'Armada espanyola el 1588, però van perdre la iniciativa amb el rebuig de l'Armada anglesa el 1589, davant de la Corunya i Lisboa.[1] Dues armades espanyoles posteriors van ser enviades, però van veure els seus objectius frustrats a causa del temps advers.

Alonso de Bazán, germà d'Álvaro de Bazán, procedeix contra Thomas Howard amb una flota de 55 naus, aconseguint atrapar els anglesos entre Punta Prima i Punta Negra. Els anglesos fugen però el galió Revenge és abordat i capturat. En 1595 els anglesos preparen la definitiva presa i instal·lació d'una base a Panamà amb una flota de 28 vaixells al comandament de Francis Drake, on mor Drake de disenteria. Després de diverses vicissituds, tan sols vuit vaixells de l'expedició van aconseguir tornar a la pàtria. Després de la contraofensiva anglesa, Carlos de Amezketa desembarca a les costes de Cornualla, sembrant el pànic a Pezance i altres localitats properes i es retira[2]

El 1596 els anglesos saquegen Cadis. A l'any següent intenten destruir a Ferrol una flota espanyola, però no ho aconsegueixen per culpa d'un fort temporal, i es marquen l'objectiu de capturar la Flota de l'Índia a les Açores. L'almirall Juan Gutiérrez de Garibay enganya els anglesos i s'escapa.

El 1597 els anglesos capturen i saquegen San Juan de Puerto Rico, mentre que els espanyols noliegen el tercer intent d'invasió d'Anglaterra amb 136 vaixells, aprofitant que la flota anglesa és a les Açores, però una gran tempesta els obliga a tornar de nou a port. En 1600 Newport ataca Jamaica i a l'any següent Parker saqueja Portobelo. A partir d'aquell any les operacions navals no tenen importància, fins que es firma la pau el 1604.

La guerra va acabar amb el Tractat de Londres, negociat el 1604 entre representants de Felip III i el nou rei escocès d'Anglaterra, Jaume I. Espanya i Anglaterra van acceptar cessar les seves intervencions militars a Irlanda i als Països Baixos espanyols, respectivament, i els anglesos van renunciar a la pirateria en alta mar. Ambdues parts van aconseguir alguns dels seus objectius, però cadascun dels eraris van ser gairebé esgotats en el procés.[3][4][5]

Anglaterra va romandre arran del seu enfrontament amb Espanya com una potència marítima relativament feble fins a mitjan segle XVIII, quan va aconseguir arrabassar el rang de segona potència naval a la marina francesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Wes Ulm. «The Defeat of the English Armada and the 16th-Century Spanish Naval Resurgence» (en anglès), 2004. [Consulta: 20-12-2008].
  2. (castellà) Víctor San Juan, La batalla naval de las Dunas: la Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro, p.36 (2007)
  3. Stanley G. Payne. «Spanish Society and Economics in the Imperial Age» (en anglès). [Consulta: 20-12-2008].
  4. Cooper, J.P. The New Cambridge Modern History: The Decline of Spain. CUP Archive, 1979, p. 435. ISBN 0521297133. 
  5. J.P.Sommerville. «Elizabeth I: exploration and foreign policy». [Consulta: 20-12-2008]. «The wars with Spain were very expensive, even though some of the costs were offset by English privateering against Spanish ships. The pressure on royal finances forced the sale of crown lands and led Elizabeth to unpopular devices like monopolies for paying her servants.»

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]