Guerra civil del Tadjikistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra civil del Tadjikistan
Camions cremats durant la guerra civil
Camions cremats durant els enfrontaments
Data 1992-1997
Territori Tadjikistan
Resultat Armistici patrocinat per les Nacions Unides
  • Signatura d' Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan
  • Rahmon guanya les eleccions presidencials del Tadjikistan del 1999
  • Es promet a l'OUT el 30% dels càrrecs ministerials[1]
Bàndols
Tadjikistan Tadjikistan
Rússia Rússia
Uzbekistan Uzbekistan [2]
Islam PRI
Islam MIU
Reformistes democràtics
Gorno-Badakhxan[3]
Jamiat-e-Islami Jamiat-e-Islami
Afganistan Afganistan
Talibans Faccions talibans2[4]
Iran Iran
Pakistan Pakistan
Amb el suport de:
Al-Qaida Al-Qaida
Comandants en cap
Tajikistan Emomalí Rahmon
Uzbekistan Islam Karimov
Russia Borís Ieltsin
Flag of Jihad.svg Sayid Abdulloh Nuri (UTO)

Mohammed Xarif Himmatzade (PRI)
Xadman Youssof (Partit democràtic)
Juma Namangani (IMU)

Forces
Nombre desconegut de forces uzbekes i del Tadjikistan forces; 15.000 soldats russos al Tadjikistan
Baixes
Entre 50.000 i 100.000 morts i prop d'1.2 milions de desplaçats

La Guerra Civil del Tadjikistan (en tadjik Ҷанги шаҳрвандии Тоҷикистон, Jangi xahrvandii Tojikiston,جنگ شهروندی تاجیکستان) va començar el maig de 1992, pel desacord amb els resultats de les eleccions presidencials de 1991 que va guanyar Rahmon Nabiyev, atès que les minories ètniques residents a les regions de Garm i Gorno-Badakhxan, que se sentien poc representats a l'elit governant. Aquestes minories es van alçar contra el govern del president Rahmon Nabiiev. Amb aquest alçament es va iniciar una guerra civil al Tadjikistan que finalitzaria el 1997 amb l'Acord General sobre l'establiment de la Pau i la Concòrdia Nacional a Tadjikistan

Politicament, els grups descontents estaven representats per liberals i demòcrates reformistes[5] i islamistes, que van lluitar junts i posterioment es van organitzar sota l'emblema de l'Oposició tadjiq unida (OTU). Al juny de 1997, havien mort vora 51.000 persones.[6][7]

El president Rakhmònov, el líder de l'OTU Sayid Abdulloh Nuri, i el Representant especial del Secretari General de l'ONU Gerd Merrem van signar l'"Acord General per a l'establiment de la pau i la concòrdia al Tadjikistan" i el "Protocol de Moscou" a Moscou, Rússia, que van posar fi a la guerra.[8]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra civil del Tadjikistan

Notes[modifica | modifica el codi]