Guerra d'Ifni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra d'Ifni
Data 23 d'octubre de 1957 - 30 de juny de 1958
Territori Sàhara Espanyol, Ifni, Marroc
Resultat Tractat franco-espanyol. El Marroc reconeix els drets espanyols sobre l'Ifni i el Cap Juby
Bàndols
Espanya Espanya
França França
Marroc Marroc
Forces
10.000 30.000

La Guerra d'Ifni fou una guerra colonial silenciada que enfrontà Marroc de Muhàmmad V i Hassan II i l'Espanya franquista. Ifni era un territori a la costa oest d'Àfrica, situat més o menys en el paral·lel de les Illes Canàries, territori que Espanya havia ocupat el 1934 reivindicant un tractat amb el sultà del Marroc del segle XIX. Com que era una colònia on hi imperava un règim militar s'hi va crear una guarnició típicament colonial dotada d'efectius indígenes i, als anys 50, també d'europeus, principalment personal de quintes, el Regiment de Tiradors d'Ifni. En l'època de la guerra Ifni era una província més que depenia de la Dirección General de Plazas y Província Españolas i després de la Dirección General de Marruecos y Colónias del Ministeri d'Interior (liderat per l'almirall Carrero Blanco). De fet, però, era un protectorat com el Sàhara Occidental o la Guinea Equatorial,el qual es pretengué explotar com a colonia en el moment en què l'Àfrica s'estava descolonitzant. [1]

El Marroc, sens prèvia declaració de guerra, el novembre del 1957 va patrocinar una invasió a Ifni i el Sàhara de bandes armades que van tractar de reduir la guarnició espanyola, però que no ho van aconseguir. La campanya, incloent dos llançaments de paracaigudistes,[2] durà oficialment fins al juliol del 1958, però continuà de manera encoberta i en estat d’emergència fins al 1969, moment en què el Govern espanyol cedí el territori al Marroc.

Segons Gabriel Cardona el tràgic balanç de la campanya fou d'unes cinc-centes baixes al bàndol espanyol dels quals poc més de dos-cents morts, i unes cinc-centes baixes del bàndol marroquí.[1] L'avituallament i l'armament utilitzat per les tropes espanyoles eren clarament obsolets, alguns fusells de la guerra civil espanyola, metralladores que s'espatllaven el primer dia; i el règim franquista no volgué destinar despeses suficients com per establir una guerra moderna.

Actualment l'Associació Catalana de Veterans de Sidi Ifni està fent gestions perquè el govern espanyol reconegui el sacrifici dels homes que van estar en peu de guerra.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 314 - La guerra d'Ifni, En guàrdia, Catalunya Ràdio amb l'historiador militar Gabriel Cardona (emès el 16/05/2010).
  2. «Escuadrón de Zapadores Paracaidistas (EZAPAC)» (en castellà). Ejército del aire. [Consulta: 1/4/2012].
  3. Martínez Delgado, Pablo. «Veteranos Catalanes de Sidi Ifni» (en castellà). ASASVE, 04/07/2010. [Consulta: 31/3/2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lluís Noguer Pastor (2008) "50 anys de la Guerra d'Ifni", a revista Foradot, núm. 47, març-abril de 2008, pàgina 40.
  • Ramiro Santamaría Quesada. Ifni-Sahara, la guerra ignorada (en castellà). Madrid: Ediciones Dyrsa, 1984. ISBN 84-86169-08-9. 
  • Rafael Casas de la Vega. La última guerra de África (Campaña de Ifni-Sáhara) (en castellà). Madrid. Ejército de Tierra. Servicio de Publicaciones del Estado Mayor, 1985. ISBN 84-505-2267-6. 
  • José Ramón Diego Aguirre. La última guerra colonial de España. Ifni-Sahara (1957-1958) (en castellà). Málaga: Editorial Algazara, S.L., 1994 (África propia). ISBN 84-87999-17-4. 
  • Gastón Segura Valero. Ifni. La guerra que silenció Franco (en castellà). Madrid: Ediciones Martínez Roca, S.A., 2006. ISBN 84-270-3242-0. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]