Guerra de Crimea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Crisi de Crimea (2014).
Guerra de Crimea
Càrrega de la brigada lleugera
Càrrega de la brigada lleugera
Dates del 28 de març de 1853
a l'1 d'abril de 1856
Escenari Crimea
Resultat Victòria aliada, segellada amb el Tractat de París (1856)
Bàndols
Turquia Imperi Otomà
Itàlia Sardenya-Piemont
Regne Unit Regne Unit
França Segon Imperi Francès
Rússia Imperi Rus
Forces
Turquia 300.000
França 400.000
Regne Unit 250.000
Itàlia 10.000
Rússia 2.200.000
Baixes
França 100.000
Turquia 35.000
Regne Unit 17.500
Itàlia 2.194
Rússia 134.000


La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

La major part del conflicte armat es va situar a la península de Crimea a la Mar Negra.

En aquesta guerra Joan Prim i Prats va encapçalar la comissió militar espanyola que havia d'observar el conflicte bèlic des del cantó dels turcs. Prim va anar a Turquia en dues ocasions : l'any1853 i el 1854. El 1853 va desembarcar a Constantinoble i en l'atac de l'illa de Totorkan, va donar instruccions sobre la millor posició de l'artilleria. Després d'una estada França torna al front turc. El Soldà li va concedir la condecoració de Medjidie i un sabre d'honor. El seu paper en aquest conflicte bèlic, no fou, doncs , el de simple observador.(Font: http://www.reus.cat/serveis/biografia-del-general-prim).

A Crimea, també van participar catalans que es van allistar a la Legió Estrangera de França. Formaven part d'un contingent de 600 espanyols que, en la seva major part, estaven en les companyies de Caçadors. La seva presència era deguda que amb les dues derrotes dels carlistes molts dels vençuts s'exilaren a França on van trobar una sortida a les seves penúries en la Legió. La seva actuació en combat va rebre elogis dels seus superiors.(Font: “Españoles en la Guerra de Crimea”.http://www.ejercito.mde.es/Galerias/multimedia/revista-ejercito/2010/Revista_Ejercito_834.pdf)


La guerra[modifica | modifica el codi]

La guerra va esclatar quan Nicolau I, tsar de Rússia va decidir atacar els territoris de l'imperi turc per expandir-se utilitzant l'excusa de què tenia dret jurisdiccional sobre els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.

Els exèrcits imperials russos van situar-se als territoris otomans de Valàquia (actualment Romania) i Moldàvia. Els estats europeus volien trobar una solució per via diplomàtica, que mantingués l'statu quo europeu[1] però el sultà no va estar conforme amb els tractats. La guerra va esclatar oficialment el 23 de setembre de 1853.

Els turcs van enviar els seus exèrcits al Danubi a combatre als russos, però l'octubre de 1853 la flota turca va ser destruïda per la russa en la batalla naval de Sinope, cosa que va precipitar que el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i el segon Imperi francès entressin en guerra a favor dels turcs per impedir l'expansió russa el 27 de març de 1854. Prússia i l'imperi Austrohongarès van mantenir la neutralitat, deixant sola a Rússia que els comptava com a aliats.

Derrotats a Moldàvia i Valàquia, els russos es van retirar i la major part del conflicte es va centrar en la península de Crimea, al mar Negre, on van desembarcar tropes anglofranceses, que van derrotar els russos a la batalla del riu Alma i van posar setge al port estratègic de Sebastopol, aguantant els intents russos de trencar-lo en les batalles de Balaklava (25 d'octubre), on va tenir lloc el famós episodi bèl·lic que ha passat a la història com la càrrega de la brigada lleugera; i Ikerman (5 de novembre). Després del dur hivern del 1854-55 les operacions es van restablir. El Regne de Sardenya-Piemont va entrar en guerra contra Rússia, enviant-hi 10.000 homes. Sebastopol va caure el 8 de setembre de 1855 i els combats van cedir a finals d'octubre.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En el tractat de pau, firmat a París el 25 de febrer de 1856, Rússia va perdre part de la seva influència als Balcans, va perdre el delta del Danubi i va haver de jurar respectar el territori turc.

França es va tornar a alçar com a gran potència europea. Gran Bretanya va protegir els passos del mar Negre, defensant l'Índia dels russos. L'imperi Otomà va quedar a la mercè de l'entrada de capital i influència occidental. El Regne de Sardenya-Piemont va aconseguir reconeixement internacional i anys després seria l'eix de la unificació dels regnes italians. La guerra va costar un total de 240.000 baixes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Andrew D. Lambert, The Crimean War: British grand strategy, 1853-56, p.12
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra de Crimea