Guerra de l'Afganistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la invasió americana de 2001. Si cerqueu la invasió soviètica de 1979, vegeu «Guerra afganosoviètica».
Guerra de l'Afganistan
Guerra contra el terrorisme
Guerra civil afganesa
ANA soldiers preparing to board a Black Hawk helicopter in Khost Province of Afghanistan.jpg
Soldats de l'Exèrcit Nacional Afganès preparats per a pujar a un helicòpter Black Hawk a la província de Khost de l'Afganistan
Dates Des del 7 d'octubre de 2001
Territori Afganistan
Resultat Desfeta del règim talibà
insurrecció del talibans.
Bàndols
Al-Qaida Al-Qaida
Talibans Talibans
Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Regne Unit Regne Unit
Austràlia Austràlia
França França
Pakistan Paquistan
Nova Zelanda Nova Zelanda
Bèlgica Bèlgica
Noruega Noruega
Itàlia Itàlia
Alemanya Alemanya
Espanya Espanya
Portugal Portugal
Estònia Estònia
Letònia Letònia
Ucraïna Ucraïna
Geòrgia Geòrgia
OTAN OTAN
Aliança del Nord Aliança del Nord
Comandants en cap
Al-Qaida Ossama bin Laden
Talibans Mohammad Omar
Estats Units d'Amèrica Tommy Franks
Aliança del Nord Mohammed Fahim
Forces
Taliban Taliban: ~36,000[1]

Flag of Jihad.svg Al-Qaeda: 20,000[2][3]
Flag of Jihad.svg Hezbi Islami: 1,000[4]
Flag of Jihad.svg IMU: 5,000–10,000[5]
Taliban Haqqani network: 4,000-15,000[6]
Taliban TTP: 30,000–35,000[7]
Taliban TNSM:4,500
Total: 80,000–100,000 (2010)

ISAF-Logo.svg ISAF: 128,961[8]

Afghanistan Forces armades afganes: 380,586 [9]
Total: 509,547 (2012-04-18)

Baixes
Morts d'Al-Qaida: 1.500

Talibans morts: 20.000

Civils morts: +30.000
forces de seguretat afganeses: +5.500 morts[10]

Aliança del Nord: Almenys 200 morts

Coalició: 1908 morts(EUA: 1162, Regne Unit: 313, Altres: 433)[11]

Coalició ferits: +15.000(EUA: 6,773,[12] Regne Unit: 3,954,[13] Canadà: +1,500,[14] Altres: +2.500)

Civils dels EUA contracters: 338 morts, 7224 ferit[15]

Total: 8,000 morts, +25,000 ferits

La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista Al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel règim talibà. La guerra s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Ossama bin Laden, considerat com el màxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Llibertat Duradora

El dia de la invasió, forces especials dels Estats Units i del Regne Unit (el seu aliat més incondicional) s'infiltraren al territori l'objectiu de contactar amb la denominada Aliança del Nord per a incorporar-los a l'operació contra el govern talibà. A les 17:00 h, hora local, s'inicià una campanya de bombardejos contra les posicions de l'exèrcit talibà i de camps d'al- Qaida. Els efectes foren immediats a la capital, Kabul, a Kandahar i a Jalalabad (Nangarhar).

Vaixells de cinc països (Estats Units, Regne Unit, França, Itàlia i Països Baixos) durant l'operació "Llibertat Duradora" al Mar d'Oman.

Els primers atacs es dirigiren contra els possibles camps d'entrenament d'al-Qaida -on se sospitava que podien disposar de míssils terra-aire Stinger subministrats pels propis Estats Units a la resistència durant la invasió soviètica dels anys 80- i als sistemes de defensa antiaèria afganesos. Aproximadament al cinquè dia de les operacions, els sistemes de defensa antiaèria estaven pràcticament destruïts, les pistes d'aterratge inutilitzables i les comunicacions internes de l'exèrcit afganès mig tallades amb la incapacitat de coordinar les operacions militars.

D'altra banda, l'Aliança del Nord tenia problemes per a avançar cap a la capital; al cap de quinze dies de l'inici de la invasió, va demanar dels Estats Units suport aeri per a continuar avançant. El seu armament estava compost de vell material soviètic i la seva capacitat de combat era suficient per a la resistència però no per a iniciar una contra ofensiva.

A la segona part de la campanya, els objectius dels Estats Units eren els vehicles terrestres talibans, tant per tancs o cotxes de combat com vehicles de transport de tropes. Igualment es buscava Ossama bin Laden i el líder afganès, el mul·là Omar, que fou atacat però no abastat prop de Kandahar a finals d'octubre. A principis de novembre els raids aeris sobre l'exèrcit talibà havien causat desmoralització i el dia 2, les forces de l'Aliança del Nord podien avançar lliurement cap a Kabul.

El 9 de novembre de 2001 comença la batalla de Mazar-e Sharif,[16] i el 13 de novembre la capital fou presa per l'Aliança del Nord sense quasi cap resistència per part dels talibans.[17] Aquest fet va marcar la fi del règim, amb la imposició de Hamid Karzai com a nou president. No obstant això, bin Laden no va ser capturat i es trobava des d'aleshores en parador desconegut fins al maig del 2011 que fou assassinat per les tropes dels Estats Units.[18]

Establiment de la ISAF[modifica | modifica el codi]

La Força Internacional d'Assistència i de Seguretat és una missió militar internacional sota la direcció de l'OTAN establerta pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 20 de desembre del 2001 per dirigir les operacions militars per ajudar el Govern de la República islàmica de l'Afganistan a l'establiment i el manteniment d'un entorn segur i pacificat amb una col·laboració total amb les forces de seguretat nacionals afganeses, per tal d'estendre l'autoritat i la influència del govern per a facilitar la reconstrucció de l'Afganistan i de permetre al govern exercir la seva sobirania a tot el país.[19] La missió inicial va consistir a protegir Kabul i els seus voltants dels talibans, els militants d'al-Qaida i altres faccions de "senyors de la guerra" per a permetre l'establiment de l'administració transitòria encapçalada per Hamid Karzai.[20] Però el mes d'octubre del 2003, el Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar l'expansió de la seva missió a tot el país,[21] que es va desenvolupar en quatre etapes, al nord en desembre de 2003, l'oest, sud i est en 2006, substituint el mandat de l'Operació Llibertat Duradora[21]

Des del 2006, la ISAF ha estat implicada en operacions de combat intensives a l'Afganistan del sud, una tendència que va continuar ampliant-se durant els tres anys següents, mentre que els atacs contra les seves forces també van anar augmentant en altres regions del país. El gener de 2009, el contingent comptava amb al voltant de 55.100 soldats[22] pertanyents a 26 països de l'OTAN, 10 països associats i 2 de no-associats.[22] Les contribucions principals són les aportades pels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà, França i Itàlia. Amb l'elecció del nou president dels Estats Units, Barack Obama, es va anunciar el reforç de tropes d'aquest país al contingent de la ISAF. Des de la fi oficial de la guerra, milers de soldats d'ambdós bàndols han mort en diferents accions arreu del país.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Major-General Richard Barrons puts Taleban fighter numbers at 36,000[Enllaç no actiu]
  2. Partlow, Joshua. «Moins de 50 combattants d’al-Qaida en Afghanistan». slate.fr, 11 novembre 2009 [Consulta: 1 juliol 2010].
  3. Roberston, Nic., Cruickshank, Paul. al-Qaeda's training adapts to drone attacks. CNN. 31 July 2009.
  4. Tyson, Ann Scott. «A Sober Assessment of Afghanistan — washingtonpost.com». The Washington Post, 15 juny 2008 [Consulta: 13 març 2012]. «There are an estimated 5,000 to 20,000 Taliban fighters in Afghanistan, plus an estimated 1,000 each for the insurgent groups led by Siraj Haqqani and Gulbuddin Hekmatyar, according to ISAF intelligence.»
  5. «Uzbek Fighters in Pakistan Reportedly Return to Afghanistan». Jamestown.org. [Consulta: 2 octubre 2008].[Enllaç no actiu]
  6. Sirajuddin Haqqani dares US to attack N Waziristan, By Reuters, Published: 24 September 2011
  7. Bajoria, Jayshree. «Pakistan's New Generation of Terrorists». Council on Foreign relations, 26 octubre 2009 [Consulta: 6 abril 2010].
  8. «International Security Assistance Force (ISAF): Key Facts and Figures» (PDF). ISAF, 6 juliol 2010. [Consulta: 18 abril 2012].
  9. «Afghan National Security Forces (ANSF)». NATO, 18 abril 2012.
  10. [enllaç sense format] http://www.mcclatchydc.com/2009/10/14/77193/while-us-debates-afghanistan-policy.html
  11. [enllaç sense format] http://icasualties.org/OEF/Index.aspx
  12. [enllaç sense format] http://www.defenselink.mil/news/casualty.pdf
  13. [enllaç sense format] http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInAfghanistan/OpHerrickCasualtyAndFatalityTables.htm, http://www.mod.uk/NR/rdonlyres/03645441-065E-4E0A-9F62-B8AEBDAC8151/0/opherrickcasualtytablesto15june2010.pdf
  14. [enllaç sense format] http://www.thecoast.ca/RealityBites/archives/2010/02/02/1580-canadian-soldiers-injured-and-killed-in-afghanistan
  15. |url=http://www.dol.gov/owcp/dlhwc/dbaallnation.htm
  16. «Afghan opposition 'capture' key city» (en anglès). BBC News, 10/11/2001. [Consulta: 8/4/2012].
  17. «Alliance invites Afghan factions to Kabul for talks» (en anglès). BBC News, 13/11/2001. [Consulta: 8/4/2012].
  18. «Obama confirma la mort d'Ossama bin Laden». Ara, 2/5/2011. [Consulta: 9/4/2012].
  19. Document de la ONU (UNSCR 1386)
  20. Documents de la ONU
  21. 21,0 21,1 «History» (en anglès). ISAF. [Consulta: 9/4/2012].
  22. 22,0 22,1 Documents OTAN

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra de l'Afganistan Modifica l'enllaç a Wikidata