Guerra de la Quàdruple Aliança

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra de la Quàdruple Aliança
Batalla del cap Passaro, el 11 d'agost de 1718, per Richard Paton (1767).
Batalla del cap Passaro, el 11 d'agost de 1718, per Richard Paton (1767).
Data 1718 - 1720
Bàndols
Espanya Regne d'Espanya Sacre Imperi Sacre Imperi Romà Germànic
França Regne de França
Imperi britànic Regne de la Gran Bretanya
República Neerlandesa Províncies Unides
Savoia Regne de Sicília
Comandants en cap
Espanya Giulio Alberoni
Espanya James Butler, segon duc de Ormonde
Espanya Antonio Gaztañeta
Regne de França James Fitz-James
Imperi britànic Sir George Byng
Savoia Víctor Amadeu II de Savoia
Baixes
4.350 morts i ferits [1] 11.250 austríacs morts i ferits.
6.000 britànics morts i ferits.
3.000 francesos morts i ferits
2.250 sards morts i ferits.
1.500 alemanys morts i ferits. [1]

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa, que va enfrontar Espanya amb la Quàdruple Aliança, una coalició formada pel Sacre Imperi Romà Germànic, regne de França, Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides.

Causes[modifica | modifica el codi]

La guerra es va produir com a resultat de les ambicions territorials del rei Felip V d'Espanya, la seva dona, Isabel Farnese, i el seu principal conseller, Giulio Alberoni, a Itàlia, on Espanya tenia tradicionalment pretensions territorials. A l'altre extrem es troben, reclamant les mateixes possessions, Lluís XV de França i el seu cosí Felip III d'Orleans.

En contra dels interessos de Felip V d'Espanya es trobaven regne de França, Gran Bretanya i les Províncies Unides, que van signar la Triple Aliança el 4 de gener de 1717. Un any més tard, en el marc de la consolidació del Tractat d'Utrecht, França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies unides van cedir Sicília a Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic.

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Aquest fet no va agradar al govern espanyol, que va voler recuperar l'illa, començant el novembre d'aquest mateix any les hostilitats contra l'Imperi, fets que es van concretar en la invasió de Sardenya, que havia estat atorgada a l'emperador Carles VI pretendent al tron ​​d'Espanya) per Tractat d'Utrecht. L'avanç va ser ràpid, i també es va envair Sicília, que estava en possessió de Víctor Amadeu II de Savoia.

En aquesta tessitura, Carles VI va decidir entrar a l'aliança que ja existia, formant l'anomenada Quàdruple Aliança, el 2 d'agost de 1718. Automàticament demanar la retirada de les tropes espanyoles de Sicília i Sardenya, mentre Gran Bretanya desplegava una petita flota amb tropes de les Províncies Unides dels Països Baixos, que van assetjar Messina.

L'11 d'agost, en la Batalla del cap Passaro, la flota anglesa, comandada per Sir George Byng, va capturar bona part de l'armada espanyola. Poc més de quatre mesos després, el 17 de desembre de 1718, francesos, britànics i el Sacre Imperi declarar la guerra a Espanya. Les Províncies Unides van entrar en el conflicte l'agost de l'any següent.

La guerra anava de mal en pitjor per a Espanya. L'exèrcit francès, sota el comandament de James Fitz-James, va envair el País Basc espanyol, i encara que al principi el seu avanç, no va obtenir resposta, aviat va ser obligat a retrocedir. A l'octubre d'aquest any, la flota britànica prenia Vigo i Pontevedra, mentre Messina queia després del setge que venia patint, la Seu d'Urgell queia en mans franceses en 31 d'agost de 1719 però la ciutadella de Roses aguantava el setge de James Fitz-James Stuart.[2] Valls resistí els embats de la partida del Carrasclet gràcies a la milícia local que seria el germen dels Mossos d'Esquadra i que liderava la família Veciana,[3] mentre la partida de Francesc Bernic era capturada per Josep Anton Martí a La Llacuna.[4] En finalitzar la campanya a finals de la tardor, la guerrilla tornà al Rosselló per preparar la nova campanya. Verboom va posar setge a la Seu d'Urgell en 22 de gener de 1720, que es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[5]

El 1719, James Butler, que es trobava exiliat a terres irlandeses, va organitzar una expedició amb àmplia cobertura espanyola per envair Gran Bretanya i coronar James Francis Edward Stuart com a Jaume III d'Anglaterra. No obstant això, la flota va ser pràcticament destruïda durant una dura tempesta prop de Galícia i l'exèrcit jacobita derrotat a la batalla de Glen Shiel.[6]

Desenllaç[modifica | modifica el codi]

Després de tots aquests esdeveniments, Felip V d'Espanya es desfeia de Giulio Alberoni al desembre de 1719 posant fi al conflicte mitjançant el Tractat de la Haia de 1720. En aquest tractat, el duc de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, va ser obligat a canviar l'illa de Sicília per Sardenya, que, si bé era de menor importància, va tenir en el futur un paper cabdal en la Unificació d'Itàlia, un segle i mig després.

Pel tractat de Madrid, signat entre Espanya i França en 1721 el qual es restituïen les places preses durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Eighteenth Century Death Tolls. 
  2. Russell, John Russell. History of the principal states of Europe from the peace of Utrecht. vol.2 (en anglès). J. Murray, 1826, p. 145. 
  3. Catalunya Ràdio, Programa en Guàrdia. 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" [podcast]. catradio.cat. [Consulta: 9 de gener].
  4. Arnabat i Mata, Ramon. Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997, p. 72. ISBN 8478268758. 
  5. (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24/6/2013].
  6. Kinross, John. Discovering Battlefields of England and Scotland (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p. 162-163. ISBN 0747803706. 
  7. Boix Sin, Blanca. Arties, una vila aranesa a l ́antic règim. Universitat de Lleida, 2007, p. 91. ISBN 8484094685. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]