Guerra de les Taronges
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Guerra de les Taronges va ser un breu conflicte militar que va enfrontar Portugal contra França i Espanya durant el 1801.
L'any 1801, Napoleó Bonaparte commina a Portugal que trenqui la seva aliança tradicional amb Anglaterra i tanqui els seus ports als vaixells anglesos. En aquesta pretensió va arrossegar Espanya (governada llavors pel ministre Manuel Godoy), mitjançant la signatura del tractat de San Ildefons. Segons aquest tractat, Espanya es comprometia a declarar la guerra a Portugal si aquesta mantenia el seu suport als anglesos. Davant la negativa portuguesa a sotmetre's a les pretensions franco-espanyoles, es desencadena la Guerra de les Taronges.
Taula de continguts |
Els exèrcits [modifica]
L'exèrcit portuguès contava als inicis de 1801 amb tan sols uns 2.000 homes de cavalleria i 16.000 homes d'infanteria, comandats per D. João Carlos de Bragança Sousa e Ligne, duc de Lafões, que tenia 82 anys.
Pel la banda espanyola, el mes de març, Manuel de Godoy fou nomenat comandant en cap de les tropes d'invasió amb uns efectius de 30.000 homes.
Pel bàndol francès, cap al més d'abril, les tropes sota el comandament del general Charles Victor Emmanuel Leclerc (cunyat de Napoleó Bonaparte), començaren a arribar a Espanya. Donada la rapidesa del conflicte les tropes franceses no entraren en combat.
La campanya [modifica]
La campanya militar tot just durà divuit dies entre el maig i el juny de 1801. En aquesta guerra, l'exèrcit espanyol, que estava sota el comandament del propi Godoy, ocupà successivament una dotzena i mitja de poblacions portugueses.
El 20 de maig, l'exèrcit espanyol penetrava a Portugal per l'Alentejo, ocupant, sense resistència, la plaça d'Olivença. Aquest fet es repetí amb les Fortalesa de Juromenha, Arronches, Portalegre, Castelo de Vide, Barbacena e Ouguela.
La plaça forta de Campo Maior resisití durant divuit dies abans de caure, amb honors militars, mentre que Elvas resistí amb êxit.
En 18 dies l'exèrcit espanyol era senyor de la regió de l'Alto-Alentejo.
Conseqüències [modifica]
La pau se signa a Badajoz el 6 de juny (Tractat de Badajoz), retornant-se totes les conquestes a Portugal, amb l'excepció d'Olivença i el seu territori, que ja era un vell contenciós fronterer entre els dos països. La línia divisòria entre Espanya i Portugal en aquella zona es fixà en el riu Guadiana.
Encara que l'acord entre França i Espanya preveia que Portugal cedís a Espanya una o diverses províncies portugueses que representessin el vint-i-cinc per cent de la seva població metropolitana, per a poder usar-les com a moneda de canvi i aconseguir la devolució o cessió de Gibraltar, l'illa de Trinitat i Malta, aquesta clàusula va ser obviada per Carles IV d'Espanya, amb el greu disgust de Napoleó.
La Guerra de les Taronges rep aquest nom a causa del ram de branques de taronger que Manuel Godoy va enviar a la reina Maria Lluïsa quan assetjava la ciutat d'Elvas: Godoy envià a la reina dues branques de taronjer a la reina amb el missatje 'em manca de tot, més sense res partirè cap a Lisboa. Algúns historiadors veuen en aquest gest un indicatiu d'una relació més íntima entre Godoy i la reina Maria Lluisa.
