Guerra del Yom Kippur

Guerra del Yom Kippur / Guerra d'Octubre(hebreu: מלחמת יום הכיפורים, transliterat Milẖemet Yom HaKipurim , ó מלחמת יום כיפור transliterat Milẖemet Yom Kipur ; àrab: حرب أكتوبر transliterat ḥarb ʾUktōbar ó حرب تشرين transliterat ḥarb Tišrīn ),
Part de: Conflicte araboisraelià
Tropes egípcies travessant el Canal de Suez el 7 d'octubre
Dates 6 – 25 d'octubre de 1973 Territori Ambdues ribes del Canal de Suez, els Alts del Golan i les zones circundants Causes Retenció israeliana del territori capturat a Egipte i Síria durant la Guerra dels Sis Dies Resultat Victòria tàctica israeliana i un alto el foc de les Nacions Unides després de les resolucions 338, 339 i 340, que comportaren la Conferència de Ginebra i l'Acord Interí del Sinaí Guanys polítics i estratègics tant per Israel com per Egipte Veure Efectes a llarg termini
Bàndols
Israel	Egipte Síria Forces expedicionàries àrabs: Jordània Iraq Aràbia Saudita Tunísia Líbia Kuwait Algèria Marroc Sudan Líban Altres forces expedicionàries Pakistan Corea del Nord Cuba
Comandants
Moshe Dayan David Elazar Israel Tal Shmuel Gonen Yitzhak Hofi Binyamin Peled Haim Bar-Lev	Ahmad Ismail Ali Mustafa Tlass Saad El Shazly Yusuf Shakkour Abdel Ghani el-Gammasy Ali Aslan
Forces
375.000–415.000 soldats, 1.700 tancs, 3.000 transports blindats, 945 peces d'artilleria, 440 avions de combat	Egipte: 650.000–800.000 soldats, 1.700 tancs (1,020 crossed), 2.400 transports blindats, 1,120 peces d'artilleria, 400 avions de combat, 140 helicòpters, 104 vaixells, 150 de superfície amb bateries de míssils (62 al front) Síria: 150.000 soldats, 1.200 tancs, 800–900 transports blindats, 600 peces d'artilleria, Forces expedicionàries *: 100.000 soldats, 500-670 tancs, 700 transports blindats
Baixes
2.521–2.800 morts 7,250–8.800 ferits 293 capturats 400 tancs destruïts 102 avions destruïts	8.000–18.500 morts 18.000–35.000 ferits 8.783 capturats 2.250–2,300 tancs destruïts o capturats 341–514 avions destruïts 19 vaixells enfonsats
No tots van participar en operacions de combat

La Guerra del Yom Kippur, Guerra del Ramadà o Guerra d'octubre també coneguda com la Guerra Araboisraeliana de 1973 o la Quarta Guerra Araboisraeliana fou una guerra iniciada el 6 d'octubre de 1973 per Egipte i Síria per tal d'intentar recuperar els territoris perduts (el Sinaí i els Alts del Golan respectivament) en mans d'Israel el 1967 a la Guerra dels sis dies.

Els àrabs agafaren els hebreus per sorpresa, a la festivitat del Yom Kippur, festivitat que té lloc deu dies abans del començament del nou any jueu, i la festa més important al judaisme, que coincidí amb el mes musulmà del Ramadà. L'exèrcit israelià estava parcialment desmobilitzat en motiu de la festivitat, i això ajudà egipcis i sirians a una ràpida penetració dins els territoris; tot i així, els soldats hebreus pogueren anar al front amb gran rapidesa atesa la nul·la circulació civil per carreteres i autopistes.

Després d'intensíssims combats en què tots els exèrcits foren abastits per les dues superpotències del moment, (els Estats Units enviaven armament cap a Israel a un ritme de 900 tones diaries, mentre que la Unió Soviètica inicià el dia 13 un pont aeri per subministrar material a egipcis i sirians), a poc a poc l'exèrcit hebreu anà recuperant terreny, arribant a creuar el Canal de Suez pel sud i amenaçant d'arribar a la capital egípcia. Pel que fa als alts del Golan, l'exèrcit hebreu, després d'un combat de forces helitransportades, prengué per assalt el cim de la muntanya Hermon, punt avançat de la defensa síria. La guerra va estar a punt de portar al conflicte les dues superpotències nuclears.

Mentrestant, Washington i Moscou, es reuniren per tal de redactar un pla de pau que permetés la fi de les hostilitats. Després d'intenses negociacions, i veient els països àrabs que no podrien guanyar, es declararà l'alto el foc el dia 24 d'octubre. Al final de les hostilitats, les tropes israelites estaven a només 40 km de Damasc i a 101 km del Caire.

La guerra tenia implicacions molt fondes: el Món Àrab, humiliat per la desfeta de l'aliança entre Egipte, Síria i Jordània a la Guerra dels Sis Dies, se sentí psicològicament reivindicat pels primers èxits del conflicte. A Israel, malgrat els impressionants èxits operatius i tàctics al camp de batalla, la guerra havia posat punt final al seu sentiment d'invencibilitat i complaença. La guerra també desafià moltes assumpcions americanes: els Estats Units iniciaren nous esforços de mediació i de pau. Aquests canvis pavimentaren el camí pel posterior procés de pau. Els Acords de Camp David van fer que el Sinai tornés a Egipte i que es normalitzessin les relacions, fent que Egipte fos el primer país àrab que reconegués pacíficament l'estat d'Israel. Egipte va anar abandonant progressivament de pertànyer a l'esfera d'influència soviètica.

Referències

Bibliografia

• el Badri, Hassan. The Ramadan War, 1973. Fairfax, Va: T. N. Dupuy Associates Books, 1979. ISBN 0882446002. 
• Bregman, Ahron. Israel's Wars: A History Since 1947. London: Routledge, 2002. ISBN 0415287162. 
• Dupuy, Trevor Nevitt. Elusive victory: The Arab-Israeli Wars, 1947–1974. San Francisco: Harper & Row, 1978. ISBN 006-011-112-7. 
• Gawrych, George. The Albatross of Decisive Victory: War and Policy Between Egypt and Israel in the 1967 and 1973 Arab-Israeli Wars. Greenwood Publishing Group, 2000. ISBN 031-331-302-4. 
• Gawrych, Dr. George W.. The 1973 Arab-Israeli War: The Albatross of Decisive Victory. Combat Studies Insitute, U.S. Army Command and General Staff College, 1996.  Intro, Part I, Part II, Part III, Part IV, Part V, Part VI, Part VII, Notes
• Haber, Eitan; Schiff, Ze'ev. Yom Kippur War Lexicon (en Hebrew). Or-Yehuda, Israel: Zmora-Bitan-Dvir, 2003. ISBN 965-517-124-8. 
• Hammad, Gamal. al-Maʻārik al-ḥarbīyah ʻalá al-jabhah al-Miṣrīyah: (Ḥarb Uktūbar 1973, al-ʻĀshir min Ramaḍān). First (en Arabic). Dār al-Shurūq, 2002, 903. ISBN 9770908665. 
• Heikal, Mohamed. The Road to Ramadan. London: Collins, 1975. ISBN 0812905679. 

• Herzog, Chaim. the Arab-Israeli Wars. Random House, 1982. ISBN 978-0394503790. 
• Herzog, Chaim. Heroes of Israel. Boston: Little, Brown, 1989. ISBN 0-316-35901-7. 
• Israeli, Raphael. Man of Defiance: A Political Biography of Anwar Sadat. London: Weidenfeld & Nicolson, 1985. ISBN 0389205796. 
• Israelyan, Victor [1995]. Inside the Kremlin During the Yom Kippur War. University Park, PA: Pennsylvania State University Press, 2003. ISBN 0271017376. 
• Karsh, Efraim. The Iran-Iraq War, 1980–1988. Oxford: Osprey Publishing, 2002. ISBN 1841763713. 
• Lanir, Zvi [1983]. ha-Haftaʻah ha-basisit : modiʻin ba-mashber (en Hebrew). Tel-Aviv: Hakibbutz Hameuchad, 2002. OCLC 65842089. 
• Morris, Benny. Righteous Victims. New York: Vintage Books, 2001. ISBN 978-067-974-475-7. 
• Ma'Oz, Moshe. Syria and Israel: From War to Peacemaking. Oxford: Clarendon Press, 1995. ISBN 0198280181. 
• Neff, Donald. Warriors against Israel. Brattleboro, Vermont: Amana Books, 1988. ISBN 9780915597598. 
• Nicolle, David; Cooper, Tom. Arab MiG-19 and MiG-21 units in combat. Osprey Publishing, 2004-05-25. ISBN 184-176-655-0. 
• O'Ballance, Edgar [1978]. No Victor, No Vanquished: the Yom Kippur War. Presidio Press, November 1996. ISBN 978-089-141-615-9. 
• Pape, Robert A. «Why Economic Sanctions Do Not Work». International Security, vol. 22, 2.
• Quandt, William. Peace Process: American diplomacy and the Arab-Israeli conflict since 1967. Washington, DC: Brookings Institution / Univ. of California Press, 2005. ISBN 0520223748. 
• Quandt, William B. Soviet Policy in the October 1973 War.. Rand Corp. R-1864-ISA, May 1976. 
• Rabinovich, Abraham [2004]. The Yom Kippur War: The Epic Encounter That Transformed the Middle East. New York, NY: Schocken Books, 2005. ISBN 0805241760. 
• al Sadat, Muhammad Anwar. In Search of Identity: An Autobiography. London: Collins, 1978. ISBN 0002163446. 
• Shazly, Lieutenant General Saad el. The Crossing of the Suez, Revised Edition. Revised. American Mideast Research, 2003. ISBN 0960456228. 
• Shlaim, Avi. The Iron Wall: Israel and the Arab World. W. W. Norton & Company, 2001. ISBN 0-393-32112-6.