Primera Guerra Balcànica
| Guerres Balcàniques | |||
|---|---|---|---|
 Situació dels participants abans de la Guerra | |||
| Tipus | guerra  | ||
| Data | 8/10/1912 – 30/05/1913 | ||
| Escenari | Península Balcànica | ||
| Lloc | Balcans | ||
| Causa | Imperi Otomà i Balcans | ||
| Resultat | Victòria de la Lliga Balcànica | ||
| Conseqüència | Imperi Otomà | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària). S'inicià el 8 d'octubre de 1912 i acabà parcialment el 30 de maig de 1913, amb la Batalla d'Adrianòpolis (1913) i el Tractat de Londres,[1] que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva, però, es produïren diferents enfrontaments que s'han anomenat Segona Guerra Balcànica.
Orígens[modifica]
Després de la independència dels diversos estats balcànics respecte a l'Imperi Otomà, durant el segle xix, Sèrbia, Grècia i Montenegro anaren aconseguint guanys territorials. A començaments del segle xx tots aquests estats desitjaven incorporar parts importants de l'Imperi Otomà a la zona de Rumèlia, Albània, Macedònia i Tràcia. Les tensions entre els mateixos estats balcànics per les seves aspiracions contraposades sobre aquests territoris havien disminuït i d'altra banda, la revolució dels Joves Turcs de juliol de 1908 havia imposat al soldà Abdul Hamid II la constitució de 1876. Això fou aprofitat per Grècia per annexionar-se Creta, per l'imperi austrohongarès per annexionar-se Bòsnia i per Bulgària per declarar-se independent.
El setembre de 1911 Itàlia decidí annexionar-se la zona de la Tripolitània, territori ambicionat des de feia temps, que envaí amb una ràpida ocupació, tot i que la resistència de diverses poblacions allargà el conflicte. Per desencallar-ho Itàlia decidí atacar Turquia directament, amb el bombardeig naval de Beirut i l'ocupació de les illes Espòrades. El govern turc demanà la pau i cedí algunes de les illes a Itàlia i donava autonomia a la Tripolitània i la Cirenaica, que tot i així foren ocupades poc després per Itàlia sense oposició. Els èxits italians davant de Turquia animaren als estats balcànics, amb el suport de Rússia,[2] que volia recuperar la seva influència als Balcans. Durant l'any 1912 es firmaren tractats de col·laboració entre Bulgària i Sèrbia (el març), Bulgària i Grècia (el maig) i entre Montenegro i Sèrbia i Bulgària (octubre). Tots aquests passos semblaven dur cap a un enfrontament armat.
La guerra[modifica]
.JPG)
El 8 d'octubre de 1912 el Regne de Montenegro inicià les hostilitats, i immediatament els exèrcits búlgar, serbi i grec seguiren els mateixos passos. Els països de la Lliga aconseguiren unes victòries ràpides: els búlgars guanyaren les batalles de Kırk Kilisse[3] i Lüleburgaz,[4] prop de les ciutats turques Kırklareli i Lüleburgaz, els serbis la batalla de Kumanovo[5] i els grecs aconseguiren ocupar Tessalònica.[6] Les forces aliades avançaren cap a Constantinoble, però les potències occidentals els avisaren que no permetrien una ocupació de la capital i els turcs aconseguiren crear una línia de defensa al voltant de la ciutat.
Després que les tropes gregues havien capturat gran part de la Macedònia grega, Jordi I va ser assassinat a Tessalònica, el 18 de març de 1913, el militant socialista Alexandros Schinas el va matar d'un tret per l'esquena.[7]
La Força Aèria Búlgara va bombardejar posicions turques a Edirne mentre que la Força Aèria Grega actuava sobre els Dardanels, la primera missió de cooperació aèria naval en la història.[8] En aquestes condicions, el 3 de desembre Turquia demanà l'armistici i es convocà una reunió a Londres. Malgrat tot, el derrocament del govern turc per part d'Enver Bei el gener de 1913 trencà les negociacions, ja que Enver es mostrà decidit a prosseguir la guerra. Les operacions militars posteriors tampoc afavoriren els turcs, i Bulgària i Sèrbia ocuparen Adrianòpolis i Grècia ocupà Janina. Després de la victòria el 30 de maig de 1913 a la Batalla d'Adrianòpolis[9] Turquia tornà a demanar la pau, que es redactà a Londres i Grècia obtenia Tessalònica, Creta, Lesbos, Quios, i el sud de Macedònia; Sèrbia obtenia el nord de Macedònia i Bulgària obtenia Tràcia i la costa del mar Negre.[10]
Conseqüències[modifica]
Aquests acords s'havien de signar en una conferència de pau posterior, però aprofitant aquest interval de temps, Bulgària decidí atacar els seus aliats per obtenir guanys territorials que pogués reclamar en la conferència de pau. Així les tropes búlgares atacaren els serbis a Macedònia i els grecs a Tessalònica, iniciant l'anomenada Segona Guerra Balcànica.
Referències[modifica]
- ↑ The Treaty of London, 1913 (en anglès) [Consulta: 6 febrer 2009].
- ↑ Sondhaus, Lawrence. World War One: The Global Revolution (en anglès). Cambridge University Press, 2011, p.19. ISBN 0521736269.
- ↑ Erickson, Edward J. Defeat in detail: the Ottoman Army in the Balkans, 1912–1913 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p. 86, 181. ISBN 978-0-275-97888-4.
- ↑ Erickson, Edward J. Defeat in detail: the Ottoman Army in the Balkans, 1912–1913 (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2003, p. 102. ISBN 978-0-275-97888-4.
- ↑ Hall, Richard C. The Balkan Wars 1912-1913: Prelude to the First World War (en anglès). Routledge, 2002, p. 48. ISBN 113458363X.
- ↑ Oikonomou, Nikolaos. «Βαλκανικός Πόλεμος: Οι επιχειρήσεις του ελληνικού στρατού και στόλου». A: Christopoulos, Georgios A. & Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος ΙΔ΄: Νεώτερος Ελληνισμός από το 1881 έως το 1913 [Història de la nació grega, volum XIV: l'hel·lenisme modern de 1881 a 1913] (en grec). Atenes: Ekdotiki Athinon, 1977, p. 289–326. ISBN 978-960-213-110-7.
- ↑ The Times (en anglès), 19 març 1913, p. 6 [Consulta: 20 agost 2023].
- ↑ Hellenic Air Force History: Balkan Wars.
- ↑ Monroe, Will Seymour. The Page Company. Bulgaria and her people: with an account of the Balkan wars, Macedonia, and the Macedonia Bulgars (en anglès), 1914, p. 114 [Consulta: 6 setembre 2013].
- ↑ The Treaty of London, 1913 (en anglès) [Consulta: 6 febrer 2009].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra Balcànica |