Guerra i pau (pel·lícula de 1965)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:30, 11 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaGuerra i pau
Война и мир
Fitxer:War and Peace poster, 1967.jpg
Fitxa
DireccióSerhí Bondartxuk
Protagonistes
Lioudmila Savelieva
Serge Bondartchouk
Viatcheslav Tikhonov
Viktor Stanitsyne
Director artísticGuennadi Miasnikov
Mikhaïl Bogdanov
Alexandre Borissov
ProduccióGoskino
Mosfilm Studios
GuióSerhí Bondartxuk
Vassili Soloviov
(a partir de la novel·la de Lleó Tolstoi)
MúsicaViatcheslav Ovtchinnikov
Dissenyador de soIouri Mikhaïlov
Igor Ourvantsev
FotografiaYu-Lan Chen (com Iolanda Chen)
Anatoli Petritski
Alexandre Chelenkov
MuntatgeTatiana Likhatchiova
Ielena Sourajskaïa
VestuariNadejda Bouzina
Mikhaïl Tchikovani
V. Vavra
ProductoraMosfilm Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorKultur International Films
Mosfilm
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica
Estrena1967
DuradaItàlia: 2 × 263 minuts
Regne Unit: 401 minuts
Estats Units: 390 minuts
Idioma originalrus
alemany
francès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost100.000.000 dòlars
Recaptació58.000.000 rubles soviètics Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enGuerra i pau Modifica el valor a Wikidata
GènereHistòria
Drama
Guerra
Lloc de la narracióImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0063794 Filmaffinity: 779137 Allocine: 2606 Rottentomatoes: m/war_and_peace_1966 Letterboxd: war-and-peace-1965 Allmovie: v53286 TCM: 95064 AFI: 22204 TMDB.org: 29266 Modifica el valor a Wikidata

Guerra i pau (en rus: Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica russa de la novel·la de Lleó Tolstoi dirigida per Serhí Bondartxuk de 1965 a 1967, amb un pressupost de 8.291.712 rubles soviètics el 1967[1] (9213013 dòlars)[2] És la pel·lícula més cara mai dirigida a l'URSS.

Argument

1805 - Les hostilitats entre França d’un costat, Àustria i Rússia s'inicien, però per a l’aristocràcia, en les grans ciutats i a la cort, la vida continua amb les seves mundanitats i els seus petits escàndols. El príncep André Bolkonski somia amb la glòria i entra a l’exèrcit del Tsar. És ferit greument a la batalla d'Austerlitz…

1812 - La Grande Armée de Napoleó Bonaparte envaeix Rússia. La batalla de Borodinó és una matança èpica. Moscou és incendiada. La retirada a l’hivern sotmesa als atacs dels Cosacs és un calvari.

Obra cinematogràfica monumental, la pel·lícula, d’una durada total de 6 hores 42, és construïda en quatre parts on s'aborden tots els temes (anàlisis psicològiques, ètiques, estètiques, metafísiques, geopolítiques, històriques):

  1. André Bolkonski
  2. Natacha Rostova
  3. 1812
  4. Pierre Bezoukhov

La pel·lícula és reputada per a l’ardidesa de la seva forma, la riquesa dels temes abordats i la complexitat de la seva arquitectura.[3]

Repartiment

El film suposa 300 papers:

Producció

Els preparatius de rodatge van començar a mitjans de 1961 i el rodatge va arrencar el setembre de 1962. Segons el Llibre Guiness des Records, l'escena de la batalla de Borodinó inclou aproximadament 120.000 figurants/soldats, el que suposa una de les més grans escenes de batalla mai filmades. Pels seus consells, molts museus van participar en la concepció dels vestits, el que en fa una de les pel·lícules més elaborades mai concebudes.

En la complexa narració de Tolstoi per descriure la invasió de Rússia per Napoleó, Bondartchouk ha filmat algunes de les escenes de batalla més gràfiques i més llargues mai vistes abans; per a una d'elles l'escena dura 45 minuts. Per realisme molts cavalls van ser morts en les escenes de guerra. Per això, algunes ciutats americanes van boicotejar la pel·lícula sota la pressió de l'ASPCA.

Guerra i Pau va ser filmada i difosa en 70 mm. El procediment era anomenat Sovscope 70 en la Unió Soviètica i a Europa. Als Estats Units, el procediment es deia Todd-AO, era una càmera de gran format amb 6-canals amb el so estereofònic. Les escenes d'acció ràpides van ser difícils de rodar amb una càmera 70 mm. Per pal·liar aquest handicap, diverses càmeres especials lleugeres van ser creades per a les necessitats de la pel·lícula. Algunes càmeres estaven suspeses sobre cables per travessar el camp de batalla. Altres sobre braços articulats telecomandats.

Al voltant de la pel·lícula

  • Una adaptació estatunidenca de la novel·la es va estrenar el 1956: Guerra i pau de King Vidor després de la rodada per Vladimir Gardine el 1915.
  • El cost de producció va ser superior a 100 milions de dòlars de l'època. Segons Forbes, si es té en compte la inflació, costaria més de 700 milions de dòlars el 2005, cosa que en fa la pel·lícula la més cara mai dirigida.
  • Lioudmila Savelieva que interpreta el paper de Natacha Rostova era ballarina a Leningrad.[4][5]
  • A Teriaïevo, un petit poble prop de Volokolamsk, es van instal·lar els decorats de la seqüència de l'incendi de Moscou segons els esbossos dels decoradors Guennadi Miasnikov i Mikhaïl Bogdanov,
  • En un pavelló de més de 1000 m² van ser instal·lats els decorats de la casa del senyor d'Ekaterinbourg.

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Referències

  1. ↑ Rasakov, Fëdor (2005). Naše Ljubimoe Kino… o Vojne. Algoritm. ISBN 9785699128822. p. 36.
  2. ↑ 0.9 Rouble = $1. Veure: Central Bank of Russia: Ruble to US Dollar Exchange Rate History.
  3. ↑ «Guerra i pau». The New York Times.
  4. ↑ (anglès) "Sergei Bondarchuk's War and peace , Film Forum.
  5. ↑ (anglès) a la inflació, aquesta pel·lícula costa sobre 700 milions, i la converteix en la pel·lícula més cara mai feta

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra i pau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_i_pau_(pel·lícula_de_1965)&oldid=16961209»