Guerra russojaponesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra Russo-Japonesa
Imatges de la guerra russojaponesa
Dates 8 de febrer de 1904 - 5 de setembre de 1905
Escenari Manxúria i el Mar Groc
Resultat Victòria japonesa (Tractat de Portsmouth)
Bàndols
Rússia Imperi Rus
Montenegro Principat de Montenegro
Japó Imperi Japonès
Comandants
Rússia Tsar Nicolau II
Rússia Aleksei Kuropatkin
Marina russa Stepan Makarov
Japó Emperador Meiji
Japó Oyama Iwao
Marina japonesa Heihachiro Togo

La guerra russojaponesa (febrer 1904 - setembre 1905) va ser un dels primers grans conflictes entre les grans potències mundials al segle XX. Va enfrontar una de les potències europees tradicionals contra un país que tan sols mig segle abans era un grup d'illes semifeudals que havien rebutjat durant segles l'avanç tecnològic i el comerç amb els altres continents.

Resum[modifica | modifica el codi]

Des de finals del segle XIX, l'Extrem Orient s'havia convertit en un dels grans centres de tensió entre les potències. Tenint la Xina afeblida com a principal zona d'ambició, les potències europees, especialment la Gran Bretanya i Rússia, i les noves potències extraeuropees, el Japó i els Estats Units, aspiraven a estendre el seu àmbit d'influència. L'amenaça russa va dur a la signatura d'una aliança britànicojaponesa el 1902. Aquesta aliança va preparar el terreny per a un enfrontament llargament esperat, la guerra entre el Japó i Rússia. La victòria japonesa va ser total tant en terra com en mar, i sense necessitat de l'ajuda britànica.

Amb la derrota de la flota russa a la batalla de Tsushima el tsar va haver de signar el Tractat de Portsmouth[1] pel qual havia de lliurar Liaoyang i Port Arthur, cedir la meitat sud de l'illa de Sakhalín, abandonar els territoris que tenia arrendats a Manxúria i reconèixer la influència japonesa sobre Corea.[2]

Final[modifica | modifica el codi]

La principal conseqüència de la derrota russa fou que el govern de Sant Petersburg va fixar la seva atenció en els Balcans, aguditzant el conflicte amb Àustria-Hongria que seria a l'origen de la primera guerra mundial.

Mentre que Japó va sorprendre el món amb la seva victòria inesperada (ja que llavors la mentalitat racista de l'Occident considerava impensable que un país europeu fos derrotat per un d'asiàtic), Rússia es va enfonsar al caos polític i social, duent a la Revolució del 1905 que afebliria el govern imperial del Tsar. La debilitat russa es faria manifesta pel país que en menys d'una dècada seria el seu principal enemic a la primera guerra mundial, l'Alemanya, com també seria preocupant per a aquells països que serien els seus aliats, particularment França. Sense ningú que s'oposés a la seva expansió militar, el Japó es convertiria en l'amo i senyor del Pacífic gràcies a una poderosa i innovadora armada que seria el legat de Tōgō Heihachirō, "el Nelson de l'Orient".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Ian Nish i John Chapman, On the Periphery of the Russo-Japanese War, primera part
  2. Manuela Alcover, La guerra russojaponesa i Joan Alcover