Guerra russoturca (1787-1792)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra russoturca (1787-1792)
— Guerres Russo-Turques
Guerres Austro-Turques
Setge d'Otxakiv
Setge d'Otxakiv al 1788, per January Suchodolski.
Data 1787-1792
Localitat Vall del Danubi, Moldàvia-Bessaràbia
Territori Turquia cedeix Yedisan a Rússia i reconeix l'annexió russa de Crimea
Bàndols
Rússia Imperi rus
Àustria Sacre Imperi
Imperi Otomà Imperi otomà
Comandants en cap
Rússia Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin
Rússia Aleksandr Suvorov
Rússia Fiódor Uixakov
Àustria Josep II d'Habsburg
Àustria Ernst G. von Laudon
Imperi Otomà Abdul Hamid I
Imperi Otomà Selim III
Imperi Otomà Koca Yússuf Paixà
Imperi Otomà Cezayirli Gazi Hasan Paixà

La Guerra Russoturca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russoturca (1768-1774). El 1786, Caterina II de Rússia va fer la seva entrada triomfal a la Crimea annexionada en companyia del seu aliat, l'emperador Josep II d'Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquests esdeveniments, juntament amb la fricció causada per mútues acusacions d'infracció del Tractat de Küçük Kaynarca, amb el que havia acabat l'anterior guerra, inflamà l'opinió pública de Constantinoble. Els ambaixadors britànic i francès, per la seva banda, també van donar el seu suport incondicional als partidaris de la guerra.

La guerra es va declarar el 1788, però els preparatius de Turquia van ser inadequats i el moment mal triat, amb Àustria aliada amb Rússia, fet conegut pels turcs només quan ja era massa tard. Els turcs van aconseguir que els austríacs es retiressin de Mehadia i van conquerir el Banat (1789), però a Moldàvia el mariscal de camp Rumiantsev va prendre Iaşi i Khotin. Després d'un llarg setge hivernal Otxakiv va caure davant el Príncep Potiomkin, i tots els seus habitants van ser massacrats. Aquesta notícia va afectar tant al sultà Abdul Hamid I que li va causar la mort.

Els generals turcs eren incompetents, les expedicions d'auxili a Bender i Akerman fracassaren, Belgrad va ser pres pel General Laudon d'Àustria, la fortalesa inexpugnable d'Izmail va ser capturada per Suvorov mitjançant l'ús d'atacs sorpresa d'infanteria i artilleria combinades, Uixakov va destruir la flota otomana a Fidonisi, Tindrà, Estret de Kerch i Cap Caliacria, i la caiguda de Anapa davant Ivan Gudòvitx va completar la sèrie de desastres turcs.

El nou i jove sultà Selim III desitjava ardentment restaurar el prestigi del seu país amb una victòria abans de fer la pau, però l'estat de les seves tropes va frustrar les seves esperances. Prússia, que havia signat un tractat ofensiu amb Turquia el 31 de gener de 1790, no li va prestar cap ajuda.

Pel Tractat de Jassy, signat amb Rússia el 9 de gener del 1792, l'Imperi Otomà va reconèixer l'annexió russa del Khanat de Crimea (efectuada en el 1783) i va cedir Yedisan (Khadsibey i Otxakiv) a Rússia, passant el Dnièster a ser la frontera europea entre els dos països. La frontera asiàtica (el riu Kuban) va romandre intacta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra russoturca (1787-1792)