Guerres Balcàniques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerres Balcàniques
Dates 8/10/1912 – 18/07/1913
Escenari Península Balcànica
Resultat Tractat de Londres i Tractat de Bucarest
Bàndols
Imperi Otomà Imperi otomà Lliga Balcànica
(Sèrbia Sèrbia, Montenegro,
Grècia Grècia, Bulgària Bulgària)
Forces
350.000 670.000
Grècia: 115.000
Bulgària: 300.000
Sèrbia: 220.000
Montenegro: 35.000

Les Guerres Balcàniques van ser dos conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913. A la Primera Guerra Balcànica, la Lliga Balcànica (Bulgària, Montenegro, Grècia, i Sèrbia) va conquistar la Macedònia otomana i la major part de Tràcia, per a després repartir-se els nous territoris. A la Segona Guerra Balcànica, Bulgària va ser derrotada pels seus anteriors aliats i va perdre molt del que se li havia promès en un acord inicial.

Origen del conflicte[modifica | modifica el codi]

Mapa de la situació abans i després de les Guerres Balcàniques

Àustria-Hongria, després d'haver incorporat Bòsnia i Hercegovina al seu reialme el 1908, s'esforçava a restablir la seva influència sobre de Sèrbia i sotmetre la Macedònia i les altres terres eslaves que encara eren sota el domini de l'Imperi Otomà i on es produïen contínues insurreccions.

Durant el 1912 es van establir una aliança entre els estats dels Balcans, coneguda amb el nom de Lliga Balcànica. La Lliga Balcànica pretenia preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l'Imperi Otomà. Nominalment tenia l'objectiu d'aconseguir l'alliberament i la independència total d'aquells països, encara que realment el que perseguien era l'augment territorial de cada un dels seus estats membres, principalment, Bulgària, Sèrbia i Grècia, que tenien pretensions sobre Macedònia i les restes de l'Imperi Otomà als Balcans.

Primera Guerra Balcànica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera Guerra Balcànica

L'octubre del 1912 va començar la Primera Guerra Balcànica contra l'Imperi Otomà per tal d'alliberar els eslaus i els grecs dels territoris que encara hi eren sotmesos. Els aliats van vèncer ràpidament l'exèrcit otomà i, després de la victòria, es van repartir les terres alliberades. Però aviat van sorgir les dissensions, agreujades per la ingerència d'Alemanya i d'Àustria-Hongria, que s'esforçaven a sembrar la discòrdia entre els aliats per tal de treure'n profit; a més, els Habsburg temien que la victòria dels pobles eslaus incités també els eslaus de l'Imperi a rebel·lar-se.

Segona Guerra Balcànica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Segona Guerra Balcànica

Bulgària, incitada per austríacs i alemanys, es va negar a acabar el conflicte amb Sèrbia i Grècia, ja que no havia quedat satisfeta amb el repartiment de Tràcia i Macedònia, i el juny del 1913 va atacar els altres dos països.

Sèrbia i Grècia es van aliar amb Montenegro, Romania i l'imperi Otomà, que esperaven guanyar o recuperar territoris a costa dels búlgars amb el nou conflicte. Així, Bulgària va ser vençuda fàcilment. Un dels resultats va ser la divisió de Macedònia i de Tràcia (Tractat de Bucarest de 10 d'agost de 1913). La major part de Macedònia va quedar unida a Sèrbia, i la resta, amb el port de Salònica, va passar a Grècia, tret d'un tros que, amb la Tràcia oriental i el port de Dedeagach a la Mar Egea, va quedar en poder de Bulgària. Romania va obligar Bulgària a cedir-li la Dobrudja Meridional, mentre que l'Imperi Otomà va recuperar la ciutat d'Adrianòpolis.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Intercanvis ètnics i expulsions entre 1912 i 1915
Otomans Grecs Búlgars
Macedònia Grega 100.000 50.000
Macedònia grega i sèrbia 100.000
Tràcia 150.000–160.000
Tràcia Oriental 51.000
Tràcia Occidental 40.000–50.000
Frontera búlgaro-otomana 47.000 49.000
Total 190.000–200.000 150.000–160.000 250.000

Les guerres balcàniques van suposar la supressió definitiva del domini turc sobre els pobles eslaus de la península, així com la fi de la supremacia otomana a la zona, però van deixar un fort descontentament entre els seus participants, que determinaria el partit que prendria cada estat en la Primera Guerra Mundial.

Urlanis va estimar a Voini I Narodo-Nacelenie Europi (1960) que durant les Guerres Balcàniques van morir 122.000 soldats en el front, 20.000 per les ferides, i 82.000 per les malalties i privacions.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres Balcàniques Modifica l'enllaç a Wikidata