Guerres de religió a França

Guerres de religió a França
Representació de la Matança de Sant Bartomeu de François Dubois
Data març 1562-abril 1598 Localitat França Resultat Victòria Política. L'Edicte de Nantes va concedir als hugonots, drets substancials en determinades zones, París amb altres territoris, van ser declarats catòlics de forma permanent .
Bàndols
hugonots Anglaterra	Polítics	Santa Lliga de París Espanya
Comandants en cap
Príncep de Condé Jaume I d'Anglaterra	Enric II Caterina de Mèdici Carles IX Enric III Enric IV	Casa de Guisa Felip II d'Espanya Papa Sixt V

Les Guerres de religió de França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que es van desenvolupar en el Regne de França durant la segona meitat del segle XVI. Es distingeixen fins a vuit guerres diferents esdevingudes entre 1560 i 1598, si bé la violència va ser constant durant tot el període.

Història

A partir de 1550 el calvinisme es va expandir ràpidament per França, i les disputes religioses entre catòlics i protestants calvinistes, coneguts com hugonots, exacerbades per les disputes entre les cases nobiliàries que abanderaven aquestes faccions religioses, en especial els Borbó i els Guisa foren el detonant de les Guerres de Religió.

La guerra civil francesa va tenir dimensions internacionals, implicant en la lluita a la potència protestant del moment, l'Anglaterra de Isabel I, amb la màxima defensora del catolicisme i major potència de l'època, l'Espanya de Felip II. A causa d'això, el conflicte va influir de manera determinant en l'èxit de la revolta de les Províncies Unides contra el domini espanyol i en l'expansió de les confessions protestants en el Sacre Imperi Romà, regit per l'oncle de Felip II, l'emperador Ferran I d'Habsburg.

En 1562 les concessions a hugonots i calvinistes del Col·loqui de Poisey, i la mort de Francesc de Guisa aturaren la guerra, que es reinicià el 1568 i va acabar amb la Pau de Longjumeau el mateix any, i va restablir l'Edicte d'Amboise, però l'any següent es va iniciar una nova guerra, que va acabar amb l'Edicte de Saint Germain.

El conflicte va acabar amb l'extinció de la Dinastia Valois-Angulema en la Guerra dels tres Enrics i l'ascens al poder d'Enric IV de Borbó, que després de la seva conversió al catolicisme va promulgar l'Edicte de Nantes a 1598, garantint una certa tolerància religiosa cap als protestants. No obstant això, els conflictes entre la Corona i els hugonots es van revifar periòdicament, fins que el nét d'Enric IV, Lluís XIV, va revocar aquesta tolerància amb l'Edicte de Fontainebleau de 1685, proscrivint tota religió excepte la catòlica, cosa que va provocar l'exili de més de 200.000 hugonots.

Bibliografia

• Constant, Jean-Marie: Les Français pendant les guerres de Religion. Hachette Littératures, 2002. ISBN 2-01-235311-8
• Crouzet, Denis:
  • Les Guerriers de Dieu. La violence au temps des troubles de religion (v. 1525–v. 1610). Champ Vallon, colección « Époques », 2005 (1ª edición 1990) ISBN 2-87673-430-3
  • La Genèse de la Réforme française 1520-1562. SEDES, col. "Histoire moderne" n° 109, Paris, 1999 (1ª ed. 1996) ISBN 2-7181-9281-X
• Frieda, Leonie: Catalina de Médicis. Una Biografía. Siglo XXI, Madrid, 2005. ISBN 84-323-1221-5
• Jouanna, Arlette (dir.): Histoire et dictionnaire des guerres de religion, 1559–1598, Robert Laffont, col. "Bouquins", 1998. ISBN 2-221-07425-4
• Tenenti, Alberto: La Edad Moderna: Siglos XVI-XVIII. Crítica, Barcelona, 2000. ISBN 84-8432-136-3
• Venard, Marc: El Mundo y su Historia, Volumen VI: Los Comienzos del Mundo Moderno (Siglos XVI y XVII). Arcos Vergara, Barcelona, 1972. ISBN 84-7017-127-5

Enllaços externs

• Article a l'Enciclopèdia Catalana

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres de religió a França