Guerres de religió a França

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerres de religió a França
Representació de la Massacre del dia de Sant Bartomeu de François Dubois
Representació de la Massacre del dia de Sant Bartomeu,[cal citació] 1572 de François Dubois
Data 1560 - 1598
Localitat França
Resultat Victòria Política. L'Edicte de Nantes[cal citació] de 1598 va concedir als hugonots, certs drets, no obstant, va ser un acord que no va satisfer a cap dels interessats.
Bàndols
Protestant i aristocràtic (Hugonots) Ultracatòlic i monàrquic

Les Guerres de religió a França[1] varen abraçar un període i un territori molt ampli, però per antonomàsia, fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. No obstant, cal tenir present, que entre el 1610 i el 1620, aquestes guerres es varen reprendre a França, coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat.

El factor religiós d'aquestes guerres va aportar un element molt característic, diferent a la resta de conflictes: l'element de la violència religiosa. Després de la Pau d'Augsburg de 1555,[cal citació] teòricament a Europa s'havia produït un cert equilibri pel que feia a la conflictivitat religiosa, però a la pràctica, estaven prenent força dues formes contraposades: el bàndol catòlic i monàrquic, format per clergues, jesuïtes i ultracatòlics, i el bàndol protestant i aristocràtic, format pels hugonots francesos.

Ambdós bàndols es varen organitzar militarment, trencant amb l'essència de la Reforma protestant, que afirmava ser un moviment purament religiós i espiritual. Aquesta organització era deguda a la persecució contrareformista, que va provocar una millor organització en les files del calvinisme, però també, gràcies a la propaganda, que instava a la resistència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Guerres de religió a França». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.