Guerres otomanes a Europa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Eclosió (1299-1453)[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Otomà (1683)

Sorgiment de l'Imperi Otomà (1299-1453) es refereix al període que es va iniciar el debilitament Sultanat Seldzhukskiot al segle XIV i que va acabar, després de batalles com les de Kosovo Polje, Maritsa, Nicòpolis, Varna i Kosovo, amb la desmembració de l'Imperi de Bizanci després de la caiguda de Constantinoble el 1453.[1]

Expansió territorial (1453-1683)[modifica | modifica el codi]

L'expansió territorial de l'Imperi Otomà (1453-1683) és el període de la història de l'Imperi Otomà que va seguir a la creació i el sorgiment de l'imperi (1299-1453).

Resistència croata[modifica | modifica el codi]

Es va emprar contra els serbis i croats l'elit de l'exèrcit otomà, els geníssers (en turc yeniçeri ) que constituïen unitats d'infanteria ensinistrades, moltes vegades s'empraven captius cristians.[2]

Resistència sèrbia[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota de 1389 enfront dels geníssers, els serbis es van organitzar amb el que es considera el naixement de la nació sèrbia. [3] i van establir vincles amb el pobles veïns. [4]

Solimà el Magnífic[modifica | modifica el codi]

Solimà I va ser un dels sultans més reeixits de l'Imperi Otomà. En els països occidentals és conegut com el Magnífic . Va pujar al tron ​​del sultanat el 1520, i va governar fins al 1566. Va conquerir les ciutats musulmanes més sagrades La Meca, Medina, Jerusalem, Damasc i Bagdad. A l'agost 1521 va ser conquerir gairebé tota Sèrbia, reblant-ho el 1522 amb la conquesta de Rodes.

El 29 d'agost de 1526 va ser el triomfador de batalla de Mohács en que va derrotar les forces aliades cristianes dirigides per Lluís II d'Hongria. La batalla va significar la fi del Regne d'Hongria, donant la victòria una gran confiança al sultà otomà. Així a partir de 1541, Suleiman va passar a controlar de la major part de l'actual Hongria i les antigues Transsilvània, Valaquia i Moldàvia convertint-se en el seu sultà.

Estancament (1683-1827)[modifica | modifica el codi]

L'estancament de l'Imperi Otomà (1683-1827) és el període de la història de l'Imperi Otomà que va després del període d'expansió territorial (1453-1683). Al final d'aquest període, va venir el període de davallada de l'imperi.

Decadència (1828-1908)[modifica | modifica el codi]

Decadència de l'Imperi Otomà (1828 - 1908) és el període de la història de l'Imperi Otomà que arriba després del llarg període d'estancament (1683-1827) i que acaba amb el període de dissolució de l'imperi.

Dissolució (1908-1922)[modifica | modifica el codi]

Manifestació al districte de Sultanahmet d'Istanbul, 1908.

El col·lapse de l'Imperi Otomà, cobreix el període comprès entre el començament de la revolució dels Joves Turcs l'any 1908 fins a la divisió final de l'imperi el 1922.

Bulgària[modifica | modifica el codi]

Hi va haver una insurrecció a Bulgària el 1903.

Guerres balcàniques (1912-1913)[modifica | modifica el codi]

El període conegut com a guerra dels Balcans es refereix a les dues guerres que van tenir lloc al sud-est d'Europa els anys 1912 i 1913 .

La Lliga Balcànica primer li va conquerir a l'Imperi Otomà, Macedònia i la major part de Tràcia, i després es va repartir el botí. Albània, després de diverses revoltes i aixecaments, també va declarar la seva independència de l'Imperi Otomà el 1912. Això va reduir les possessions de Turquia a Europa (abans Rumèlia) a les seves fronteres actuals a la Tràcia Oriental.

Primera guerra dels Balcans: va començar el 8 d'octubre de 1912, quan Bulgària Grècia Montenegro i Sèrbia (Vegeu: Aliança dels Balcans ), va atacar l'Imperi Otomà. La guerra va acabar amb la signatura del tractat de pau de Londres.

Segona guerra dels Balcans: va esclatar el 16 de juny 1913, quan Bulgària, insatisfeta amb els seus beneficis, va atacar als seus antics aliats, Sèrbia i Grècia. La guerra va acabar amb la signatura del tractat de pau de Bucarest.

Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

L'Imperi Otomà va patir una gran derrota a la Primera Guerra Mundial. Encara que l'Imperi turc va impedir a la Marina Reial Britànica entrar a Istanbul a la coneguda Batalla de Gal·lípoli (1915), va perdre la resta de territoris que li quedaven a Europa, havent-los d'abandonar definitivament.[5]

Línia de temps[modifica | modifica el codi]


Interregne otomà Mehmed II Beyazid I Murad II Murad I Murad II Orhan I Mehmed II Mehmed I Osman I Caiguda de Constantinoble Batalla de Nicopolis (1396) Tarnovo Batalla de Kosovo (1448) Nicomèdia İzniq Bursa Bilecik Imperi Otomà

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Philippides, Marios; Hanak, Walter K. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. ISBN 1409410641. 
  2. Francesc Espinet; Francesc Espinet i Burunat. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Univ. Autònoma de Barcelona, 30 April 1997, p. 45–. ISBN 978-84-490-0867-2 [Consulta: 24 desembre 2011]. 
  3. Notícies de la setmana. Ariel, 2005 [Consulta: 24 desembre 2011]. 
  4. Notícies de la setmana. Ariel, 2005 [Consulta: 24 desembre 2011]. 
  5. Ottoman Empire in the First World War (anglès)