Guerres pírriques
|
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
Les anomenades guerres pírriques (280-275 aC) varen ser una sèrie de batalles i aliances polítiques que varen enfrontar als grecs (específicament el Regne de l'Epir, Macedònia, i les ciutats estat de la Magna Grècia), els romans, els pobles itàlics (primordialment els samnites i els etruscs) i els cartaginesos.
Les guerres pírriques van començar inicialment com un conflicte sense importància entre Roma i la ciutat de Tàrent a causa de la violació d'un tractat marítim per part dels romans. Tàrent el qual va donar suport al governant grec Pirros, rei d'Epir, en un conflicte amb l'illa de Corfú va demanar-li ajuda militar a Pirros. Pirros va fer honor a la seva obligació amb Tàrent i es va uniren els conflictes que succeïen en la ciutat tanmateix Pirros també es va involucrar en els assumptes polítics de Sicília i en la lluita que aquesta ciutat mantenia en contra del domini cartaginès
La participació de Pirros en els problemes regionals de Sicília varen reduir la influència cartaginesa a l'illa. En Itàlia les seves intervencions varen semblar inútils tot i que a llarg plaç van donar els seus resultats. Les guerres pírriques demostraren dues coses, que els estats de la Grècia continental s'havien tornat incapaços de defensar les colònies de la Magna Grècia i que les legions romanes eren capaces de competir amb els exercits dels regnes hel·lènics. Això va permetre obri el camí pel domini romà sobre les ciutats estat de la Magna Grècia i va accelerar la consolidació del poder romà a Itàlia.
Lingüísticament, les guerres pírriques són l'origen de l'expressió "victòria pírrica", un terme que s'utilitza per designar una victòria guanyada amb gran esforç i sacrifici que no compensa l'avantatge aconseguit. Aquest terme li fou atribuït a Pirros ja que Plutarc descriu la reacció de Pirros al saber el resultat d'una batalla victoriosa i una frase que digué:
| « | Amb una altra victòria com aquesta davant els romans, estarem perduts per sempre. | » |
| — Pirros d'Epir, després de la victòria en la batalla d'Asculum. | ||
Taula de continguts |
Escenari [modifica]
En els temps de les guerres pírriques, la península itàlica havia estat subjecta a la consolidació gradual de la hegemonia romana durant segles. Les guerres Llatines van deixar el Laci sota domini de la república romana i la resistència dels samnites contra el control romà estava arribant al seu final.
Al nord del Laci controlat per Roma estaven les ciutats etrusques i al sud del Samni controlat per Roma es trobaven les ciutats estat de la Magna Grècia, Sicília i el sud d'Itàlia, colonitzades pels grecs en els segles VII aC i VIII aC.
A l'illa de Sicília, els conflictes entre les ciutats de la Magna Grècia i les colònies de Cartago eren fets corrents.
El complex mosaic a causa de les diferents cultures italianes i sicilianes havia desembocat en una xarxa de conflictes i canvis territorials, en què Roma era un participant més que buscava l'expansió a traves dels pobles itàlics, els quals no es deixaven avassallar tan fàcilment, entre alguns d'aquests pobles podem citat els gals, etruscs, daunis, lacans, samnites, brutiis...
En el nord semblava que tot funcionava bé mentre que el sud no estava sotmès això causà que Roma situes els seus projectes expansionistes allà; algunes ciutats com Rhegium i Locri cansades de les continues incursions del poble dels brutiis van acceptar guarnicions romanes per protegir-se.
Al 282 aC, la ciutat de Thuris va demanar ajuda militar a Roma per acabar amb l'amenaça dels Lucans. En resposta, Roma va enviar una flota al Golf de Tàrent. Aquest acte va ser considerat pels tarentins com la violació d'un antic tractat que prohibia la presència de la flota romana en aigües de Tàrent. Enfurismats pel que consideraven un acte hostil, Tàrent va atacar la flota, enfonsant quatre vaixells i capturant un més i decidiren enviar un petit exercit sota el control de l'estrateg tarentí Agis i marxa cap a Thurii d'on van expulsar la guarnició romana.
Davant d'aquests fets Roma va decidir enviar una delegació diplomàtica a demanar compensacions pel que va passar, però les converses van fracassar, desembocant en una declaració de guerra contra Tàrent. Motiu pel qual el senat romà decidí mobilitzar l'exercit de Luci Emili Barbula, que estava lluitant contra els samnites en el centre d'Itàlia, i marxaren a Tàrent.
Tàrent demana ajut [modifica]
La ciutat estava dividida entre claudicar davant les demandes romanes i els que desitjaven una guerra oberta contra ells, al final s'imposà el bàndol bel·licista.
Els tarentins, conscients de la seva inferioritat militar davant l'imminent atac romà, van sol·licitar l'ajuda de Pirros, que desitjós de construir un gran imperi emulant Alexandre el Gran, va considerar la situació com un bon principi per als seus plans, i va acceptar ajudar a la ciutat de Tàrent. També s'aconseguí firmar aliances amb els samnites i els lucans ambdós enemics de Roma.
Comença la guerra [modifica]
En el 280 aC Pirros va desembarcar a Itàlia amb 25.000 soldats i alguns elefants de guerra. Un exèrcit romà al capdavant de Publi Valeri Leví va sortir cap a Tàrent i va combatre contra els epirotes a prop de la ciutat de Heracleia. Durant el combat, en què els elefants van tenir un paper decisiu per a la victòria de les forces de Pirros, van acabar morts entre 7.000 i 15.000 romans mentre que al bàndol grec hi va haver entre 4.000 i 13.000 baixes.
Aquesta primera batalla va demostrar l'estabilitat de la república romana. Pirros esperava que les tribus itàliques s'unissin a ell en la seva rebel·lió contra Roma, però tot i la derrota infligida a aquests només uns quants itàlics es van unir als grecs.
Batalla d'Asculum [modifica]
En el 279 aC Pirros va entaular la segona batalla més gran de la guerra a Asculum. Durant dos dies el general romà Publi Deci Mus va intentar aprofitar el terreny dels turons de Pulla per reduir l'efectivitat de la cavalleria i els elefants grecs, però no va aconseguir detenir-los, deixant sobre el camp 6.000 soldats romans per 3.500 baixes de l'exèrcit de Pirros.
Les victòries d'aquest a costa de tan elevat nombre de les seves pròpies forces el va portar a dir " una altra victòria com aquesta i estarà tot perdut " segons explica Plutarc. D'aquí ve l'expressió "victòria pírrica"
Aliança amb Cartago [modifica]
Pirros va tornar a oferir negociacions de pau a Roma, a través del seu ambaixador Cíneas, però el senat romà exhortat per Appi Claudi Cec va refusar tota negociació mentre Pirros seguís en territori italià.
Roma va formar llavors una aliança amb Cartago (dotze anys després els interessos de les dues potencies al Mediterrani portarien a trencar aquesta aliança i començar la guerra). El tercer tractat concloïa amb una aliança entre Roma i Cartago per aturar l'avanç de Pirros.
Batalla de Beneventum [modifica]
En el 275 aC, Pirros va tornar a la península on va combatre contra els romans a la ciutat de Malventum al sud d'Itàlia on va ser derrotat. Després del combat, els romans canviaren el nom de la ciutat a Beneventum, en record de la seva victòria. Pirros es va retirar cap a Tàrent i poc després tornaria a la península grega per sempre després d'haver perdut les dues terceres parts del seu exèrcit.
Mentrestant els romans havien après a combatre els seus llancers i elefants. Els romans varen aprendre que es podia ferir els elefants al costat utilitzant els seus pilums, arma que varen començar a utilitzar durant les guerres samnites, a la vegada la utilització dels pilums feia que els elefants embogissin i quedessin fora de control trepitjant les seves pròpies tropes.
Les ultimes paraules de Pirros a Itàlia van ser memorables:
| « | Quin camp de batalla estic deixant per Cartago i Roma | » |
| — Pirros, abans d'abandonar Itàlia | ||
Tàrent es va lliurar als romans al 272 a.C. mantenint l'autonomia local de Tàrent igual que les demés ciutats que posteriorment es van sotmetre a Roma. D'aquesta forma Tàrent va reconèixer la hegemonia de Roma a Itàlia i es va convertir en un aliat més juntament amb altres ciutats gregues i les tribus Brutti, les quals posseïen enormes boscos que en un futur servirien per subministrar a roma vaixells i mariners, tot i que aquests aliats mantenien unes guarnicions romanes per garantir la lleialtat.
Conseqüències [modifica]
La victòria sobre Pirros el qual tenia l'exercit grec més gran i més capaç de l'època comparable al d'Alexandre el Gran, va suposar per a Roma l'eliminació de la seva principal amenaça, a partir d'aquest moment Roma seria reconeguda al Mediterrani com la principal potència. Una mostra d'això va ser l'obertura d'una ambaixada permanent a Roma per part del rei macedoni d'Egipte 273 aC
Per assegurar la dominació romana del territori, Roma va fundar noves colònies al sud i al nord, l'última ciutat etrusca independent Volsinii, va ser destruïda en 264 aC El poder de Roma s'estenia per tota la península itàlica des de l'estret de Messina fins a la frontera amb els gals en els Apenins, al llarg del riu Arno i el Rubicó.
Cronologia del conflicte [modifica]
- La ciutat de Tàrent ajuda Pirros a reconquerir Corfú.
- El cònsol romà Publius Cornelius Dolabella organitza una expedició de deu naus per explorar la costa sud d'Itàlia.
- Philocharis de Tàrent considera l'expedició de Cornelius la violació d'un antic tractat naval, ataca les naus romanes, enfonsa quatre i captura una altra.
- Tàrent ataca la guarnició romana de Thuris i saqueja la ciutat.
- Roma despatxa una ambaixada a Tàrent, que resulta rebutjada i insultada.
- El senat romà declara la guerra a Tàrent.
- El cònsol Luci Emili Barbula acaba la lluita amb els samnites i marxa contra Tàrent.
- Els tarentins demanen ajuda militar a Pirros; aquest la concedeix animat per les profecies de l'oracle de Delfos.
- Pirros envia a Cíneas a Tàrent.
- Pirros s'embarca cap a Itàlia amb el seu exèrcit incloent-hi elefants de guerra.
- Els samnites s'uneixen a Pirro.
- Pirros ofereix negociacions els romans.
- Una guarnició romana pren Rhegium.
- Pirros derrota els romans a la batalla d'Heraclea.
- Locri i altres ciutats s'uneixen a Pirros.
- Les legions a càrrec de Publi Valeri Levímarxen contra Pirros, reforçades per les de Tiberi Coruncani des de Etrúria.
- Pirros avança cap a Roma, fins i tot Anagnia en el Laci.
- Pirros es retira a Campània.
- Cíneas viatja a Roma com a ambaixador dels epirotes a oferir la pau al senat.
- El senat rebutja l'oferta.
- Gai Fabrici Luscí ambaixador de Roma negocia l'alliberament dels presoners romans de guerra. Pirros allibera aquests sense rescat.
- Pirros envaeix Pulla, i és enfrontat per l'exèrcit romà.
- Pirros derrota els romans a la batalla d'Asculum, a costa de grans pèrdues.
- Mago el cartaginès ofereix el seu suport als romans; es firma un tractat entre Roma i Cartago.
- Mago visita el campament de Pirros en el seu retorn de Roma.
- Fabricio descobreix una trama per enverinar-lo per part de Nicias, metge de Pirros.
- La guarnició romana de Rhegium assetja la ciutat.
- Els sicilians sol·liciten ajuda a Pirros contra els cartaginesos. Pirros l'atorga.
- Els mamertins s'alien amb els cartaginesos i intenten aturar l'avanç epirota cap a Sicília.
- Cíneas torna a viatjar a Roma, i novament és rebutjada la seva oferta de pau.
- Pirros deixa Itàlia i passa a Sicília.
- Pirros aconsegueix la pau entre Thoenon i els seus oponents a Siracusa.
- Ambaixades de diverses ciutats sicilianes ofereixen el seu suport a Pirros.
- Pirros és proclamat rei de Sicília.
- Pirros pren Acragas i trenta ciutats més pertanyents a Sosistratus.
- Pirros ataca els cartaginesos a Sicília.
- Pirros captura Erix.
- La resta dels cartaginesos va contra Pirros.
- Pirros derrota els mamertins.
- Negociacions entre Pirros i Cartago.
- Pirros es prepara per atacar Lilybaeum.
- Pirros executa Thoenon de Siracusa per sospites de traïció; la seva conducta despòtica el fa impopular davant els sicilians.
- Pirros abandona el setge de Lilybaeum.
- Els italians reclamen la presència de Pirros.
- Pirros derrota els cartaginesos.
- Pirros deixa Sicília i torna a Itàlia; en el camí és atacat i derrotat per la flota cartaginesa
- Marc Curi Dentat organitza un exèrcit per enfrontar Pirros.
- Pirros saqueja Locri, juntament amb el temple de Persèfone.
- Sortint de Locri una tempesta destrueix la flota de Pirros.
- Pirros sol·licita ajuda a Antígon per seguir viatge cap a Itàlia.
- Hieró, general de Siracusa, pacta una aliança amb Pirros.
- Pirros intenta reclutaments a Samni.
- Els romans derroten Pirros en la batalla Benevent .
- Pirros castiga alguns tarentins per la seva traïció.
- Pirros abandona Itàlia; les guerres entre Roma i Pirros acaben.
|
||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres pírriques |
