Getxo

(S'ha redirigit des de: Guetxo)
Plantilla:Infotaula geografia políticaGetxo
Imatge

Localització
Map
 43° 20′ 39″ N, 3° 00′ 23″ O / 43.344166666667°N,3.0063888888889°O / 43.344166666667; -3.0063888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaBiscaia
ComarcasGran Bilbao Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població76.104 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6.400,67 hab./km²)
Geografia
Superfície11,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAmaia Agirre (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48990 - 48991 - 48992 - 48993 - 48930 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE48044 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgetxo.net Modifica el valor a Wikidata

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.

Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Té 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització.

Història[modifica]

Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle xi, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església. La primera documentació de població a Getxo és de 1390 segons consta en la Crónica de siete casas de Vizcaya y Castilla de Lope García de Salazar, i en 1515 era d'unes 20 fogatges, al voltat de l'església.[2] Durant la Guerra de Bàndols els seus habitants es van alinear amb els Oñatins.[3]

El territori es conformava en bens territorials i bens senyorials, i cap al segle xvi la població es forma en dos nuclis, un de pescadors de litoral a Algorta, i un altre en l'interior en la zona de Santa Maria, dedicat al blat i la poma en una zona limitada, que fins a la canalització del Gobela en el segle xvii no va poder créixer.[4] La família Guecho-Mariartu es va convertir en la dominadora del territori i disposava del monopoli dels molins.[5] Al segle XVII es va introduir el blat de moro, que va tenir molt èxit en la zona de la Fadura al voltant del Gobela i el Larrañazubi,[6] i al final del segle XIX ja era el conreu principal.

En 1558 s'havia conclòs el condicionament del Gobela i la construcció del port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim,[7] i un cop Bilbao va aconseguir el control del comerç a gran escala enfront de Portugalete, Getxo va reivindicar la jurisdicció sobre els arenals i la ria, que aconseguí en 1585.[8] El Port Vell es va construir cap al segle xviii, i amb ell, el poble d'Algorta. Al segle xix, Espanya va dur a terme la desamortització de les esglésies i les terres públiques, i com a conseqüència es van vendre els arenals comunals i es va crear l'Areeta.

En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[9] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.[10] Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.[11]

Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas[12] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,[13] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[14] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.[15] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893[16] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle xix, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.[17]

Demografia[modifica]

Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.

Distribució per barris[modifica]

Habitants per barris (2001)
Barri Població Homes Dones
Elexalde/Santa Maria de Getxo 14.519 7.057 7.462
Areeta/Las Arenas 28.414 13.362 15.052
Algorta 39.799 18.907 20.892


Evolució demogràfica[modifica]

Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009
Font:Institut Nacional d'Estadística espanyol

Barris de Getxo[modifica]

L'històric Pont de Biscaia, sobre la ria de Bilbao.
  • Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela
  • Neguri: Neguri i Aiboa.
  • Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
  • Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo
    Bizkaiko zubia-pont de biscaia

Eleccions 2019[18][modifica]

Partit Polític Nombre de vots % de vots Regidors
PNB 16.334 39,06% 11
Partit Popular 6.908 16,51% 5
EH Bildu 6.167 14,74% 4
PSE-EE 4.550 10,87% 3
Elkarrekin Podemos, Ezker Anitza, EQUO Berdeak 3.296 7,88% 2
Ciudadanos 1.344 3,21% 0
TOTAL 41.969 100% 25

Alcaldes de Getxo[modifica]

  • 1852 - Juan A. de Zubiaga
  • 1854 - Juan Ignacio de Sarría
  • 1864 - Juan B. Manene
  • 1872 - Julián Mandaluniz
  • 1873 - Mariano Basauri
  • 1874 - Juan Manuel de Ugarte
  • 1876 - Juan María Ugarte
  • 1877 - Marcos Uría
  • 1879 - José R. Arecheta Barrenechea
  • 1882 - Manuel Zalduondo
  • 1883 - José Antonio de Uriarte
  • 1887 - Pedro de Amézaga
  • 1890 - Eladio Sustacha
  • 1891 - Santiago Diliz y Arana
  • 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga
  • 1899 - Juan Bta. Ibarra
  • 1902 - José Zubiaga y Careaga
  • 1904 - Cándido Arrola y Aqueche
  • 1906 - Julio Oriosolo y Cortina
  • 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao
  • 1912 - Tomás Urquijo Aguirre
  • 1916 - Eduardo Aburto Uribe
  • 1920 - Jacinto Araluce Ajuria
  • 1922 - Constantino Zabala
  • 1923 - José Martín Zabala
  • 1924 - Luis Urresti Campuzano
  • 1927 - Juan L. Prado
  • 1931 - Pedro Careaga
  • 1931 - José Antonio Aguirre (PNB)
  • 1939 - José Luis Oriol
  • 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz
  • 1941 - Cándido Bilbao Basterra
  • 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar
  • 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia
  • 1960 - Rafael Fernández de Tejada
  • 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga
  • 1967 - Pedro Arístegui Bengoa
  • 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica
  • 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB)
  • 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB)
  • 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB)
  • 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB)
  • 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB)
  • 1999 - Iñaki Zarraoa Zabala (PNB)
  • 2007 - Imanol Landa Jauregui (PNB)
  • 2019 - Amaia Agirre Muñoa (PNB)

Personatges[modifica]

Polítics:

Referències[modifica]

  1. "Crònica del Rei Alfons XII", Sandoval
  2. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 17.
  3. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 19.
  4. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 20.
  5. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 21.
  6. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 68.
  7. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 29-30.
  8. Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 28.
  9. «Máximo Aguirre Ugarte» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopledia [Consulta: 14 octubre 2018].
  10. «Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, 2011-2012, pàg. 117 [Consulta: 14 octubre 2018].
  11. Beascoechea Gangoiti, José María «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935). La familia Aguirre-Coste» (en castellà). Historia-Geografía. Eusko Ikaskuntza [Donostia], 21, 1993. Arxivat de l'original el 2013-08-12 [Consulta: 21 agost 2023].
  12. Zabala Altube, Carlos María. Guecho, anteiglesia del señorío (en castellà). Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1968, p. 179. 
  13. Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. Ferrocarriles vascos (1855-1913) (en castellà). Universidad de Deusto, p. 137 [Consulta: 31 gener 2022]. 
  14. Olaizola Elordi, Juanjo «Breve historia del ferrocarril en el pais vasco» (en castellà). Museo Vasco del Ferrocarril, pàg. 3 [Consulta: 14 octubre 2018].
  15. Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. Ferrocarriles vascos (1855-1913) (en castellà). Universidad de Deusto, p. 140 [Consulta: 31 gener 2022]. 
  16. «Vizcaya Bridge» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 14 octubre 2018].
  17. Beascoechea Gangoiti, José María. «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935): La familia Aguirre Coste». A: Cuadernos de Sección. Historia-Geografía (en castellà), 1993, p. 307. ISBN 84-87471-49-8 [Consulta: 14 octubre 2018]. 
  18. «Getxo - Udala - Hauteskundeak». [Consulta: 2 agost 2021].

Bibliografia[modifica]

  • Beascoechea Gangoiti, Jose Maria. Monografías de pueblos de Bizkaia (en castellà). Bizkaiko Foru Aldundia, 1992. ISBN 8477520682. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Getxo