Gugarq

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord.

Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli). Els georgians l'anomenaven Somkhètia. La regió tenia al nord la Còlquida, Samtskhé, Tbilisi, Kakhètia i Aghuània (més tard Herèthia); a l'est el Shaksen (a l'oest de la província d'Uti); a l'oest els territoris de tribus pòntiques d'arrel georgiana; i al sud (d'oest a est) el Taiq (Tao) i l'Airarat (amb els districtes de Vanand, Ashotz del sud, Nig i Varazhnuniq). La ciutats principals eren Tzurtav o Gadjenk i Kajatun o Tsunda. La principal fortalesa fou Shamshwilde.

Districtes[modifica | modifica el codi]

Tenia els següents districtes:

  • Klarjq o Katar distribuït en les comarques de:
    • Mrul
    • Nigal
    • Shavsheth (Djavjètia)
    • Klarjq (Klardjètia)
  • Artahan (Ardahan)
  • Ashotz
  • Javakh
  • Trelq
  • Kangarq
  • Mangleatspor
  • Kueshapor
  • Sobopor
  • Kolbopor
  • Dzoropor
  • Tashrats Sephakanutiun

Història[modifica | modifica el codi]

Formava un districte fronterer governat per un Bdeashkh (equivalent a marquès) amb poder també sobre el Tashir i algun altre districte del nord del Airarat. Ashudha vers el 425 portava el títol de Bdeashkh.

Vers el 770 la part occidental el Gugarq va quedar en poder d'una branca dels Bagratuni que van anar ocupant el poder a la regió rebent el títol de curopalates bizantins, i que es van georgianitzar perdent les seves arrels armènies. Aquesta regió va ser el centre del Curopalat de Klardjètia i després Curopalat de Kartli. A la resta es va anar imposant el domini dels prínceps d'Armènia després reis.

Abans del 885 Ashot I el gran Mzed havia donat el govern de Kars (Vanand) i Gugarq central al seu germà Abas, sparapet d'Armènia. Abas es va absentar el 888 i durant la seva absència es va revoltar la província de Gugarq. Fou Sembat, fill d'Ashot Mzed qui va sufocar la revolta.

El 904 el príncep Constantí d'Abkhàzia (que governava a Mingrèlia) va intentar conquerir Gugarq, que reconeixia la sobirania del rei armeni. Això va suposar el trencament entre Sembat I el màrtir i Constantí, abans en bones relacions. Adarnases dels Kartvels i curopalata de Klardjètia va prendre partit per Sembat i va fer presoner a Constantí durant unes negociacions, i el va tancar a Ani.

Ocupat pels sadjides vers el 912, fou alliberat vers el 916 per la resistència nacional encapçalada per Ashot II Erkath. Ashot el 922 va anar al Gugarq a reduir la fortalesa i regió de Shamshwilde (al districte de Trelq), possessió dels germans Vasak i Ashot Gentuni, que s'havien fet independents vers el 914. Els dos germans van demanar ajut als muntanyesos de la regió i al emir de Tbilisi (situat al nord-est). Aquestes forces van sorprendre a l'exèrcit reial i el van derrotar a Askureth, però els realistes van reaccionar i finalment van aconseguir la victòria en una segona batalla al mateix lloc. El resultat no devia ser prou clar perquè els dos rebels es van sotmetre però el rei els va perdonar. No massa després es va produir una nova rebel·lió de Vasak Gentuni a Shamshwilde, amb l'ajut de Giorgi d'Abkhàzia. Vasak va cedir la fortalesa al príncep Abkhaz a canvi d'un altra a Mingrèlia, però els defensors de la fortalesa, en veure aparèixer a Giorgi van pensar en un parany i no el van deixar entrar i van demanar que Vasak (que havia sortit per rebre'l) entrés sol. Giorgi va pensar que això era un parany i va atacar la fortalesa. Els assetjats van demanar ajut al rei Ashot i quan el rei va arribar Giorgi i els seus van fugir amb Vasak com hostatge. Però la fortalesa tampoc va voler que entrés el rei doncs era extremament lleial a Vasak. Giorgi assabentat del que passava va enviar un missatge a la fortalesa oferint alliberar a Vasak si l'entregaven i si no el matarien. Els defensors van deixar entrar tres-cents abkhaz a la fortalesa que quan van ser dins la van ocupar i la guarnició es va refugiar a la ciutadella i van cridar altra vegada al rei. Aquest que era a la vora va acceptar i li van obrir les portes, i els 300 foren massacrats i el sobrevivents cegats.

En les successives particions del regne la part occidental (el Vanand) va quedar inclòs al regne de Kars (961), la part central al nord de Shirak va quedar dins el regne d'Ani (961) i la part oriental (Tashir) fou donada en feu vers el 972 a un fill del rei d'Ani i va derivar en el regne de Tashir governat pels reis korikain de Lori.

Coord.: 41° 4′ N, 44° 26′ E / 41.067°N,44.433°E / 41.067; 44.433