Guglielmo Andreini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuglielmo Andreini
Biografia
Naixement23 setembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
província de Bèrgam (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, mecànic Modifica el valor a Wikidata
Esportenduro
motocròs
ral·li raid Modifica el valor a Wikidata
Premis
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades1970 - 1989
EquipsPenton, SWM, Maico, Husqvarna, Honda
Palmarès en enduro
C. Eur. 500cc3 (1979 - 1980, 1982)
C. Eur. +500 4T1 (1984)
Total: 4 Campionats d'Europa

C. FMI 100cc
C. d'Itàlia 500cc
1 (1971)
4 (1978, 1981 - 1983)
C. d'Itàlia 4T1 (1986)

La Valli3 (1980, 1982, 1984)
Resultats als ISDE
Trofeu3 (1979, 1980, 1986)
+500 4T1 (1986)
Medalles d'OrOr 15
Palmarès en motocròs
C. d'Itàlia 500cc1 (1979)
Activitat professional
ResidènciaResideix a Fino del Monte

Guglielmo Andreini (província de Bèrgam, 23 de setembre de 1954) és un ex-pilot d'enduro italià, quatre vegades Campió d'Europa (tres en 500 cc i una en superior a 500 cc 4T) entre finals dels anys 70 i començament dels 80.[1] Als Sis Dies Internacionals d'Enduro hi guanyà el Trofeu tres anys formant part de l'equip italià i hi assolí la victòria en la categoria superior a 500cc 4T el 1986. El 2015 va ser nomenat FIM Legend.[2]

Resum biogràfic[modifica]

Andreini començà a competir el 1970, a 16 anys, amb una Gerosa 50, combinant la seva afecció amb tota mena de feines: aprenent de mecànic en dos tallers, conserge d'un diari, venedor de sandvitxos a l'estadi, etc.[1] Aviat, gràcies al seu físic d'atleta i gran talent, arribaren els resultats: El 1971 va guanyar el Trofeo FMI Regolarità de 100 cc, el 1978 assolí el seu primer campionat italià d'enduro i el 1979 el primer europeu,[3] començant així una llarga carrera plena d'èxits que el portà a pilotar per diverses marques, de les quals en destaquen SWM, Maico, Husqvarna i Honda.[1] Andreini arribà a participar també al Ral·li Dakar, concretament a l'edició de 1985.[1]

1989, retirada i mecànic de GP[modifica]

La seva darrera temporada de competició fou la de 1989, després de la qual es retirà i complí el servei militar a la Fiamme Oro. Un cop llicenciat aprofità els seus grans coneixements de mecànica per a treballar en equips de motociclisme de velocitat, sobretot en competicions de Superbikes. Així, el 1993 feu de mecànic a l'equip de Giacomo Agostini, aleshores amb la Cagiva i Mat Mladin de pilot. El 1994 treballà per a John Kocinski i el 1995 acompanyà Doriano Romboni en els 250cc.[1]

Entre 1996 i 97 treballà per a Yamaha, primer amb Massimo Meregalli en Supersport i després amb Luca Cadalora en 500cc. El 1998 tornà a canviar, aquest cop a Ducati, on s'encarregà de les motos de Carl Fogarty, Ben Bostrom i Rubén Xaus.[1] A començaments del 2003 Ducati debutà en MotoGP i Andreini esdevingué el mecànic de Loris Capirossi en aquest campionat. Després d'anar canviant d'equips al llarg dels anys, el 2010 Andreini treballava com a mecànic d'Aleix Espargaró.[4]

Palmarès[modifica]

Campionat d'Europa[modifica]

ISDE[modifica]

  • 17 Participacions, aconseguint un total de 15 medalles d'or
  • 3 Victòries al Trofeu amb l'equip italià a les edicions de 1979, 1980 i 1986
  • 1 Victòria en categoria superior a 500cc 4T: 1986 (San Pellegrino Terme, Itàlia)

Campionat d'Itàlia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Guglielmo Andreini» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2007. [Consulta: 30 juliol 2010].
  2. «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
  3. De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Guglielmo Andreini» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 68.
  4. «Andreini, de campeón de enduro a mecánico de MotoGP» (en castellà). motoworld.es. [Consulta: 30 juliol 2010].