Guglielmo Ratcliff

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guglielmo Ratcliff
Llengua original: italià
Gènere: tragedia lirica
Música: Pietro Mascagni
Llibret: Andrea Maffei (llibret online)
Font literària: Wilhelm Ratcliff de Heinrich Heine
Actes: quatre
Època de composició: 1895
Estrena: 16 de febrer de 1895
Teatre: Teatro alla Scala de Milà
Estrena al Liceu: 1919 (estrena a Espanya)
Personatges:
  • Maria MacGregor: soprano
  • Margherita: mezzosoprano
  • Guglielmo Ratcliff: tenor
  • Conte Douglas: baríton
  • MacGregor: bass
  • Willie: soprano
  • Lesley: tenor
  • Dick: tenor
  • Taddie: tenor
  • Bell: baríton
  • Robin: baix
  • John: baix
  • Tom: baix
  • Un servent: tenor

Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 16 de febrer de 1895.[1]

Mascagni havia acabat de forma substancial la composició de Ratcliff abans de l'èxit de la seva primera òpera Cavalleria rusticana. Després de la composició i interpretació de tres òperes més (L'amico Fritz el 1891, I Rantzau el 1893, Silvano el 1895) Ratcliff es va dur a terme finalment el 1895 i ha estat reviscut en diverses ocasions, l'última en un concert el 25 de novembre de 2003, a l'Alice Tully Hall de Nova York, dirigida per Alfredo Silipigni.[2] Mascagni va escriure sovint que Ratcliff era la seva "millor òpera". No obstant això, no ha entrat en el repertori operístic estàndard, en part perquè el paper de tenor és un dels més exigents que mai s'hagin escrit. És especialment conegut pel seu Intermezzo de l'acte III, que ocupa un lloc destacat en la pel·lícula de Martin Scorsese Toro salvatge.[3] L'obra de Heine també va ser utilitzada el 1869 com a base per a l'òpera de César Cui del mateix nom, i per l'òpera de Volkmar Andreae de 1914 Ratcliff.[4]

Argument[modifica | modifica el codi]

Obra fi de segle, té un argument realment truculent, verista. El comte Douglas (baríton) va a casar-se amb la bella Maria (soprano), i viatja per això al castell del seu pare MacGregor (baix). És atacat per dos bandits, i salva la vida gràcies a la intervenció d'un desconegut. MacGregor explica a Douglas la seva desesperació, ja que tots els promesos de Maria són morts en duel, a mans del seu antic pretendent, Guglielmo Ratcliff (tenor). Immediatament, com orquestrat per la destinació, arriba una nota de Ratcliff desafiant Douglas a un duel.

Ratcliff té malsons amb els fantasmes dels homes que ha matat, però tot i així s'enfronta a Douglas. Ratcliff és vençut, però Douglas reconeix al cavaller que el va salvar dels bandits, i li perdona la vida. Mentre Maria es prepara per al seu casament amb Douglas, la seva donzella Maria (mezzo) li explica com Elisa, la mare de Maria, estava enamorada d'Edward, el pare de Guglielmo, però es va casar amb MacGregor. Elisa i Edward es van convertir en amants, i MacGregor va matar a Edward, mentre Elisa es va suïcidar.

Ratcliff entra a l'habitació i demana a Maria fugir junts. La jove, encara que sent pietat per Ratcliff, es nega i l'embogit Guglielmo assassina a Maria, i a MacGregor, per acabar després amb la seva pròpia vida.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Detalls a operone.de
  2. Davis (8 December 2003)
  3. Powrie and Stilwell (2006) p. 21
  4. Boosey & Hawkes

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guglielmo Ratcliff