Guia de perplexos
La Guia de perplexos (Moré Névoukhim) és l'obra més important de Maimònides i resumeix en forma de carta els postulats bàsics de la seva teologia. Escrita al segle XII, la guia va aixecar des de l'inici una forta polèmica i va difondre's entre els jueus però també entre pensadors d'altres religions. L'objectiu explícit és reconciliar la filosofia amb la fe i els ensenyaments bíblics.
Contingut [modifica]
L'obra es divideix en tres llibres, escrits originàriament en àrab i posteriorment traduïts a l'hebreu. Al primer combat l'antropomorfisme que pot suscitar el dubte de si Déu té alguna realitat material i explica les metàfores de la Torah que ho podrien suggerir analitzant a fons el significat de cada terme. Conclou que l'ús d'aquestes metàfores sorgeix perquè Déu no es pot definir pel que és, sinó solament pel que no és (teologia negativa) o per aproximacions poètiques. El llibre acaba alterant que només els més erudits poden accedir a determinats ensenyaments, com els del misticisme, perquè molts d'altres caurien en l'heretgia si es queden solament amb la part superficial de la doctrina.
Al segon llibre resumeix les seves visions de cosmologia, fortament influïdes per Aristòtil i explica com la Creació continguda al Gènesi és una altra metàfora que quadra perfectament amb els ensenyaments filosòfics, recollint idees d'Avicenna i Abu-Hàmid al-Ghazalí. Després analitza el concepte de profecia.
Al tercer llibre exposa el problema del mal, entés com a absència de bé i no com a entitat apart (fet que podria caure en el maniqueisme). A més a més comenta els passatges més cèlebres dels Pentateuc i finalitza amb una justificació de lleis jueves.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guia de perplexos |
