Guido Gezelle
Guido Gezelle, era un sacerdot i poeta belga en neerlandès nascut a Bruges l'1 de maig de 1830 i mort a la mateixa ciutat el 27 de novembre de 1899.[1]
Es féu sacerdot el 1854 i fou professor i cura a Roeselare. Del 1872 al 1899 va ser capellà a l'església de la Mare de Deu de Kortrijk. ja molt afeblit, l'abril va ser nomenat com director espiritual d'un monestir de monges a Bruges. al qual va morir el novembre següint. Estigué involucrat en política, era un activista al moviment flamenc per al reconeixement del neerlandès al jove estat belga. [2]
La seva poesia s'inspira de la naturalesa i de la religió. Estava molt influenciat pel moviment que volia separar el flamenc occidental com a llengua diferent del neerlandès. Una gran part dels seus arxius literaris es troben al museu Casa de les Lletres a Anvers.
Obra[modifica]
- Kerkhofblommen (1858)
- Vlaemsche Dichtoefeningen (1858)
- Kleengedichtjes (1860)
- Gedichten, Gezangen en Gebeden (1862)
- Tijdkrans (1893)
- Rijmsnoer (1897)
- Laatste Verzen (1901)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guido Gezelle |
- ↑ «Guido Gezelle», Biblioteca digital de la literatura neerlandesa
- ↑ «Guido Gezelle». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
