Guidobaldo del Monte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guidobaldo del Monte
Guidobaldo-del-Monte.jpg
Naixement 11 de gener de 1545
Pesaro (Ducat d'Urbino, avui Itàlia)
Mort 6 de gener de 1607 (als 61 anys)
Montebaroccio, avui Mombaroccio, (Ducat d'Urbino, avui Itàlia)
Camp Matemàtiques i Mecànica
Universitat Universitat de Pàdua
Treball(s) Tractat de mecànica

Guido Baldi, marquès del Monte (més conegut per Guidobaldo del Monte va ser un filòsof, matemàtic i astrònom italià, del Renaixement.

Vida[modifica | modifica el codi]

El pare de Guidobaldo, Ranieri, havia estat militar a les ordres del Duc d'Urbino i també havia estat autor de dos llibres d'arquitectura militar. Per això, el duc li va concedir el títol de marquès i va convertir la seva fomília en una de les més riques i poderoses del ducat. Tant és així que Guidobaldo no va haver de treballar mai, vivint sempre de la seva herència, a les seves possessions de Montebaroccio (avui Mombaroccio). Tampoc el breu període que va ser militar (entorn del 1568 o abans), sembla que tingués cap mena de remuneració.

L'any 1564 va estudiar matemàtiques a la Universitat de Pàdua on va establir una gran amistat amb el poeta Torquato Tasso al que potser ja coneixia d'abans al haver estudiat junts a la cort dels ducs d'Urbino. En tornar a Urbino, va seguir els seus estudis matemàtics amb Federico Commandino,[1] establint també amistat amb un altre deixeble de Commandino: Bernardino Baldi.

El 1577 publica el seu llibre Liber mechanicorum , considerat pels seus contemporanis com l'obra més important en mecànica estàtica des dels grecs.

Manté una notable correspondència amb molts matemàtics i científics contemporanis i protegeix el aleshores jove Galileu aconseguint que el nomenin professor a les universitats de Pisa primer (1589) i Pàdua després (1591).[2]

El 1592 farà en les seves possessions de Montabaroccio i juntament amb Galileu l'experiment que farà que tots dos postulin la trajectòria parabòlica dels projectils.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1577, Pesaro (reimprès el 1615, Venècia): Liber mechanicorum.
  • 1579, Pesaro (reimprès el 1581, Colònia): Planisphaeriorum universalium theorica.
  • 1580, Pesaro: De ecclesiastici kalendarii restitutione opusculum.
  • 1588, Pesaro: In duos Archimedis aequeponderantium libros paraphrasis.
  • 1600, Pesaro: Perspectivae libri sex.
  • 1609, Venècia: Problematum astronomieorum libri septem.
  • 1615, Venècia: De cochlea libri quatuor.

Es conserven també altres manuscrits seus no publicats a les biblioteques Marciana (Venècia), Oliveriana (Pesaro), Nacional de França (París) i Vaticana. Les seves cartes també es conserven a diverses biblioteques i arxius europeus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Henninger-Vos, pàgina 237.
  2. Biagioli, pàgina 50.
  3. Damerow et al., pàgines 159-162, 207 i 272.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guidobaldo del Monte Modifica l'enllaç a Wikidata