Guiena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el territori europeu. Si cerqueu els territoris de l'Amèrica del Sud, vegeu Guaiana.
Escut de la Guiena

La Guiana (dita Guiena per gal·licisme [1] (Guiana [giˈanɔ]en occità , Guyenne [gɥijɛn]) en francès) és una regió francesa que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc. L'antiga Guiena correspon als actuals departaments francesos de Gironda, Dordonya i Olt i Garona (a la regió d'Aquitània) i Òlt i Avairon (a la regió de Migdia-Pirineus).

El nom potser prové de la deformació del d'Aquitània que va passar per l'estadi «Aguiaina» (en gascó) als segles XII i XIII, la «a» inicial desaparegué a poc a poc: Aquitania →; *Aguidaina →; l'Aguienne →; la Guienne . La grafia «Guyenne» no apareix més que després de la vinculació al regne de França[2] Guiana és la forma del nom Aquitaine que va ser de lluny el més usat per les poblacions locals del segle XIII al XVIII. Aquitània apareixia com un terme més arcaïtzant i més cultivat mentre Guiana era el nom que corria de la província. Aquesta antiga província del sud-oest de França tenia per capital Bordeus i es confon amb l'Aquitània en tant que regió al nord-est de Gascunya. El terme va designar llavors el conjunt de les possessions continentals del rei d'Anglaterra, després del Tractat de París (1259).

Límits[modifica | modifica el codi]

El ducat de Guiena sobre el mapa d'Europa al segle XIII.

Durant la unió anglo-gascona, els límits del ducat de Guiana van variar seguint els tractats de pau signats entre els reis d'Angleterre i els reis de França, després les vicissituds de la guerra dels Cent Anys. Llavors, la província o govern de Guiana va ser la més gran de les províncies del regne de França ja que comprenia als segles XVI i XVII el Bordelès, el Bazadès, el Llemosí, el Périgord, el Quercy, el Rouergue, l'Agenais, la Santonya, l'Angumois i Gascogne, deixant de costat el Béarn i la Baixa Navarra. Cal esperar a mitjans del segle XVII per veure diferenciar la Gascunya de la Guiana o Gueiene, mentre que abans Gascunya sempre era considerada com una part de la Guiena. Des de llavors, la Guiena pròpiament dita va ser considerada com estant formada pel Bordelès, pel Périgord, la Santonya, el Llemosí, el Quercy i el Rouergue, la resta del govern es considerava que era la Gascunya. Llavors, la Santonya i el Llemosí van ser segregats d'aquest govern per fer-ne un govern separat, donant a la Guiena i la Gascunya la fisonomia que tenien el 1789. Posteriorment el terme Guiena no va tenir identitat política ni administrativa. Només l'alt Agenès, a la recerca d'una identitat, ha intentat explotar el capital històric de la «Guiena» promovent com a marca el « País de Guyenne» en la part Òlt i Garona de la vall del Dropt. Tanmateix, aquesta accepció està avui en retirada per la de «País del Dropt» terme de vocació més turística. El nom només substeix com a nom de entitats, societats i clubs.

Llengua[modifica | modifica el codi]

La llengua vernacular de la Guiena són: l'occità, més precisament el gascó, en les terres que tallen Gascunya (l'oest de la Gironda, una part de l'òlt i Garonne), i el Llenguadocià a la resta del territori: l'Agenès, el Bergeracois i el Périgord negre (Sarladais), el Quercy, el Roergue .

Guiena girondina[modifica | modifica el codi]

L'accepció abans indicada és diferent de la Petita Guiana (o Guiena girondina) corresponent al Bordelès i a l' Entre-deux-Mers, lingüísticament gascons. És a aquesta Guiana girondina que es refereixen les denominacions Sauveterre-de-Guyenne, Miramont-de-Guyenne i Lévignac-de-Guyenne.

Història[modifica | modifica el codi]

Territori de Guiena segons el tractat de Bretigny

La història antiga de la Guiana no és altra que la història de l'Aquitània.

Ducat de Guiena[modifica | modifica el codi]

El nom de ducat de Guiana va ser donat al ducat d'Aquitània quan aquest va ser disminuït per les conquestes dels sobirans francesos. El nom Guiena per a referir-se a la regió apareix per primer cop en el tractat de París de 12 d'abril de 1259 i designava Bordeus i la seva comarca, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres que pertanyien en feu al rei d'Anglaterra, però que en tenia el deure d'homenatge al rei de França. El tractat entre el rei de França i Ramon VII de Tolosa cedia la major part del Llenguadoc a França i posava fi a la Croada Albigesa.

Després de la Batalla de castillon, que va posar fi a la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquest territori fou annexat a la corona francesa. Fou donat en assignació a Charles De Valois pel seu germà Lluís XI de França el 1469; el ducat va tornar definitivament a la corona francesa a la mort d'aquest el 1472.

Província de Guiena[modifica | modifica el codi]

El 1561, la província fou transformada en govern de Guiena amb seu a Bordeus. Fou llavors el govern militar més vast de França (6.744.500 hectàrees - Béarn i Baixa Navarra no inclosos - o sigui aproximadament 1/8 de tot el país): s'estenia cap al sud fins territori que després fou Espanya; els seus límits al nord i a l'est estaven constituïts per la Santonya, l'Angumois, el Limousin, el Quercy i el Roergue. La província de Guiena reunia:

En el moment de la creació de les generalitats, la primera Generalitat de Bordeus fou creada el 1523. Va perdre de manera successiva països i eleccions amb la creació de la Generalitat de Montauban (Carcí i Rouergue o alta Guiena) el 1655 i de la generalitat d'Auch el 1716 (Gascunya, que comprenia gairebé tot el territori situat entre la Garona i el seu estuari, i la línia de cresta dels Pirineus, sobretot l'Armanyac, les Landes i el Marsan).

Aquesta divisió es va mantenir fins que després de la Revolució Francesa es va imposar la divisió en departaments; el 1790 la província fou dividida en cinc departaments més o menys complets:

A aquestos s'afegirà el Tarn i Garona, creat el 1806, i per al qual la Guienae contribuirà en tres quarts. Aquesta divisió acabarà destruint les últimes relacions que unien la baixa Guiena, l'alta Guiena i Gascunya.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat..
  2. Xavier Beltour, Cf La histoire oubliée de l'Aquitaine, edicions Prince Noir 1995, p.74: "Optant per la pau, Enric III d'Angleterra signà amb el rei de França, Lluís IX el tractat de París (1259) segons el qual es fa vassall dels francesos per l'Aquitània, anomenada de manera simultània des de llavors com a Guyenne (alteració del nom)"

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània

Coord.: 43° 58′ 37″ N, 0° 10′ 34″ O / 43.977,-0.176