Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:31, 26 juny 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaGuillem Caçador
Biografia
Naixement9 octubre 1510 Modifica el valor a Wikidata
Vic Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1570 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Barcelona
4 juny 1561 – 13 novembre 1570
← Jaume CaçadorMartín Martínez de Villar →
Bisbe coadjutor
29 juny 1560 – 4 juny 1561
Bisbe titular
29 juny 1560 – 4 juny 1561
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1535 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJaume Caçador Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1545concili de Trento Modifica el valor a Wikidata

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Biografia

Fill de Joan Caçador i canonista com el seu oncle, el bisbe de l'Alguer.

Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la Generalitat de Catalunya l'any 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al Concili de Trent. La seva postura en aquest concili, on va tenir com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d'equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme.

Retornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor (1559), procurà l'aplicació del concili: renovà la pràctica sinodal, decretà l'erecció del seminari, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou ordinari i el breviari. S'enfrontà amb el poder reial, tot i ésser canceller de Catalunya, en defensa de la jurisdicció eclesiàstica malmesa per Felip II.

El 22 de juliol de 1563 va ser triat per al càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, però no el va poder ocupar perquè es trobava al Concili de Trento (on intervingué activament), i fou substituït per Onofre Gomis.[1]

Notes

  1. Hist.Generalitat de Catalunya i presidents. p.104, vol 2

Bibliografia

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)