Guillem IV del Regne Unit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillem IV del Regne Unit
Guillem IV del Regne Unit
Guillem IV, pintat per Sir Martin Archer Shee, 1833

Rei del Regne Unit
Regne
26 de juny de 1830 – 20 de juny de 1837
Precedit per Jordi IV
Succeït per La Reina Victòria
Coronació 8 de setembre de 1831
Hereu Jordi V

Regne
26 de juny de 1830 – 20 de juny de 1837
Precedit per Jordi IV
Succeït per Ernest August I
Coronació 8 de setembre de 1831

Batejat Guillem Enric
Naixement 21 d'agost de 1765
Palau de Buckingham, Londres
Defunció 20 de juny de 1837 (als 71 anys)
Castell de Windsor, Berkshire
Consort Adelaida de Saxònia-Meiningen
Descendència
Dinastia Hanover Hannover
Pare Jordi III
Mare Carlota de Mecklenburg-Strelitz
Signatura William IV Signature.svg

Coat of Arms of the United Kingdom (1816-1837).svg

Guillem IV del Regne Unit (Londres 1765 - 1837). Últim rei conjunt del Regne Unit i del reialment de Hannover des de 1830 al 1837. La seva intervenció política fou vertaderament escassa, essent un regnat en què la llibertat de moviments de l'executiu britànic fou important tot i que fou l'últim monarca que mostrà la seva discomformitat a una llei del primer ministre aprovada al parlament.

Nascut el 21 d'agost de 1765 al Palau de Buckingham a Londres, Guillem era fill del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz. El príncep era nét del príncep Frederic del Regne Unit i de la princesa Augusta de Saxònia-Gotha per via paterna mentre que via materna era nét del príncep Carles Lluís de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Elisabet de Saxònia-Hildburghausen.

Fou batejat al Palau de Saint James de Londres el setembre de 1765. De ben jove entrà a la Marina britànica participant activament amb la Marina a la guerra d'independència dels Estats Units. El rei Jordi III el creà duc de Clarence i de Saint Andrew a pesar de saber que el vot del seu fill a partir d'aquell moment a la Càmara dels Lords seria contrari als interessos del rei pel seu caràcter progressista.

Per mediació del seu germà, el príncep Adolf del Regne Unit, duc de Cambridge, es casà amb la princesa Adelaida de Saxònia-Meiningen filla del duc Jordi I de Saxònia-Meiningen i de la princesa Lluïsa de Hohenlohe-Lagenburg. La parella casada l'any 1818 al Palau de Kew a Londres tingueren dues filles:

  • Carlota (1819-1819), només va viure uns dies a Hannover
  • Elisabet (1820-1821)

Amb la mort del rei Jordi IV del Regne Unit sense descendència l'any 1830, el duc de Clarence ascendí al tron amb el nom de Guillem IV del Regne Unit. A partir d'aquest moment s'iniciaren anys de profundes reformes al país. El primer ministre del rei fou el duc de Wellington que fou substituït pel liberal comte de Grey.

Mitja corona de l'any 1836.

Grey inicià un seguit de reformes que començaren amb la Reforma de la llei electoral de 1832. Aquesta reforma consistí en l'eliminació dels burgs podrits; és a dir, la descompenasació existent entre l'assignació d'escons a les àrees rurals, controlades per grans latifundistes i aristòcrates que s'asseguraven fàcilment la seva elecció, i les àrees urbanes on la competició partidista era més important.

Altres reformes que tinguren un abast profund al país foren l'eliminació de l'esclavitud que tot i que estava prohibida al Regne Unit no ho era a la resta de l'imperi, la limitació de la mà d'obra infantil a les indústries del país i l'establiment d'un seguit d'anomenades "poor laws" que garantien condicions mínimes de seguretat per tots els britànics. Alhora es reformaren els municipis i es crearen autèntiques corporacions democràtiques.

Durant el regnat de Guillem IV es visqueren un seguit de reformes que contribuïren decisivament en la instauració d'un règim polític avançat pel moment històric i alhora preparaven el país pel llarg i relativament tranquil regnat de la reina Victòria I del Regne Unit, la seva successora a partir de l'any 1837.

A la mort del rei, el Regne Unit i el regne de Hannover prengueren camins diferents per primera vegada des de l'any 1714. A Hannover, l'existència de la llei sàlica féu que el duc de Cumberland fos coronat rei amb el nom d'Ernest August I de Hannover, mentre que al Regne Unit, degut a la inexistència d'aquesta llei es coronà la princesa Victòria de Kent com a reina Victòria I del Regne Unit.

Guillem VI al cinema[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem IV del Regne Unit Modifica l'enllaç a Wikidata