Guillem I d'Escòcia
Guillem I d'Escòcia dit el lleó (gaèlic escocès Uilliam Garbh, 1143 - 4 de desembre de 1214) fou rei d'Escòcia, successor del seu germà Malcolm IV. Fou fet presoner pels anglesos el 1174, cosa que aprofitaren els pictes de Galloway per sublevar-se fins el 1185. Per aquest motiu els anglesos l'obligaren a signar el tractat de Falaise, pel qual reconeixia la dependència d'Escòcia i cedia a Anglaterra Edimburg, Roxburg i Berwick. Tanmateix, el 1175 el nou rei anglès Ricard I considerà nul el tractat de Falaise i alliberà Escòcia de qualsevol vincle feudal. Endemés, el 1188 el papa Climent III hi organitzà nou bisbats, i el 1192 se sotmeté a la Santa Seu. El 1197 se li sublevà Arald d'Orkney i Caithness, i amb aquesta excusa prengué Sutherland i Caithness als víkings. El 1187 vencè a un altre pretendent, Donald McWilliams de Moray, però el 1209, finalment, tornà a ser un altre cop vassall del rei anglès Joan sense Terra.
| Precedit per: Malcolm IV |
Reis d'Escòcia 1165–1214 |
Succeït per: Alexandre II |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem I d'Escòcia |
