Guillem I dels Països Baixos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos (La Haia 1772 - Berlín 1843). Príncep d'Orange, príncep sobirà dels Països Baixos entre 1813 i 1815, rei del Regne Unit dels Països Baixos de 1815-1839, i rei del Regne dels Països Baixos des de 1839 fins a 1840. També era duc de Luxemburg de 1815 a 1840.

Nascut a La Haia el dia 24 d'agost de 1772, era fill del stadhouder Guillem V d'Orange de la princesa Guillemina de Prússia. Guillem era nét per via paterna del stadhouder Guillem IV d'Orange i de la princesa reial Anna del Regne Unit i per via materna ho era del príncep August Guillem de Prússia i de la duquessa Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg.

L'any 1791 contragué matrimoni a Potsdam amb la princesa Guillemina de Prússia, filla del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt. La parella tingué quatre fills:

  • SAR la princesa Guillemina dels Països Baixos, nascuda a Berlín el 1800 i morta a Freienwalde el 1806.

Guillem es casà de nou el 1841 amb la comtessa Henriette d'Oultremont de Wégimont a Berlín. Quatre anys abans el monarca havia quedat viudu de la seva primera esposa i un any abans havia abdicat en favor del seu fill primogènit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem I dels Països Baixos Modifica l'enllaç a Wikidata