Guillem Sagrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillem Sagrera
Dades biogràfiques
Nom Guillem Sagrera
Nacionalitat Catalunya
Nascut el aprox. 1380
Nascut a Felanitx
Mort el 1454
Mort a Nàpols
Obra
Principals edificis Llotja de Palma
Porta del Mirador de la Catedral de Palma
Catedral de Perpinyà.
Voltes de la Llotja de Palma
Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana
Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols.

Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Obra[modifica | modifica el codi]

A Perpinyà[modifica | modifica el codi]

Les primeres obres ressenyables de Sagrera apareixen a Perpinyà (Rosselló), que mantenia estreta relació amb el Regne de Mallorca. Ací apareix treballant en 1416 per a la Catedral de la ciutat. La construcció de la qual estava paralitzada de feia anys, en aquesta data Galceran Albert impulsà la seua finalització. Sagrera serà present en l'obra com el mestre d'obres, càrrec en el que no continuarà ja que el 1422 torna a l'illa de Mallorca. De fet quan en 1436, Galceran Albert arriba ser el cap del bisbat, tornarà a impulsar l'obra de la catedral seguint les traces del mallorquí. La catedral de Perpinyà es transformà en una obra del gòtic català-mediterrani, amb una nau àmplia i capelles entre els contraforts.

A Palma[modifica | modifica el codi]

A partir del 1420, Guillem Sagrera és nomenat mestre d'obres de la Catedral de Palma, on treballarà en diverses obres. Entre totes destaca la Porta del Mirador, de la qual no només dóna les traces, sinó que treballa en la decoració escultòrica, de la qual destaquen Sant Pere i Sant Pau (una verge de la mateixa porta està avui dia al Museu de Palma, havent-s'hi col·locat una rèplica).

En 1426 el gremi de mercaders de la ciutat li encarreguen una de les seues obres més importants: la Llotja de Palma. Sagrera continuarà a l'obra fins 1447. L'edifici es donaria per finalitzat el 1452 pel seu substitut Guillem Vilasclar. A la Llotja, Sagrera creà un espai cobert de voltes sostingudes per sis fines columnes helicoïdals, que li donen una sensació de lleugeresa. Segurament Sagrera s'inspirà en l'església dels dominics de la mateixa ciutat de Palma (avui desapareguda) o en l'aula capitular del convent de Sant Domènec de València. L'arquitecte tornà a treballar com a escultor, aquesta vegada les seues escultures tindran una factura més gràcil que les imatges de la Seu. La Llotja mallorquina és una obra de referència del gòtic civil, i la Llotja de València la prendrà com a model.

Període italià[modifica | modifica el codi]

Alfons el Magnànim cridà a Sagrera a Nàpols, on hi residia. Allí, amb l'escultor català Pere Joan, comença la reforma del Castel Nuovo. De Sagrera és la concepció general de l'edifici, les torres circulars i la gran Sala dels Barons.

Sagrera va morir en el càrrec de les obres napolitanes el 1456.

Obres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem Sagrera