Guillem Sagrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillem Sagrera
Dades biogràfiques
Nom Guillem Sagrera
Nacionalitat Catalunya
Nascut el aprox. 1380
Nascut a Felanitx
Mort el 1454
Mort a Nàpols
Obra
Principals edificis Llotja de Palma
Porta del Mirador de la Catedral de Palma
Catedral de Perpinyà.
Voltes de la Llotja de Palma
Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana
Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols.

Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic. La seva obra és ben representativa de l'arquitectura gòtica dels Països Catalans. Es caracteritza per l'amplitud dels espais lliures i la funcionalitat estructural.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Començà a treballar amb el seu pare al taller d'escultors i picapedrers de les obres del portal del Mirador de la Seu. Allà fou alumne de Pere Morei, de Pere de Santjoan i de Jean de Valencienne.

A Perpinyà[modifica | modifica el codi]

Les primeres obres ressenyables de Sagrera apareixen a Perpinyà (Rosselló), que mantenia estreta relació amb el Regne de Mallorca. Des de l'any 1404 està documentada la presència de l'escultor al Rosselló, on va fer una trona de pedra per a l'església dels franciscans de Perpinyà. El 1416 ja treballava en la construcció de la Catedral de la ciutat. Sagrera serà present en l'obra com el mestre d'obres, càrrec en el que no continuarà ja que el 1422 torna a l'illa de Mallorca. De fet quan en 1436, el bisbe Galceran Albert tornà a impulsar l'obra de la catedral, seguí les traces del mallorquí, per bé que amb modificacions. La catedral de Perpinyà es transformà en una obra del gòtic català-mediterrani, amb una nau àmplia i capelles entre els contraforts. També se li atribueixen altres edificacions al Rosselló: la torre de la catedral romànica d'Elna; la capella de Sant Benet, la projecció de l'església de Sant Joan el Nou i la sala capitular de Sant Joan a Perpinyà.

A Palma[modifica | modifica el codi]

A partir del 1420, Guillem Sagrera és nomenat mestre d'obres de la Catedral de Palma, on treballarà als quart i cinquè trams de la nau, la sala capitular i la capella de Sant Guillem (actualment dedicada a Sant Antoni de Pàdua). Entre totes destaca la Porta del Mirador, de la qual no només dóna les traces, sinó que treballa en la decoració escultòrica, de la qual destaquen Sant Pere i Sant Pau (una verge de la mateixa porta està avui dia al Museu de Palma, havent-s'hi col·locat una rèplica).

En 1426 el gremi de mercaders de la ciutat li encarreguen una de les seues obres més importants: la Llotja de Palma. El projecte inicial hagué de ser modificat i mantengué un plet amb els contractants que no volien fer-se càrrec de l'augment del pressupost. Sagrera continuarà a l'obra fins 1447. L'edifici es donaria per finalitzat el 1452 pel seu substitut Guillem Vilasclar. A la Llotja, Sagrera creà un espai cobert de voltes sostingudes per sis fines columnes helicoïdals, que li donen una sensació de lleugeresa. Segurament Sagrera s'inspirà en l'església dels dominics de la mateixa ciutat de Palma (avui desapareguda) o en l'aula capitular del convent de Sant Domènec de València. L'arquitecte tornà a treballar com a escultor, aquesta vegada les seues escultures tindran una factura més gràcil que les imatges de la Seu. La Llotja mallorquina és una obra de referència del gòtic civil, i la Llotja de València la prendrà com a model.

A Nàpols[modifica | modifica el codi]

Alfons el Magnànim cridà a Sagrera a Nàpols, on hi residia. Allí, amb l'escultor català Pere Joan, comença la reforma del Castel Nuovo. De Sagrera és la concepció general de l'edifici, les torres circulars i la gran Sala dels Barons. També va intervenir en la supervisió de l'arc triomfal de l'entrada.

Sagrera va morir en el càrrec de les obres napolitanes el 1456.

El 5 d'agost de 2014 fou nomenat fill predilecte de Felanitx.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Guillem Sagrera». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 39 - 40. ISBN 84-8661702-2. 
  2. «Nomenament fill predilecte Felanitx». [Consulta: 7 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem Sagrera