Guillem d'Occam

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Guillem (desambiguació)».
sant Guillem d'Occam

Dibuix que representa Guillem d'Occam, de 1341
frare, filòsof, Professor de la Fe
Nom secular William of Ockham
Naixement ca. 1288
Ockham (Surrey, Anglaterra))
Defunció 10 d'abril de 1347 o 9 d'abril de 1348
Munic (Baviera, Sacre Imperi Romanogermànic)
Commemoració en Església d'Anglaterra
Festivitat 10 d'abril
Fets destacables Filòsof i teòleg
Orde Franciscans conventuals
Iconografia Hàbit franciscà, escrivint

Guillem d'Occam va néixer l'any 1290 a Ockham (Surrey) i va morir l'any 1347 a Munic, fou un filòsof i teòleg franciscà anglès. L'Església d'Anglaterra el venera com a sant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Aproximadament entre els vuit i els tretze anys va ingressar a l'orde franciscà en un convent de Londres. L'any 1306 va ser nomenat sotsdiaca i cap a l'any 1310 (quan tenia 20 anys) va començar la formació teològica que donà per acabada l'any 1317 a Oxford, sense haver acabat els cursos ni obtenir el títol de mestre; per això se l'anomenava Venerabilis Inceptor ("el venerable principiant"). A partir de llavors fins al 1319 ensenyaria a Oxford i a París, tot i que mai va ser nomenat mestre a causa del fet que les seves doctrines eren considerades gairebé herètiques pels membres de la facultat. És possible que fos alumne de John Duns Escot, però no se sap del cert. L'any 1321 va tornar al convent franciscà de Londres on romania.

L'any 1323 Guillem d'Occam es presentà a la reunió del capítol franciscà de la província, que en aquell any tenia lloc a Bristol, per defensar les seves opinions, ja que era considerat sospitós d'heretgia per alguns dels seus confrares.

Cisma amb el papa[modifica | modifica el codi]

El maig de l'any 1324 va ser cridat per la cúria papal d'Avinyó per respondre a acusacions d'heretgia fetes per un antic canceller d'Oxford (John Lutterel). Va romandre a Avinyó sota arrest. Després de dos anys el papa acorda una sentència massa benigna en l'opinió de l'acusador i el papa torna a revisar el cas. No va ser mai condemnat. Mentrestant, l'any 1327 l'emperador Lluís de Baviera declarava el seu poder per sobre del del papa Joan XXII (el poder civil per sobre de l'eclesiàstic) i els franciscans espirituals s'enfrontaven amb aquest a causa del fet que el papa rebutjava la seva doctrina de pobresa segons la qual Crist i els apòstols no havien posseït mai res i per tant totes les propietats havien d'estar "en ús". Michele de Cesena, llavors el màxim dirigent de l'orde franciscà, es coneix amb Guillem d'Occam i aquest s'adhereix al moviment espiritual franciscà, donant-los suport. Lluís de Baviera i l'antipapa Nicolau V (nomenat pel mateix emperador) adonant-se que els espirituals poden ser uns bons aliats, els recolzen. El 26 de maig de 1328, Guillem d'Occam, juntament amb alguns altres espirituals i representants imperials fuig d'Avinyó sentint-se amenaçat i se'n van a Pisa, en aquell moment, propietat de Baviera, on l'emperador els acull i els protegeix. Hi ha una llegenda que diu que Occam es va posar sota la seva protecció dient: "Oh, emperador, protegeix-me amb l'espasa, que jo et protegiré amb la paraula" (En llatí: O imperator, defende me gladio, et ego defendam te verbo). El juny del mateix any Guillem d'Occam és excomunicat per abandonar Avinyó (Provença) sense el permís del papa. L'any 1329 se'n va a Munic amb Lluís de Baviera perquè l'emperador no pot controlar als senyors italians del lloc. No es mourà més de Munic. Guillem d'Occam i els franciscans acusaran al papa d'heresiarca. Des d'allí s'enfrontaran obertament a Joan XXII. Ell, escriurà obres de crítica contra el papa i diversos tractats que analitzen el poder civil i l'eclesiàstic. Tot i que l'any 1334 Joan XXII mor, Guillem d'Occam i els franciscans espirituals continuen enfrontant-se amb el seu successor Benet XII. Michele de Cesena mor l'any 1342 i Guillem es converteix en el cap dels espirituals oposats al papa, ja que el seu antecessor l'havia nomenat vicari. Lluís de Baviera és destituït l'any 1346 i mor l'any següent. L'any 1348 Guillem demanà el perdó del papa Climent VI. El papa li exigí una sèrie de condicions a canvi. No se sap si li fou concedit. Guillem morirà a Munic l'any 1347 víctima de la pesta negra. Va ser readmès a l'església l'any 1359 pel papa Innocenci VI.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les obres de Guillem d'Occam es poden dividir entre filosòfiques, teològiques i polítiques. Aquestes són les principals:

Vitrall de Surrey amb el frare anglès.

Filosòfiques i teològiques[modifica | modifica el codi]

  • Opera philosophica et theologica
    • Summa logicae (1328): Tractat de lògica dividit en tres parts (Pars prima, Pars secunda i Pars tertia).
    • Quodlibeta septem (1327): Comentari de les Sentències de Pere Llombart
  • Quaestiones in octo libros physicorum (1324): Tractat de física i principal obra d'Occam en aquesta matèria
  • Major summa logices

Polítiques[modifica | modifica el codi]

  • Dialogus super dignitate papali regia (1338): Explica, amb forma de diàleg, l'autoritat eclesiàstica de la cort pontifícia.
  • Tractatus de imperatorum et pontificum potestate (1347); On explica els poders de l'emperador i els del papa, segons com hauria de ser en la seva opinió.
  • Compendium errorum Johannis Papae XXII (1334): On enumera tots els errors del pontífex
  • Dialogus in tres partes diatinctus (1343)

Doctrina filosòfica[modifica | modifica el codi]

En el debat dels Universals adopta una posició nominalista:

  • L'Univers no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, només existeixen els individus singulars dotats de qualitats també singulars.
  • L'Univers és un concepte mental amb el que ens referim a una pluralitat d'individus semblants.
  • És un signe que ens remet i es refereix a les coses o entitats individuals.
  • Apunta directament a la cosa i no al concepte, encara que hi estigui subordinat.

Occam proposa una veritable reducció lingüística i conceptual (Navalla d'Occam) de tot el que no és prou clar, com per exemple, els conceptes metafísics.

Amb diferents variants, el nominalisme d'Occam es va difondre arreu d'Europa, i constituí una interpretació moderna que s'enfrontava a la ja antiga de Sant Tomàs d'Aquino.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem d'Occam Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts sobre Guillem d'Occam al Wikisource (llatí).