Guillem de Baden-Baden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677. Era un noble alemany fill del marcgravi Eduard (1565-1600) i de la baronessa Maria d'Eicken (1569-1636).

Durant la seva carrera militar i política, assolí el grau de general del Sacre Imperi Romanogermànic i Jutge de Cambra a Espira, guanyant-se així el sobrenom de Wilhelm der Kammerrichter (Guillem el Jutge). A més va ser nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

En morir el seu pare el 1600, Jordi Frederic I de Baden-Durlach exercí la regència de totes els seus béns fins a la seva majoria d'edat. De fet, el títol de marcgravi de Baden-Baden havia estat venut anteriorment pel seu pare, a canvi d'una important suma de diners, però recuperat després per Ernest Frederic I de Baden-Durlach, germà de Jordi Frederic, que en morir sense descendència passà definitivament a mans de Guillem.

Va ser un període difícil per a Guillem, ja que el 1618 esclatà la Guerra dels Trenta Anys, que assolà profundament la regió. I en mig d'una molt precària situació econòmica s'esdevingué una terrible epidèmia de pesta entre els anys 1626 i 1631, en la qual van morir unes 244.000 persones entre Baden-Baden, Steinbach i Bühl.

El 1631 Guillem va reprendre les negociacions amb el general suec, el comte Gustau Horn, que acabaren amb la signatura de la Pau de Praga el 1635 i la Pau de Westfàlia el 1648. Durant el regnat de Guillem, es produí també una de les pitjors persecucions de bruixes a Baden. Entre 1626 i 1631, 244 persones, la majoria dones van ser acusades de bruixeria i 231 van ser executades.

A la seva mort el 1677 el va succeir el seu nét Lluís Guillem I de Baden-Baden, fill de Ferran Maximilià.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 13 d'octubre de 1624 es va casar amb la princesa Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen (1610-1640), filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577-1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580-1619). D'aquest matrimoni en nasqueren:

Havent enviudat, Guillem es tornà a casar el 1650 amb la comtessa Maria Magdalena d'Oettingen (1619-1688), filla del comte Ernest d’Oettingen-Baldern (1584-1626) i de Caterina d’Helfenstein-Wiesensteig (1589-1638). D'aquest segon matrimoni en nasqueren:


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]