Guillem de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Guillem de Savoia (nascut (?) i mort a Viterbo o Brescia al mes de novembre 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives a Lieja. Era el fill petit de Tomàs I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra.

El 1236 va viatjar cap a Anglaterra ensems amb Elionor de Provença, la seva neboda que hauria de casar-se amb Enric III d'Anglaterra. Enric III va fer pressió sobre el capítol de Winchester perquè el nomenessin bisbe, però el capítol no va pas consentir. El 1238, a la mort de Joan d'Eppes, hi havia dos pretendents a la seu del principat bisbal de Lieja: Otó d'Eberstein, prebost d'Aquisgrà i Guillem. Tot i que el capítol va elegir Guillem el 22 de juny de 1938, l'emperador Frederic II va donar el seu suport a Otó d'Eberstein que va ser entronitzat per el seu fill Conrad IV i confirmat per Conrad d'Hochstaden, arquebisbe de Colònia l'1 de novembre del mateix any. Poc després es va posar en dubte la legalitat d'aquesta nomenació. Van seguir aldarulls tot arreu el país de Lieja.[1] Durant l'enquesta que el papa Gregori IX va prescriure, Otó va ocupar la seu.

El germà gran de Guillem, Tomàs II de Savoia que per el seu casament amb Joana de Constantinoble era comte del comtat de Flandes i d'Hainaut, va mitjançar. Al 29 de maig de 1239 el papa va confirmar la nominació de Guillem. L'emperador va continuar a sostenir Otto d'Eberstein i impedir a l'arquebisbe de Colònia de nomenar Guillem. L'única solució per Guillem va ser fer camí cap a Lieja i prendre el poder el mateix. Fi octobre o a l'inici de novembre del mateix any, va marxar-se de Roma. Entre Viterbo i Brescia va posar-se malalt i morir.[2] Altres fontes parlen que van entuixegar-lo a Viterbo.[3] Tot i estar nominat, de fet mai no ha governat el principat de Lieja. La seva despulla va ser transportada a l'abadia de Haute-Combe a Savoia i sebollit a l'hipogeu familial.

El 20 de juny de 1239 el papa va excomunicar l'emperador. Otó d'Eberstein, que mai no va ser príncep bisbe de iure, va mantenir el seu poder de facto al principat de Lieja fins que Robert I de Thourotte va ser ordenat príncep-bisbe el 26 de desembre de 1240.



Precedit per:
Joan d'Eppes
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
12381239
Succeït per:
Robert de Thourotte

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Claude Mélard, Guillaume de Savoire, a: La principaute de Liège, Essai de chronologie, jusqu'à son absorption par la France' consulta el 16 d'octubre de 2008
  2. Michel Damiens, Guillaume de Savoie 1238-1239, in: Larousse en ligne, 2008
  3. Charles Cawley, Savoy, Medieval Lands, consultat el 25 de febrer de 2012