Guillem de Saxònia-Weimar
  | |
| Nom original | (de) Wilhelm von Sachsen-Weimar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 11 abril 1598 Altenburg |
| Mort | 17 maig 1662 (64 anys) Weimar |
| Sepultura | Weimar |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política, domini militar i literatura |
| Lloc de treball | Weimar |
| Ocupació | militar |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Duke of Saxe-Weimar (en)  |
| Família | House of Saxe-Weimar-Eisenach (en) i Wettin |
| Cònjuge | Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau (1625–) |
| Fills | Joan Ernest II de Saxònia-Weimar, Duke Frederick of Saxe-Weimar, Wilhelm von Sachsen-Weimar, Johann Wilhelm von Sachsen-Weimar, Maria Dorotea de Saxònia-Weimar, Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach, Bernhard II, Duke of Saxe-Jena, Adolphe-Guillaume de Saxe-Eisenach, Wilhelmine Eleanore von Sachsen-Weimar |
| Pares | Joan II de Saxònia-Weimar i Dorothea Maria of Anhalt (en) |
| Germans | Jean-Frédéric de Saxe-Weimar, Jean-Ernest Ier de Saxe-Weimar, Albert de Saxe-Eisenach, Frédéric de Saxe-Weimar, Bernard de Saxe-Weimar i Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg |
 | |
Guillem de Saxònia-Weimar (en alemany Wilhelm von Sachsen-Weimar) va néixer a Altenburg (Alemanya) l'11 d'abril de 1598 i va morir a Weimar el 17 de maig de 1662. Era un noble alemany, el cinquè fill del duc de Saxònia-Weimar Joan II (1570-1605) i de la princesa Dorotea Maria d'Anhalt (1574-1617).
Igual que els seus germans Joan Ernest i Frederic, Guillem va estudiar a la Universitat de Jena. I més tard, també acompanyat dels seus germans, va emprendre una gira de formació per Europa, els anys 1613 i 1614, i va visitar França, la Gran Bretanya i els Països Baixos.
El 1620 Guillem va assumir la regència dels estats del seu germà Joan Ernest, ja que aquest havia estat inhabilitat per l'Imperi en negar-se a sotmetre's a l'emperador. Quan el 1626 va morir Joan Ernest, Guillem assumí el títol de duc de Saxònia-Weimar.
Uns anys després, Guillem va ser un dels membres fundadors de l'Orde de l'Estabilitat (Orden der Beständigkeit). I durant els anys 1622 i 1623, de la mà del seu oncle Lluís I d'Anhalt-Köthen també va participar en la creació de la federació patriòtica German Friedbund, dedicada a la promoció dels Estats alemanys i de la llibertat religiosa.
Conjuntament amb els seus germans va participar en la Guerra dels Trenta Anys, primer al servei d'Ernest de Mansfeld i de Jordi Frederic de Baden-Durlach, i més tard al servei de Cristià de Brunsvic-Lüneburg.
El 1640, amb la divisió dels dominis paterns, Guillem va mantenir Weimar i Jena, mentre que el seu germà petit Albert es va quedar amb Eisenach. Però, quan el 1644 va morir Albert sense fills, Guillem va assumir el control de tota l'herència.
El rei Gustau Adolf II de Suècia va ser responsable del ràpid ascens en la carrera militar de Guillem. Però després de la mort del rei, el comte Axel Oxenstierna va impedir-li assolir el grau de lloctinent general, i Guillem va acceptar la Pau de Praga.
Matrimoni i fills[modifica]
El 23 de maig de 1625 es va casar a Weimar amb Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau, filla del príncep Joan Jordi I (1567-1618) i de la comtessa palatina Dorotea de Wittelsbach (1581-1631). El matrimoni va tenir nou fills:
- Guillem, nascut i mort el 1626.
- Joan Ernest (1627-1683), casat amb Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg (1638-1679).
- Joan Guillem (1630-1639).
- Adolf Guillem (1632-1668), casat amb Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel (1638-1687).
- Joan Jordi (1634-1686), casat amb Joana de Sayn-Wittgenstein (1626-1701).
- Guillemina Elionor (1636-1653).
- Bernat (1638-1678), casat amb Maria Carlota de La Trémoille (1632-1682).
- Frederic (1640-1656).
- Dorotea Maria (1641-1675), casada amb Maurici de Saxònia-Zeitz (1619-1681).
Bibliografia[modifica]
- Frank Boblenz: Zum Einfluß Wilhelms IV. von Sachsen-Weimar (1598-1662) auf die Entwicklung der Architektur in Thüringen. – A: Residenzkultur in Thüringen vom 16. bis 19. Jahrhundert (PALMBAUM Texte: Kulturgeschichte; 8). Bucha bei Jena 1999, S. 114-137.
- Georg Philipp Harsdörffer: Fortpflantzung der hochlöblichen Fruchtbringenden Geselschaft: Das ist / Kurtze Erzehlung alles dessen / Was sich bey Erwehlung und Antrettung hochbesagter Geselschaft Oberhauptes / Deß ... Schmackhaften / ... zugetragen. Samt Etlichen Glückwünschungen / und Einer Lobrede deß Geschmackes. Endter, Nürnberg 1651 (format digital)
- Gustav Lämmerhirt: Wilhelm (Herzog von Sachsen-Weimar). A: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Band 43, Duncker & Humblot, Leipzig 1898, S. 180–195.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Saxònia-Weimar |