Guillem de Volpiano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Guillem de Volpiano, o
de Dijon
Abat
Nom secular Guglielmo da Volpiano
Naixement ~960
Volpiano (província de Torí), Novara o Isola San Giulio (Novara), al Piemont
Defunció 1 de gener de 1031
Fécamp (Normandia, França)
Enterrament Abadia de la Trinitat (Fécamp, Normandia)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 1 de gener
Fets destacables Arquitecte, introductor del romànic llombard a França
Orde Cluniacencs

Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un religiós, reformador litúrgic i arquitecte piemontès. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sembla que nasqué en una família noble, al castell familia de l'illa de San Giulio, a llac Orta (Novara, Piemont). Era fill del comte Roberto de Volpiano i de Perinzia, potser germana d'Arduí d'Ivrea, rei italià. Va néixer durant l'assalt al castell, pres per l'aspirant al tron Berenguer II d'Itàlia, per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, que l'apadrinà i en fou el mecenes. En 969 va començar a educar-se a l'abadia benedictina de Locadio (Vercelli), on ingressà com a monjo. Va viatjar per la Campània, la Basilicata i Venècia.

En 987 marxà a l'abadia de Cluny, on era abat Maiol de Cluny. Seguidor de la reforma cluniacenca, va reorganitzar l'abadia de Sant Serni, vora el Roine. Fou ordenat en 990 i nomenat abat de l'abadia de Saint-Bénigne de Dijon (avui Cathédrale Saint-Bénigne), que convertí en un centre d'espiritualitat, ensenyament i cultura de la reforma cluniacenca. L'abadia fou casa mare de prop de quaranta monestir a la Borgonya, Lorena, Normandia i el nord d'Itàlia, com els de Jumièges o Troarn, que al seu torn van reformar monestirs anglesos com els de Hailes (Winchcombe) i Gloucester.

En 1001, marxà cap al ducat de Normandia, cridat pel jove duc Ricard l'irascible perquè hi restaurés l'abadia de Fécamp i la residència i panteó dels ducs, l'abadia de Notre-Dame de Bernay. Cridat a Metz, fou a les abadies de Saint-Arnould i Gorze (1008-1031) amb Adalberó II de Metz. Morí a Fécamp en 1031, de mort natural.

En les noves fundacions, va plantejar la construcció d'esglésies i edificis a la manera llombarda, contribuint a la difusió de l'arquitectura romànica llombarda i les voltes de canó per tot França. Li fou encarregada la construcció del monestir de Mont Saint-Michel, que projectà en estil romànic, ubicant el transsepte al damunt del turó i configurant així l'estructura del lloc, ja que calia edificar-hi criptes i capelles que compensessin l'església. També reconstruí l'abadia de Saint-Germain-des-Prés, a París. A Itàlia construí l'abadia de Fruttuaria (San Benigno Canavese).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem de Volpiano