Guinea Bissau

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guinea-Bissau)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
República da Guiné-Bissau
Bandera
Lema nacionalUnidade, Luta, Progresso (Unitat, Lluita, Progrés)'
HimneEsta é a Nossa Pátria Bem Amada (Aquesta és la nostra Pàtria ben amada)'
Capital
(i major ciutat)
Bissau
11° 52′ N, 16° 36′ O / 11.867°N,16.600°O / 11.867; -16.600Coord.: 11° 52′ N, 16° 36′ O / 11.867°N,16.600°O / 11.867; -16.600
Idiomes oficials Portuguès
Gentilici Guineà, guineana
Govern República
  President interí
Primer Ministre interí
Manuel Serifo Nhamadjo
Rui Duarte de Barros
Independència
 
 - Declarada
 - Reconeguda
de Portugal
24 de setembre del 1973
10 de setembre del 1974 
Superfície
 -  Total 36,120 km2 
 -  Aigua (%) 12%
Població
 -  Est. jul. 2010 1.565.126  (150è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 39 /km2 (130è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Domini internet .gw 
Codi telefònic 245
  1. Dades del World Factbook


Guinea Bissau és una república de l'Àfrica occidental que limita al nord amb el Senegal, a l'est i al sud amb Guinea i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Guinea Bissau

L'antic regne de Gabú, part de l'Imperi de Mali, va subsistir fins al segle XVIII. A desgrat d'això, ja feia temps que la costa i els rius havien estat colonitzats pels portuguesos, que utilitzaven el territori per al tràfic d'esclaus.

En la dècada de 1950, la mortalitat infantil aconseguia l'índex de 600 morts per cada 1.000 naixements i només l'un per cent de la població rural estava alfabetitzada.

Amílcar Cabral va fundar l'Associació d'Esports i Recreació, que el 1956 es convertiria en el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Després de tres anys el PAIGC va iniciar una guerra de guerrilles. Les zones alliberades pel PAIGC van proclamar la República Democràtica de Guinea, el 1973, reconeguda per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Guinea-Bissau va ser la primera colònia portuguesa d'Àfrica que va obtenir la independència.

En Bissau va néixer l'antecessor del Moviment de les Forces Armades, responsable del enderrocament del règim dictatorial portuguès el 1974. Quatre mesos després, Portugal va reconèixer la independència de Guinea-Bissau.

El 1980 João Bernardo Vieira, comandant de la lluita guerrillera, va encapçalar un cop d'Estat i va interrompre la fusió amb Cap Verd quan ambdós països planejaven una unió constitucional.

João Bernardo Vieira va ser assassinat la matinada del 2 de març de 2009 per militars després d'un atemptat amb bomba que hores abans va costar la vida al cap de l'Estat major Tagmé Na Waié. João Bernardo Vieira va morir als seus de 69 anys, qui va passar pràcticament més de 23 anys al capdavant de Guinea Bissau. Va ser reelegit a la Presidència d'aquest país el 2005, nou anys després de la fi d'una guerra civil d'11 mesos que ho havia expulsat del poder.

Després de la mort de Vieira, els militars del país van jurar respectar l'ordre constitucional de successió. El portaveu de l'Assemblea Nacional, Raimundo Pereira va assumir el poder interinament fins a unes eleccions nacionals, que van fer-se el 28 de juny de 2009,[1] i va guanyar Malam Bacai Sanhá, que va assumir el poder el 8 de setembre del mateix any.[2]

Política[modifica | modifica el codi]

Guinea Bissau té una Assemblea Nacional Popular multipartidista, com també un president, els quals són triats per votació popular. El president nomena al primer ministre després d'una consulta amb els partits en l'assemblea. L'actual president, Malam Bacai Sanhá, pertany al Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC); altres partits en l'assemblea inclouen al Resistência da Guiné-Bissau-Movimento Bafatá i al Partido para a Renovação Social - PRS.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Guinea Bissau

Té una extensió de 36.120 km² i una població (l'any 2002) d'1.345.479 habitants. La capital és Bissau.

Aquest petit país tropical és format per terres baixes: el punt culminant es troba tan sols a 300 metres d'altitud. L'interior és una sabana, i la costa és una plana paludosa. L'estació plujosa alterna amb períodes de vents càlids i secs provinents del Sàhara. A l'entrada de l'estuari dels rius Geba i Corubal s'estén l'arxipèlag dels Bijagós.

El clima de Guinea Bissau és calent durant tot l'any i hi ha poca variació de temperatura: la mitjana anual és 26,3 °C. La mitjana anual de pluges és 2024 mm.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Regions de Guinea Bissau

Guinea Bissau es divideix en 8 regions (regiões) i un sector autònom (sector autónomo):

Les regions se subdivideixen en 37 sectors i es poden agrupar també en 3 províncies: Est o Leste (Bafatá i Gabú), Nord o Norte (Biombo, sector autònom de Bissau, Cacheu i Oio) i Sud o Sul (Bolama, Quinara i Tombali).

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Guinea Bissau

Un dels països més pobres del món, l'economia legal de la Guinea Bissau depèn principalment de l'agropecuària i de la pesca, però el narcotràfic és probablement el tipus de comerç més rendible. Les plantacions d'anacard van créixer considerablement en els últims anys. El país exporta peix i fruits del mar així com petites quantitats de maní, palmito (cor de la palmera) i fusta.

L'arròs és el principal cultiu i aliment bàsic. No obstant això, els combats entre les tropes del govern recolzades per Senegal, i una junta militar van destruir molt de la infraestructura i van causar gran perjudici a l'economia en 1998. La guerra civil va portar a una reducció del 28% del producte interior brut aquell any, amb una recuperació parcial en el període 1999-2002. La producció agrícola va caure alguna cosa entorn de 17% durant el conflicte, així com la producció de drupas d'anacard van caure fins a 30%. Empitjorant la situació, l'any 2000 el preu de la drupa d'anacard va caure 50% al mercat internacional, augmentant la dificultat començada amb devastació de la guerra civil.

Al desembre de 2003 el Banc Mundial, el FMI i la UNDP van ser forçats a intervenir per subministrar auxili pressupostari d'emergència en un total de US$ 107 milions per a l'any de 2004, la qual cosa va representar més del 80% del pressupost del país. La combinació de perspectives econòmiques limitades, un govern central feble i dirigit per una facció i una posició geogràfica favorable van fer aquest país de l'Àfrica Occidental una escala del narcotràfic cap a l'Europa, utilitzant especialment diverses illes deshabitades de l'Arxipèlag dels Bijagós. S'estima que passin pel país 1 miliard de dòlars en narcòtics per any.[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Imatge de Guinea Bissau des de l'espai.

La música de Guinea-Bissau pertany pel general al gumbe, gènere musical de naturalesa polirrítmica, el qual és l'exportació musical més rellevant. No obstant això, la inestabilitat de la societat i el relativament petit desenvolupament del mateix han fet que el gumbe i altres gèneres associats no hagin aconseguit transcendir les fronteres i arribar a les grans audiències.

La calabash és l'instrument musical més popular a Guinea-Bissau, el mateix es construeix utilitzant el fruit sec del porongo, l'hi utilitza per crear música amb complexes característiques rítmiques. Les lletres de les cançons són pel general en llenguatge crioulo (kriolu) d'arrels portugueses. Són comunes cançons amb contingut humorístic o sobre determinades temàtiques, relacionades amb esdeveniments quotidians o controvertits, especialment el sida.

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial de Guinea Bissau és el portuguès. El SIL Internacional ha llistat un total de 21 llengües, totes ben vivents:[4]

  • Badyara: 4.220 parlants a l'extrem nord-est de Guinea Bissau.
  • Bainouk-gunyuño: 8.170 parlants, al sud del riu Casamance.
  • Balanta-kentohe: 367.000 parlants al centre nord i a la costa central de l'estat. També es parla a Gàmbia.
  • Bassari: 475 parlants al nord-est de Guinea Bissau.
  • Bayot: 2025 parlants al nord-oest de Guinea Bissau, a la frontera amb Senegal.
  • Biafada: 41.420 parlants al centre sud de l'estat, al nord de Nalu.
  • Bidyogo: 27.575 parlants, a les illes Roxa i Bijago. També a les illes Canhabaque, Bubaque, Caravela, Caraxe, Orango i Uno.
  • Crioll alt guineà: 189.850 parlants. també es parla a les illes Bijagos i a Gàmbia.
  • Ejamat: 22.000 parlants al districte de San Domingo, al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla al Senegal.
  • Jola-fonyi: 5996 parlants a Guinea Bissau.
  • Kasanga: 650 parlants, a prop de Felupe, al nord-oest de Guinea Bissau, a la zona fronterera amb Senegal.
  • Kobiana: 650 parlants a prop de Banyun. També es parla al Senegal.
  • Bandinka: 154.000 al centre-nord, al centre i al nord-est de Guinea Bissau.
  • Mandjak: 170.230 parlants a l'oest i al nord-oest de Guinea Bissau. També es parla a França, Gàmbia i Senegal.
  • Mankanya: 40.855 parlants al nord-oest de Bissau. També es parla a Gàmbia i al Senegal.
  • Mansoanka: 14.300 parlants al centre-nord de l'estat. També es parla a Gàmbia.
  • Nalu: 8.150 parlants al sud-oest, a prop de la costa.
  • Papel: 125.550 parlants a l'illa Bissau.
  • Portuguès.
  • Pulaar: 245.130 parlants al centre-nord i al nord-est de Guinea Bissau.
  • Soninke: 6.470 parlants a Guinea Bissau.

A més, també es parla: Pular (1199), Susu (3880), Maninkakan Occidental, Wolof, llengües del Cap Verd, Guinea i Europa.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]