Guinea Espanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Territorios Españoles del Golfo de Guinea
Guinea Espanyola

Colònia espanyola

Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg
Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg
Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg
1926 – 1968 Flag of Equatorial Guinea.svg

Escut de Guinea Espanyola

Escut

Ubicació de Guinea Espanyola
Capital Santa Isabel (Malabo)
Idioma oficial Castellà
Religió Catòlica
Forma de govern Monarquia (1926-1931)
República (1931-1939)
Dictadura (1939-1968)
Rei
Cap d'estat
 • 1886 - 1931 Alfonso XIII
 • 1939 - 1975 Francisco Franco
Gobernador
 • 1858 - 1859 Carlos de Chacón y Michelena
 • 1962 - 1968 Francisco Núñez Rodríguez
Període històric Imperi Espanyol
 • Establiment 1926
 • Independència 1968
Gentilici: hispanoguineà-na

La Guinea Espanyola va ser una colònia africana d'Espanya juntament amb el Protectorat Espanyol del Marroc i el Sàhara Espanyol. Localitzada en el Golf de Guinea, es va convertir en la nació independent de Guinea Equatorial. Aquesta colònia es va formar a partir de la Colònia de Riu Muni (formada en 1900), l'illa de Fernando Poo, la Colònia d'Elobey, Annobón i Corisco i altres illes adjacents. La colònia va durar entre 1885 i 1968. Va ser reunificada en 1926 i es va convertir en la Guinea Espanyola.

Història[modifica | modifica el codi]

Per fer valdre els drets colonials d'Espanya, en 1858 va arribar-hi el primer governador espanyol, Carlos de Chacón y Michelena. La porció continental, Río Muni, es va convertir en protectorat en 1885 i en colònia en 1900, any en el qual un tractat signat a París va determinar els límits del territori reconegut a Espanya. Ambdós territoris (insular i continental) van ser units en 1926 com la colònia de Guinea Espanyola.

No obstant això, Espanya mancava de la riquesa i l'interès necessaris per a desenvolupar una infraestructura econòmica important durant la primera meitat del segle XX. No obstant això, Espanya va desenvolupar grans plantacions de cacau a l'illa de Bioko amb milers de treballadors nigerians importats com a bracers. Al proclamar-se la independència en 1968, fonamentalment com a resultat d'aquest sistema, Guinea Equatorial tenia un dels majors ingressos per cápita d'Àfrica. Espanya també va ajudar a fer que Guinea Equatorial aconseguira una de les majors taxes d'alfabetització del continent així com una notable xarxa d'instal·lacions sanitàries.

Amb motiu del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 la colònia roman fidel al Govern republicà. No serà fins al 18-19 de setembre que la Guàrdia Colonial es rebel·le i prenga el control de l'illa de Fernando Poo; no obstant això, la part continental (Bata) romandrà fidel al Govern fins que un desembarcament el 14 d'Octubre posa el territori en mans dels rebels.

En 1959, els territoris espanyols del golf de Guinea van adquirir l'estatus de províncies espanyoles ultramarines, similar al de les províncies metropolitanes. El territori es va dividir en dues províncies: Fernando Poo i Río Muni; i es va denominar Regió Equatorial Espanyola. Com a tal regió, va ser regida per un governador general exercint tots els poders civils i militars. Les primeres eleccions locals s'hi van celebrar en 1959, i es van triar els primers procuradors en corts equatoguineans. Sota la Llei Bàsica de desembre de 1963, les dues províncies van ser reunificades com a Guinea Equatorial i dotades d'una limitada autonomia, amb òrgans comuns a tot el territori (entre ells un cos legislatiu) i organismes propis de cada província. Encara que el comissionat general nomenat pel govern espanyol tenia amplis poders, l'Assemblea General de Guinea Equatorial tenia considerable iniciativa per a formular lleis i regulacions.

Al març de 1968, sota la pressió dels nacionalistes equatoguineans i de les Nacions Unides, Espanya va anunciar que concediria la independència a aquells territoris. Es va formar una convenció constituent que va produir una llei electoral i un esborrany de constitució. El referèndum sobre la constitució es va produir el 11 d'agost de 1968, sota la supervisió d'un equip d'observadors de les Nacions Unides. Un 63% de l'electorat va votar a favor de la constitució, que preveia un govern amb una Assemblea General i un Tribunal Suprem amb jutges nomenats pel president.

Les primeres eleccions de la nou creada Guinea Equatorial van donar la victòria a Francisco Macías Nguema, qui va governar de manera dictatorial fins que va ser deposat i manat afusellar per l'actual dictador de Guinea, el seu nebot Teodoro Obiang el 29 de setembre de 1979.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guinea Espanyola