Guineu

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Guineu comuna)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Guineu (desambiguació)».
Guineu vermella redirigeix aquí. Si busqueu el peix, vegeu Dragó lira.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guineu comuna
Manca una imatge
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Vulpes
Espècie: V. vulpes
Nom binomial
Vulpes vulpes
Linnaeus, 1758
Distribució geogràfica de la guineu comuna.
Distribució geogràfica de la guineu comuna.
Sinònims

Vulpes fulva, Vulpes fulvus

La guineu,[2] guilla, rabosa, guineu comuna[3] o guineu roja[3] (Vulpes vulpes) és un mamífer de l'ordre dels cànids. Té la distribució geogràfica més gran que qualsevol altre carnívor terrestre,[4] habitant al Canadà, Alaska, gran part dels Estats Units, Europa, Àfrica del Nord i gairebé tota l'Àsia, incloent el Japó. Va ser introduït a Austràlia al segle XIX.[5] Com un dels seu noms suggereix, el color predominant a la seva pell és un vermell-marró, però també hi ha varietats amb colors grisosos conegudes amb el nom de guineus platejades.

Taula de continguts

[edita] Distribució

Una guineu seient sobre neu a Hokkaidō, Japó.

Actualment, la guineu té una distribució geogràfica que ocupa la major part de l'Amèrica del Nord i Euràsia, el sud d'Austràlia i força poblacions al Nord d'Àfrica.

A Austràlia la guineu és una espècie introduïda i un problema ecològic greu.[6] La introducció fou el 1850, per la caça recreativa de guineus.[7]

A l'Amèrica del Nord la guineu és nativa a les regions boreals, i introduït a zones temperades.[8] Hi ha un registre fòssil recent de guineus a les zones boreals de l'Amèrica del Nord, i una subespècie de les natives a les zones boreals s'estén fins al sud de les Muntanyes Rocalloses.[9] A les zones temperades de l'Amèrica del Nord, les guineus deriven de les guineus europees, que foren introduïdes al sud-est dels Estats Units al voltant del 1650 i 1750[10][11] per caça de guineus,[12] i després portades a Califòrnia pel comerç de pells. La primera introducció s'atribueix a Robert Brooke, Sr., que es diu que va importar 24 guineus d'Anglaterra.[13] La guineu europea introduïda podria haver creat una població híbrida amb l'escassa població autòctona.[14]

Es troben tres subespècies de guineu a l'Índia: Vulpes vulpes montana (la guineu del Tibet), que es troba a Ladakh i l'Himàlaia; Vulpes vulpes griffithi (la guineu del Caixmir) que es troba a la zona del Jammu i Caixmir menys el sector de Ladakh; i Vulpes vulpes pusilla (la guineu del desert) que es troba al desert Thar del Rajasthan i a Kutch, Gujarat. Una subespècie, la guineu japonesa (Vulpes vulpes japonica) va migrar de l'Índia a la Xina i finalment al Japó.

[edita] Descripció física

Una guineu asseguda en un prat a Dinamarca.

És l'espècie més gran del gènere Vulpes, i un adult pot arribar a tenir un pes de 3–11 kg (6.5–24 lb),[15] malgrat que canvia depenent de cada regió; les que viuen al Canadà i Alaska acostumen a ser més grans que les que viuen al Regne Unit, que alhora són més grans que les que habiten al sud dels Estats Units.[16] La longitud del cos i el cap és de 46 a 86 centímetres (18−33,75 in), amb una cua que fa de 30,5 a 55,5 cm (12−21.75 in)[17] La mida es pot estimar per les petjades. Les petjades de la guineu fan normalment 4,4 centímetres (1¾ polzades) d'ample i 5,7 cm (2¼ polzades) de llarg. La longitud del pas quan trota de la guineu fa de 33 a 38 centímetres (13-15 polzades).[18] Són les "guineus autèntiques" més grans.[19]

La guineu és d'un color vermell rovellat, amb el ventre blanc, les puntes de les orelles i les potes de color negre, i una cua peluda amb la punta blanca normalment. El to "vermell" pot canviar d'un to castany fosc a un daurat, i, de fet pot ser "agutí", amb traces de vermell, marró, negre i blanc a cada pèl individual. A l'Amèrica del Nord, la pell de la guineu té un pèl llarg i fi, mentre que la pell de les guineus europees és més curta i menys fina.[20]

Com es veu en aquesta guineu de l'Illa de San Juan, el color de la guineu pot canviar considerablement entre cada una.

Els ulls de les guineus són d'un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels gats domèstics. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, l'expert J. David Henry els descrivia com a "pobres".[21] El seu comportament, i els seus ulls amb un talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l'anomenin el "cànid semblant als gats". La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72 km/h aproximadament (45 milles per hora), un gran benefici per caçar preses o evitar depredadors.[22]

Normalment, l'espai entre la dentadura dels cànids és d'aproximadament de 18 a 25 mm. A les guineus els hi falten els músculs necessaris per ensenyar les dents, al contrari que la majoria dels altres cànids.[16]

Durant la tardor i l'hivern, la guineu fa créixer més pell. S'anomena "pell d'hivern" i manté l'animal calent en un ambient fred. La guineu muda aquesta pell quan comença la primavera, tornant a la pell curta per l'estiu.

[edita] Ecologia

Una guineu amb una presa.

La guineu es troba en diverses biomes, des de praderies i sotabosc fins a boscos. Acostuma a viure a latituds baixes però també s'arrisca considerablement al nord, competint directament amb la guineu àrtica a la tundra. La guineu també ha esdevingut familiar en llocs suburbans i urbans a Europa i l'Amèrica del Nord.

[edita] Dieta

Les guineus són carnívores. Gran part de la seva dieta consisteix en invertebrats, com per exemple insectes, mol·luscos, cucs de terra i crancs de riu. També mengen material vegetal, especialment esbarzers, pomes, prunes i altres fruites. Algunes preses vertebrades comunes són alguns rosegadors (com ratolins i talpons), conills, ocells, ous, amfibis, petits rèptils i peixos.[23] Les guineus són conegudes per matar cervatells. A Escandinàvia, la depredació de la guineu és la causa més important de mortalitat del cabriol.[24] Recolliran carronya i altres materials comestibles que trobin, i en àrees urbanes, recolliran residus dels humans, fins i tot menjar per mascotes. Anàlisis entre guineus de bosc i urbanes mostren que les guineus urbanes tenen més menjar acumulat que els de bosc.[25] Normalment mengen de 0,5 a 1 quilograms de menjar cada dia.

Normalment cacen soles. Amb el seu bon sentit de l'oïda poden localitzar petits mamífers en herba espessa, i salten a l'aire per envestir la presa. També estan a l'aguait per preses com conills, amagant-se fins que estiguin prou a prop per agafar-los ràpidament. Les guineus acostumen a ser molt geloses amb el seu menjar i no el volen compartir amb les altres. Hi ha algunes excepcions com quan els mascles alimenten les femelles durant l'època de festeig i quan les femelles alimenten els cadells.[16]

Les guineus tenen un estómac petit en comparació a la seva mida; la relació entre el que poden menjar i el seu pes és la meitat que la dels llops i gossos poden (un 10% comparat amb un 20%).[26] En períodes d'abundància, les guineus caçaran molt menjar per quan n'hi hagi poc. Normalment guarden el menjar en forats poc profunds (de 5 a 10 centímetres de profunditat). Solen fer molts magatzems petits escampats pel seu territori en comptes de guardar tot el menjar en un sol cau. Es creu que ho fan per evitar de perdre tot el menjar en cas que un altre animal el trobi.

[edita] Hàbitat

Viu gairebé en qualsevol tipus d'hàbitat, però allà on assoleix densitats més altes és a prop dels nuclis habitats, ja que les activitats humanes li proporcionen aliment gairebé il·limitat. Segurament això és el que l'ha convertit en el carnívor més abundant a les terres catalanes.

[edita] Costums

Viu en grups socials formats per un mascle i diverses femelles i excava caus a terra o bé aprofita els que han abandonat altres animals -com ara conills i teixons- i els engrandeix.

També es pot refugiar en coves i en construccions humanes abandonades.

Crepuscular i nocturna, no és rar veure-la de dia, sobretot si el cel és tapat o plovisqueja.

[edita] Subespècies

[edita] Referències

v • d • e
Notes i Referències
  1. ↑ Macdonald, D.W. & Reynolds, J.C. (2004). Vulpes vulpes. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 09-06-2008. La entrada a la base de dades inclou la justificació de perquè està en Risc Mínim.
  2. ↑ Guineu al DIEC
  3. ↑ 3,0 3,1 Termcat
  4. ↑ http://www.cornforthimages.com/Galleries/Wildlife/Mammals/Mammals.htm
  5. ↑ «Vulpes vulpes». Animal Diversity Web. [Consulta: 19-8-2007].
  6. ↑ «European red fox (Vulpes vulpes)». Australian Department of the Environment and Water Resources, 2004. [Consulta: 9-9-2007].
  7. ↑ Smithsonian National Museum of Natural History
  8. ↑ World Conservation Union (IUCN) Invasive Species Specialist Group Global Invasive Species Database, accedit el 19-2-2008.
  9. ↑ Error en el títol o la url.Crabtree, Bob. «». National Wildlife Federation, Abril-Maig de 1998. [Consulta: 29-3-2008].
  10. ↑ Error en el títol o la url.Presnall, C.C.. «». The Journal of Wildlife Management, 22(1), 1958.
  11. ↑ Error en el títol o la url.Churcher, C.S.. «». Journal of Mammalogy, 40(4), 1959. [Consulta: 2008-02-21].
  12. ↑ Lioncrusher's Domain -- Carnivora Species Information
  13. ↑ Error en el títol o la url.«». Icons, 2006. [Consulta: 2007-11-03].
  14. ↑ «Index of Species Information: Vulpes vulpes». Fire Effects Information System. United States Forest Service. [Consulta: 9-9-2007].
  15. ↑ <http://animals.nationalgeographic.com/animals/mammals/red-fox.html>
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Macdonald, David. Running with the Fox, 1987, p224. ISBN 0-044-40199-X. 
  17. ↑ «Red Fox profile». National Geographic. [Consulta: 2008-05-06].
  18. ↑ «Fox Predation — Description». Procedures for Evaluating Predation on Livestock and Wildlife. Texas Natural Resource Server. [Consulta: 2007-08-22].
  19. ↑ Answers.com - Red Fox.
  20. ↑ «Facts on fur types». International Fur Trade Federation. [Consulta: 8-9-2007].
  21. ↑ Henry, J. David. How to Spot a Fox. Houghton Mifflin, 1993. ISBN 1881527174. 
  22. ↑ Henry, J. David. How to Spot a Fox. Houghton Mifflin, 1993. ISBN 1881527174. 
  23. ↑ «Diet». Derbyshire Fox Rescue. [Consulta: 2007-09-09].
  24. ↑ Jarnemo, Anders. «Predation processes: behavioural interactions between Red Fox and roe deer during the fawning season». Journal of Ethology, vol. 22, 2, pàg. 167–173.
  25. ↑ «Fox food». Wild about Leicester. [Consulta: 2007-08-19].
  26. ↑ Foxes - Cacheing. Derbyshire Fox Rescue.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
Commons
 Commons
Commons
 [{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
Viccionari
 [[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
Viquidites
 [[q:{{{q}}}|Viquidites]]
Viquiespècies
 Viquiespècies.
Viquillibres
 [[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
Viquitexts
 [[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
Viquiversitat
 [[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Guineu»