Guionet
De Viquipèdia
| Signes de puntuació | |
|---|---|
| { } | claus |
| ' | apòstrof |
| / | barra obliqua |
| \ | barra obliqua inversa |
| < > | claus angulars |
| [ ] | claudàtors |
| : | dos punts |
| espai | |
| "" « » |
cometes dobles |
| “ ” „“ |
|
| ( ) | parèntesis |
| . | punt |
| … | punts suspensius |
| ¡! | signe d'exclamació o d'admiració |
| ¿? | signe d'interrogació |
| · | punt volat |
| ; | punt i coma |
| - | guionet |
| — | guió |
| , | coma |
El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.
El guionet té diversos usos:
- separa algunes paraules compostes (Puig-reig), el verb dels pronoms febles enclítics (anar-hi) i les xifres (vint-i-u);
- separa les paraules a final de línia per mantenir l'homogeneïtat de la pàgina (que quedin rectes els marges);
- separa el dia, el mes i l'any quan s'indica la data per escrit als països mediterranis;
Usarem el guionet en els següents casos:
1. En els numerals, per separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (D-U-C): trenta-cinc, dos-cents
2. En paraules compostes:
- quan comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americà
- quan són una repetició onomatopeica d'un mateix mot o un mot similar: bum-bum, tic-tac, baliga-balaga
- en paraules compostes quan el primer element acaba en vocal i el segon comença en r-, s- o x-: mata-rates, penya-segat, escura-xemeneies
- quan la unió de dos mots pot provocar lectures errònies: pit-roig
3. En els pronoms febles, quan van darrere el verb i aquest acaba en consonant o –u:dir-ho, atureu-vos, aneu-vos-en
4. A final de línia, per partir paraules. Cal recordar que:
-
- No es pot deixar cap vocal sola ni a començament ni a final de línia: Ma-ria, (no Mari-a)
- Cal separar correctament els dígrafs.
Cal no confondre l'ús del guionet amb el del guió.
| Açò és un esborrany sobre llengua i lingüística. Amplieu-lo! (citant les fonts) |