Guionet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes de puntuació
{ } claus
' apòstrof
/ barra obliqua
\ barra obliqua inversa
< > claus angulars
[ ] claudàtors
 : dos punts
  espai
""
« »
cometes dobles
“ ”
„“
( ) parèntesis
. punt
punts suspensius
¡! signe d'exclamació o d'admiració
¿? signe d'interrogació
· punt volat
 ; punt i coma
- guionet
guió
, coma

El guionet és un signe de puntuació que s'escriu amb una ratlla horitzontal enmig de la línia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el guió, més llarg.

El guionet té diversos usos:

  • separa algunes paraules compostes (Puig-reig), el verb dels pronoms febles enclítics (anar-hi) i les xifres (vint-i-u);
  • separa les paraules a final de línia per mantenir l'homogeneïtat de la pàgina (que quedin rectes els marges);
  • separa el dia, el mes i l'any quan s'indica la data per escrit als països mediterranis;


Emprarem el guionet en els següents casos:

1. En els numerals, per separar les desenes de les unitats i les unitats de les centenes (D-U-C): trenta-cinc, dos-cents


2. En paraules compostes:

  • quan comencen amb el nom d'un punt cardinal: sud-americà
  • quan són una repetició onomatopeica d'un mateix mot o un mot similar: bum-bum, tic-tac, baliga-balaga
  • en paraules compostes quan el primer element acaba en vocal i el segon comença en r-, s- o x-: mata-rates, penya-segat, escura-xemeneies
  • quan la unió de dos mots pot provocar lectures errònies: pit-roig


3. En els pronoms febles, quan van darrere el verb i aquest acaba en consonant o –u:dir-ho, atureu-vos, aneu-vos-en


4. A final de línia, per partir paraules. Cal recordar que:

  • No es pot deixar cap vocal sola ni a començament ni a final de línia: Ma-ria, (no Mari-a)
  • Cal separar correctament els dígrafs.


Cal no confondre l'ús del guionet amb el del guió.