Guissona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guissona
Bandera de Guissona Escut de Guissona
(En detall) (En detall)
Localització

Guissona situat respecte Catalunya
Guissona situat respecte Catalunya

Localització de Guissona respecte de la Segarra


Municipi de la Segarra
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segarra
Gentilici Guissonenc, guissonenca
Superfície 18,1 km²
Altitud 484 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
6.796 hab.
375,47 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 357900 4627550Coord.: 41° 47′ 13″ N, 1° 17′ 24″ E / 41.78694°N,1.29000°E / 41.78694; 1.29000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Xavier Casoliva Pla (ERC)
Codi territorial 251109

Guissona és una vila i un municipi que pertany a la comarca de la Segarra, situat a la província de Lleida, concretament, al nord de Cervera. A hores d’ara, és el municipi més poblat de la comarca després de la capital. La vila inclou, a més a més, el petit nucli anomenat Guarda-si-venes.


Entitat de població Habitants
Guarda-si-venes 25
Guissona 4.849
Font: Municat

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes arqueològiques més antigues que es conserven del passat de Guissona constitueixen un poblat que situaríem a l'actual plaça del Vell Pla (i potser també a la plaça Capdevila). La datació d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII aC). Posteriorment, es transformà en ciutat romana, l’antiga Iesso. D'aquesta època, s’han trobat diverses làpides prou explícites com per evidenciar el caràcter d’una ciutat romana.

El jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, enclavat a la part nord de la vila, ha sigut considerat un dels més importants de la Catalunya interior. El jaciment ocupa uns 20.000 m². Tanmateix, també hi ha d’altres restes romanes com ara la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble (p. ex, el pou del gel), i una sèrie de làpides, entre les quals hi ha la de Servilla Praepusa, datada el s.II-III dC. També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpoli; un cementiri medieval situat actualment a la zona de "Cal Mines".

Amb la crisi de l'Imperi Romà i la seva gradual desaparició es produeix un buit en la història de la vila. No és fins a l'any 975 dC, quan el comte Borrell reconquerí Guissona, que s’omple aquest buit. Tanmateix, el comte fou derrotat. Més endavant, l’any 1015, van ser els àrabs qui la van conquerir. El comte Ermengol IV va tornar a fer seva la població l'any 1072 i va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria de Guissona, d'estil romànic. Tot i així, hi ha poques dades d’aquesta església, ja que va ser enderrocada per construir-hi la que ara presideix la vila, d'estil neoclàssic.

Guissona, l'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia

Guissona, l'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia, situada a un quilòmetre del nord-est de Guissona, prop d'on neix el torrent de Fluvià que desemboca al Sió.

La jurisdicció del lloc fou adquirida pel bisbe d'Urgell. El 1505 s’hi construí una residència per als bisbes que quedà interrompuda l'any 1514. La construcció és coneguda amb el nom d'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia, una planta quadrada entorn d'un pati central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental d’una tradició gòtica tardana propera al classicisme.[2]


Durant el barroc, segles XVII i XVIII, es construeix la nova església que representa les diverses fases d'aquest estil: els altars, l'orgue i el cor en són una bona mostra. La nova església fou inaugurada l'any 1800.

La guerra civil va destruir l'orgue i tots els retaules, però no l'altar del claustre. La decoració actual és molt semblant a la de la catedral nova de Lleida.

Actualment, Guissona compta amb una gran activitat econòmica especialment gràcies al Grup Alimentari Guissona. Aquesta cooperativa és una de les indústries alimentàries més importants del país que ha provocat una important immigració, un fet que ha contribuït a incrementar el nombre d’estrangers a la Vila. A hores d’ara, aquest increment representa gairebé un 50% de la població total actual, de tal manera que els censats provinents d’altres països tendeixen a superar, fins i tot, la població autòctona.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
149 193 193 595 881 2.241 1.984 2.046 1.668 1.635
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.716 1.774 1.692 1.919 1.953 2.085 2.599 2.648 2.720 2.899
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.928 3.060 3.339 3.745 4.439 5.139 5.683 6.267 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Sàez, Anna. «L'obra de mai acabar». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014.
  3. Javier Ricou, Guissona, primera localidad de España con más inmigrantes que autóctonos La Vanguardia, 11/12/2010

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guissona Modifica l'enllaç a Wikidata