Guissona
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Segarra | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segarra |
||||
| Gentilici | Guissonenc, guissonenca | ||||
| Superfície | 18,1 km² | ||||
| Altitud | 484 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
6.763 hab. 373,65 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 357900 4627550Coord.: 41° 47′ 13″ N, 1° 17′ 24″ E / 41.78694,1.29000 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Xavier Casoliva Pla (ERC) |
||||
| Codi territorial | 251109 |
||||
Guissona és una vila i un municipi que pertany a la comarca de la Segarra, situat a la província de Lleida, concretament, al nord de Cervera. A hores d’ara, és el municipi més poblat de la comarca després de la capital. La vila inclou, a més a més, el petit nucli anomenat Guarda-si-venes.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Guarda-si-venes | 25 |
| Guissona | 4.849 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les restes arqueològiques més antigues que es conserven del passat de Guissona constitueixen un poblat que situaríem a l'actual plaça del Vell Pla (i potser també a la plaça Capdevila). La datació d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII a. C.). Posteriorment, es transformà en ciutat romana, l’antiga Iesso. D'aquesta època, s’han trobat diverses làpides prou explícites com per evidenciar el caràcter d’una ciutat romana.
El jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, enclavat a la part nord de la vila, ha estat considerat un dels més importants de la Catalunya interior. El jaciment ocupa uns 20.000 m². Tanmateix, també hi ha d’altres restes romanes com ara la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble (p. ex, el pou del gel), i una sèrie de làpides, entre les quals hi ha la de Servilla Praepusa, datada el s.II-III dC. També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpoli; un cementiri medieval situat actualment a la zona de "Cal Mines".
Amb la crisi de l' Imperi Romà i la seva gradual desaparició es produeix un buit en la història de la vila. No és fins l'any 975 dC, quan el comte Borrell reconquerí Guissona, que s’omple aquest buit. Tanmateix, el comte fou derrotat. Més endavant, l’any 1015, van ser els àrabs qui la van conquerir. El comte Ermengol IV va tornar a fer seva la població l'any 1072 i va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria de Guissona, d'estil romànic. Tot i així, hi ha poques dades d’aquesta església, ja que va ser enderrocada per construir-hi la que ara presideix la vila, d'estil neoclàssic.
Guissona, l'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia, situada a un quilòmetre del nord-est de Guissona, prop d'on neix el torrent de Fluvià que desemboca al Sió.
La jurisdicció del lloc fou adquirida pel bisbe d'Urgell. El 1505 s’hi construí una residència per als bisbes que quedà interrompuda l'any 1514. La construcció és coneguda amb el nom d'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia, una planta quadrada entorn d'un pati central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental d’una tradició gòtica tardana propera al classicisme.[2]
Durant el barroc, segles XVII i XVIII, es construeix la nova església que representa les diverses fases d'aquest estil: els altars, l'orgue i el cor en són una bona mostra. La nova església fou inaugurada l'any 1800.
La guerra civil va destruir l'orgue i tots els retaules, però no l'altar del claustre. La decoració actual és molt semblant a la de la catedral nova de Lleida.
Actualment, Guissona compta amb una gran activitat econòmica especialment gràcies al Grup Alimentari Guissona. Aquesta cooperativa és una de les indústries alimentàries més importants del país que ha provocat una important immigració, un fet que ha contribuït a incrementar el nombre d’estrangers a la Vila. A hores d’ara, aquest increment representa gairebé un 50% de la població total actual, de tal manera que els censats provinents d’altres països tendeixen a superar, fins i tot, la població autòctona.[3]
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sàez, Anna. «L'obra de mai acabar». Sàpiens [Barcelona], núm. 70, agost 2008, p. 58. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Javier Ricou, Guissona, primera localidad de España con más inmigrantes que autóctonos La Vanguardia, 11/12/2010
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guissona  |
- Pàgina web de l'ajuntament
- Dades de la Generalitat sobre Guissona
- Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Dades generals de l'ajuntament
- Pla estratègic Segarra 2020
  |
Açò és un esborrany sobre la Segarra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||||||
