Guissona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guissona
Bandera de Guissona Escut de Guissona
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de la Segarra a Catalunya Localització de Guissona respecte de la Segarra


Municipi de la Segarra
Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segarra
Gentilici Guissonenc, guissonenca
Superfície 18,1 km²
Altitud 484 m
Població (2008)
  • Densitat
5.746 hab.
317,46 hab/km²
Coordenades 41° 47′ 13″ N 1° 17′ 24″ ECoordenades: 41° 47′ 13″ N 1° 17′ 24″ E
Sistema polític
Entitats de població

2

Guissona és una vila i municipi de la comarca de la Segarra. Situada al nord de Cervera, és el municipi més poblat de la comarca després de la capital. Inclou el petit núcli de Guarda-si-venes.

Entitat de població Habitants
Guarda-si-venes 25
Guissona 4.849
Font: Municat

Taula de continguts

[edita] Breu història

Les restes arqueològiques més antigues del passat de Guissona són el poblat situat a l'actual plaça del Vell Pla i potser a Capdevila. La datació d'aquest poblat es remunta al principi de l'edat de ferro (s. IX-VIII a. C.) Posteriorment es transformà en ciutat romana, amb la denominació de Iesso. D'aquesta època han estat trobades diverses làpides, prou explícites per evidenciar el caràcter de ciutat de Iesso.

El jaciment arqueològic de l'antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, enclavat a la part nord de la vila, ha estat considerat un dels més importants de la Catalunya interior. Ocupa uns 20.000 m². Hi ha restes romanes com la conducció d'aigua del recinte medieval, els pous de la font del poble i una sèrie de làpides com la de Servilla Praepusa, s.II-III dC També és representativa l'escultura del genet romà i la necròpoli situada a la zona de "Cal Mines".

Amb la crisi de l' Imperi Romà i la seva gradual desaparició es produeix un buit en la història de la vila, fins l'any 975 dC quan el comte Borrell reconquerí Guissona però va ser derrotat, posteriorment, pels àrabs l'any 1015. El comte Ermengol IV va tornar a fer seva la població l'any 1072 i va iniciar la construcció de l'església de Santa Maria de Guissona, en l'estil romànic, però hi han poques dades ja que es va enderrocar per construir la que ara presideix la vila, d'estil neoclàssic.

Guissona, l'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia

A un quilòmetre al nord-est de Guissona, prop d'on neix el torrent de Fluvià que desguassa al Sió, la jurisdicció del lloc fou adquirida pel bisbe d'Urgell i el 1505 hi començà una residència per als bisbes que quedà interrompuda l'any 1514. La construcció coneguda amb el nom d'Obra de Fluvià o de Santa Llúcia és un conjunt de planta quadrada entorn d'un pati central. Els interiors evidencien una gran riquesa ornamental de tradició del gòtic tardà proper al classicisme.

Durant el barroc, segles XVII i XVIII, es construeix la nova església ja presenta diverses fases d'aquest estil com els altars, l'orgue i el cor. La nova església fou inaugurada l'any 1800.

La guerra civil va destruir l'orgue i tots els retaules, però no l'altar del claustre. La decoració actual és molt semblant a la de la catedral nova de Lleida.

Actualment Guissona té amb una gran activitat econòmica, especialment gràcies al Grup Alimentari Guissona, que és una de les indústries alimentàries més importants del país.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
149 193 193 595 881 2.241 1.984 2.046 1.668
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.635 1.716 1.774 1.692 1.919 1.953 2.085 2.599 2.648
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
2.720 2.899 2.928 3.060 3.339 3.745 4.439 5.139 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs