Guiu de Pomposa
 Fresc medieval amb el sant |
|
| abat | |
|---|---|
| Nom secular | Guido di Pomposa |
| Naixement | 960 Casamari, prop de Ravenna (Estats Pontificis) |
| Defunció | 1 de gener de 1031 Borgo San Donnino, avui Fidenza (Estats Pontificis) |
| Enterrament | Abadia de Pomposa (Codigoro, província de Ferrara) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 31 de març |
| Fets destacables | Abat de Pomposa |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Com a abat benedictí |
Guiu de Pomposa (Casamari, prop de Ravenna, Estats Pontificis, segona meitat del s. X - Borgo San Donnino, 31 de març de 1046) fou un abat benedictí italià. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia [modifica]
De jove es dedicà a estudiar, mentre vivia amb la seva família, sense intenció d'ésser eclesiàstic. Va canviar d'idea quan, en donar la seva roba a un pobre que trobà i vestir-se amb un sac, decidí de fer vida religiosa. Féu pelegrinatge a Roma i hi rebé la tonsura; anà després a Terra Santa. En tornar a Ravenna es retirà a fer vida eremítica sota la guia de l'eremita Martí, abat de Pomposa (Codigoro, província de Ferrara). Quan Martí morí, el succeí com a abat en 998.
Sota el seu mandat, el monestir conegué un període de gran desenvolupament, tant en la construcció de nous edificis, com el nombre de monjos i la influència cultural i espiritual. Col·laborà amb l'arquebisb Gebeard en la reforma eclesiàstica, afavorí l'aplicació de la reforma en l'àmbit musical (entre els monjos de Pomposa en aquell moment hi havia Guido d'Arezzo, renovador de la músic i inventor del pentagrama). Convidat per l'emperador Enric III, anà a trobar-lo a Piacenza, però emmalaltí de camí i morí a Borgo San Donnino (actual Fidenza) el 31 de març de 1046.
