Guixera
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Lathyrus sativus
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Lathyrus sativus L. |
||||||||||||||||||
La guixera (Lathyrus sativus) és una planta conreada de la família de les Fabaceae dins del gènere Lathyrus.
Taula de continguts |
[modifica] Guixa
És cultivada per la seva llavor, la guixa, que té un alt contingut de proteïna. En l'àmbit mediterranies cultiva de forma minoritària, però és important com a conreu a certes zones d'Àsia i Àfrica.
Tot i això la llavor conté un aminoàcid tòxic que pot arribar a causar la malaltia del latirisme. A Andalusia la farina de guixa, en castellà harina de almorta, s'utilitza per a arrebossar. Es conrea principalment a l'Índia i Etiòpia on es valora com a conreu de collita segura en cas que la sequera acabi amb els conreus principals.
[modifica] Descripció
Planta anual voluble de 30 a 50 cm d'alçada, tiges alades, flors blanques i llegums aplanades.
[modifica] Denominacions
El nom científic d'aquesta planta és Lathyrus sativus i el seu nom comú, dependent del lloc, són almorta, alveirxó, arveixo cantut, arveixot, bitxas, cairetes, cicércul·la, txítxaro, dent de mort, frixol d'herba, cigrons d'herba, guixa, mola, pedruelo, pinsol, pito o tito.
Existeix un gravat de Goya en una de les sèries de "Los Desastres de la Guerra" en el que dona per títol a la bonhomia d'aquest llegum amb el nom de gràcies a l'almorta per la seva importància que va tenir en auxilia la famulassa de Madrid en 1811.
- Lathyrus asiaticus (Zalkind) Kudr.
- Lathyrus sativas L.
- Lathyrus sativus subsp. asiaticus Zalkind [1]
[modifica] Usos
A la Manxa amb farina de guixa es prepara un plat molt bàsic i molt antic, les gachas manchegas. Son un complement de sopes, guisats, amanides i altres plats salats. Baixa en greixos i amb alt contingut en fibra.
Hi ha constància de l'ús de la guixa fa quatre mil anys a l'Índia. Consumir-la com a àpat únic o principal durant períodes molt llargs de temps pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. El latirisme es una afecció de paràlisis i reducció de massa muscular, deguda a la presència d'un cert aminoàcid (conegut com a ODAP, en anglès) en la farina de guixa, que pot causar problemes neurotòxics en les persones [2] Darrerament s'ha introduït el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats reduïdes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.
