Imperi Gupta
De Viquipèdia
En verd, els seus estats vassalls.
L'Imperi Gupta va ser un dels majors imperis polítics i militars de la història de l'Índia. Va ser governat per la dinastia Gupta entre els anys 240 i 550, i al subcontinent indi, va ocupar la major part de l'Índia septentrional i dels actuals Pakistan oriental i Bangladesh. Sota el seus dominis es va existir un període de pau i prosperitat que afavorí el desenvolupament de la cultura índia des del punt de vista artístic, literari i científic.
Els reis de la dinastia gupta, van establir un eficaç sistema administratiu i un fort poder central permetent l'autonomia local en períodes de pau. La societat era ordenada segons les creences de l'hinduisme amb una rígida divisió en castes. En aquesta etapa l'hinduisme adquireix les seves principals característiques: les principals divinitats, les pràctiques religioses i la importància dels temples.
Durant aquest període van ser tan important el desenvolupament del comerç i els intercanvis amb l'exterior, que la mitologia i arquitectura hinduista i budista es van expandir pels territoris actuals de Borneo, Cambodja, Indonèsia i Tailàndia.
Taula de continguts |
[edita] Història
La dinastia Gupta provenia probablement de Bengala, governada per Sri Gupta, el fundador de la dinastia entre el 240 i el 280. El va succeir Ghatotkacha qui va governar entre el 280 i el 319. Durant el segle IV, el regne dels Gupta s'expandí sobre petits regnes hindús fins Magadha. Des d'aleshores els Gupta governaren la zona de l'Índia al nord de les serres Vindhya. La successió dels regnats fou la següent:
- Chandragupta I regnà entre el 319 (o 320) i el 326 (o 335). Chandragupta I, fill de Ghatotkacha, es va casar amb Kumara Deva, una princesa de Licchavi, que li va donar com a dot el regne de Magadha, amb capital a Pataliputra. Gràcies a aquesta aliança va estendre encara més els seus dominis, que van arribar fins al riu Ganges. Chandragupta I va ser el primer rei que es denominà maja-rásh adhi-rásh ("el principal rei entre els grans reis", o "rei de reis").
- Samudragupta, regnà entre el 326 (o 335) i el 375. El primer rei de la dinastia Gupta, Chandragupta I, i el seu fill Samudragupta reunificaren el nord de l'Índia a través d'una combinació de conquestes i aliances estratègiques. L'Índia Gupta va ser pacífica i pròspera, amb un estat descentralitzat. Sota els Gupta, la cultura va assolir nivells de gran esplendor i la seva influència es va estendre per tota Àsia.
- Chandragupta II (Vikramāditya), regnà entre el 375 i el 413.
- Kumaragupta I (Mahendraditya), regnà entre el 413 (o 415) i el 455. Igual que el seu pare i predecessor, Chandragupta II, va ser hàbil governant. Va mantenir el gran imperi, que es va estendre des del nord de Bengala fins a Kathiawar i des dels Himàlaies fins a Narmada. Va governar de manera eficient durant gairebé quaranta anys. Tanmateix, els darrers temps del seu regnat van ser conflictius ja que patiren les invasions dels pushiamitres.
- Skandragupta, regnà entre el 455 i el 476 (o 477). Durant el seu govern l'Imperi Gupta va haver de lluitar repetidament contra els huns heftalites, que van ocupar tot el nord-oest, situació que va permetre a alguns governadors del Ganges declarar-se independents. Els desgast dels conflictes contribuí al declivi de l'imperi.
- Budhagupta, regnà entre el 477 i el 495.
Les lluites successòries a la mort de Buddhagupta, cap al 495, van dividir l'Imperi Gupta en dues parts, una occidental i una altra oriental, Malwa i Maghada. Però molt aviat els huns heftalís van envair ambdues zones, donant pas al període de descomposició i desaparició de l'imperi.
[edita] L'Estat
Dins l'Imperi Gupta, encara que tot descansava sobre el rei, l'element principal de l'Estat, aquest no podia governar sense el suport dels ministres ni de l'assemblea que governava el país i els funcionaris amb veu consultiva. L'assemblea era una de les forces vitals de l'Estat Gupta: elegia al rei, el jutjava en cas de negligència, i l'ajudava amb les seves opinions en matèria jurídica i administrativa. La seva composició era poc estable, estava format per prínceps, caps militars, sacerdots, representants corporatius i fins i tot caps de les classes inferiors.
La part essencial de les càrregues polítiques eren responsabilitat del consell de ministres, format entre 3 i 37 membres. El consell tenia sessions en secret i a vegades imposava el seu punt de vista. Els seus deures eren regular diversos aspectes de la pompa real: coronació, desplaçaments, honres fúnebres del sobirà, i també mantenir l'ordre per evitar l'anarquia. Dins dels assumptes externs havien de realitzar les relacions diplomàtiques, signar tractats i registrar la informació sobre els tributs rebuts de l'estranger.
Per sota dels ministres hi havien els recaptadors d'impostos i els oficials reials, que tenien al seu càrrec la vigilància de les diverses branques de l'economia. Altres funcionaris eren els ambaixadors, els governadors provincials, els funcionaris militars i els conservadors d'arxius.
En el nivell més baix de la burocràcia estatal es trobaven els trobadors i heràldics, els escribes, els portadors d'insígnies reals, els guàrdies del tresor i l'harem, els espies, els conductors de carros i elefants, els sentinelles, els criats i els guàrdies.
[edita] Cultura gupta
Es tenen indicis de la presència d'una espècie de renaixement econòmic i cultural hindú poc abans del sorgiment de l'estat Gupta, encara que amb la dinastia del Gupta aquest renaixement va assolir la seva edat daurada.
Amb la dinastia dels Gupta, que va unificar econòmicament i políticament una gran part de l'Índia, l'art de l'Índia i la cultura en general van assolir un gran esplendor i refinament, fins al punt que cal parlar d'un art gupta que va esdevenir «clàssic» i, així, model per l'art hindú posterior, fins i tot el dels nostres dies.
La ciència i la filosofia, l'arquitectura i l'escultura, la pintura, la literatura, la música i la dansa, es cultiven intensament; el sànscrit es va mantenir com a llengua literària.
[edita] Art i ciència
El poeta Kālidāsa, de l'època de Chandragupta II, va escriure les famoses obres Raghu Vamsha (Estirp de Raghu), en honor de Rama, i el Núvol missatger, enmig d'un tipus d'art caracteritzat per una subtilesa equilibrada i riallera, com s'aprecia en l'escultura del Buda de Sarnath i en molts altres relleus. Tot i així, la majoria dels santuaris que es van construir són hinduistes, ja que l'hinduisme adquireix preponderància en l'era gupta en ser hinduistes els sobirans, si bé aquests van saber acceptar l'exercici d'altres cultes, entre ells el budisme, fins al punt que el monjo xinès Fa Xiang va visitar els territoris gupta per aprofundir en els seus coneixements espirituals.
La música i la dansa també es van trobar beneficiades. Un ambient àulic opulent, més l'influx d'una filosofia encara no del tot despresa del fet religiós, va donar com a resultat un apogeu de la música basada en microtons -raga- i les danses dels devadasis, com l'anomenada kata.
Els èxits científics van resultar significatius a nivell mundial ja que es va desenvolupar el sistema decimal i el sistema de numeració actualment vigent, a més de descobrir el moviment de la Terra al voltant del Sol, el moviment de translació.
[edita] Religió
En l'aspecte religiós les idees hinduistes dominen en gran mesura aquest període. Potser és en el temps dels Gupta, gràcies a l'influx budista, que l'hinduisme arribar a tolerar les opinions més diverses, i fins i tot antagòniques dins del seu sistema de creences. Els elements inherents al hinduisme, que el diferencien d'altres creences, són el règim de castes (varna) com a ordre social i determinats ritus als que, segons la seva classe, estan lligats inseparablement tots els membres de cada casta.
Segons les creences hinduistes, el cosmos és etern ja de per sí, però es troba en un estat d'evolució permanent, a la vegada que tots els éssers animats, des de les deïtats fins a un simple bri d'herba, tenen un ànima (atma) immortal revestida amb la matèria corporal.
En la cúspide del seu panteó estan els tres déus suprems -Brahma, Vishnú i Shiva-, que s'agrupen en una triada (Trimurti), a més d'adorar també a nombroses deïtats, semidéus, divinitats locals, éssers demoníac, així com a diverses forces sobrenaturals que es manifesten en la natura (rius, animals, pedres, muntanyes, plantes, etc.).
Després del retrocés del budisme i la restauració de l'hinduisme, la societat gupta es va mantenir encara dividida pel antiquíssim sistema de quatre yati o varna (castes):
- Bramans: autoritats religioses (casta sacerdotal).
- Kshatrīya: autoritats civils i militars.
- Vaishya: terratinents, ramaders, agricultors i mercaders.
- Shudra: casta inferior, a la qual pertanyien els esclaus i camperols. Encara que es podia matar als esclaus, no se'ls podia vendre ni ocupar en treballs «impurs», destinats als xandall i altres castes menors.
Fora del sistema de les varna estarien els "intocables" o "paria" ( xandall o arhijans), caçadors, escombriaire i incineradores de cadàvers. La infinitat de castes menors, que formen el conjunt dels pàries i que són anomenades panchama, són també considerades provinents dels temps posteriors.[1]
La prosperitat de les ciutats esdevingut durant el període Gupta va permetre que els artesans s'agrupaven en corporacions segons l'ofici les individus més opulents van formar una mena de burgesia.
[edita] Referències
- ↑ "Casta" a la Gran Enciclopèdia Catalana. Accés, el 21-05-2009.
[edita] Enllaços externs
- Article sobre l'art del període gupta (castellà)
- Imperi Gupta a Regentsprep.org (castellà)
