Gustave III

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióGustau III, o El ball de disfresses

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalGustave III, ou Le bal masqué
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorDaniel Auber
LlibretistaEugène Scribe
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereopéra historique o grand opéra
Partscinc
CatalogacióS 23[1]
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena27 de febrer de 1833
EscenariSalle Le Peletier de l'Opéra de Paris,
Musicbrainz: d5e64c03-4400-42cf-81fd-c4e5bb6415c5 IMSLP: Gustave_III_(Auber,_Daniel_François_Esprit) Modifica el valor a Wikidata

Gustave III és una òpera en cinc actes de Daniel Auber, amb llibret d'Eugène Scribe. S'estrenà a l'Académie Royale de Musique (Salle de la rue Le Peletier) el 27 de febrer de 1833.

Origen i context[modifica]

Retrat de Gustau III de Suècia

L'òpera es refereix a alguns aspectes de l'assassinat en la vida real de Gustau III, rei de Suècia. Els fets van passar a Estocolm entre el 15 i 16 de març de 1792. Els principals aspectes de la trama es poden trobar per primera vegada en l'òpera que Giuseppe Verdi havia planejat, Gustavo III, i que mai es va dur a terme tal com està escrita, però els elements principals es van incorporar en una versió revisada de la història de l'òpera que amb el temps es va convertir en Un ballo in maschera. El llibret de Scribe també va ser ofert a Rossini, que el va desestimar.[2]

Representacions[modifica]

L'òpera va ser un gran èxit per al compositor, amb 168 actuacions fins al 1853.

Repartiment estrena[modifica]

Rol Veu Elenc de l'estrena,[3] 27 de febrer de 1833
(Director: -)
Gustave III, Rei de Suècia tenor Adolphe Nourrit
Ankastrom,[4] baix Nicolas-Prosper Levasseur
Amélie, Comtessa d'Ankastrom, enamorat de Gustave soprano Cornélie Falcon
Oscar, patge del rei soprano Julie Dorus-Gras
Arvedson, endeví mezzosoprano Louise-Zulmé Dabadie-Leroux
Dehorn, conspirador baix Henri-Bernard Dabadie
Warting, conspirador tenor Alexis Dupont
Un camarlenc tenor Hyacinthe Trévaux
Armfelt, Ministre de Justícia[5] baix Ferdinand Prévost
Général Kaulbart, Ministre de la Guerra[5] baix Pierre François Wartel
Christian tenor Jean-Étienne-Auguste Massol
Un criat d'Ankastrom cantant François-Alphonse Hens[6]
Roslin, pintor mut Ferdinand[7]
Sergell, escultor[8] mut Henri[9]
Cor: cortesans, els diputats de l'estat, els oficials militars al servei del rei, guàrdies reials, mariners, soldats, la gent

Referències[modifica]

Notes
  1. Gustave III: Partitura lliure a l'IMSLP.
  2. Sutherland Edwards, Henry. History of the Opera: From Its Origin in Italy to the Present Time. With Anecdotes of the Most Celebrated Composers and Vocalists of Europe, Volum 2. W. H. Allen & Company, 1862, p. 219. 
  3. L'elenc apareix al llibret de París (Scribe 1833) i Tamvaco 2000, p. 89, a excepció dels papers muts de Roslin i Sergell, que s'enumeren en el llibret d'Amsterdam (Scribe 1835). L'elenc també es llista, amb algunes petites diferències, a Casaglia 2005.
  4. El nom del rol Ankastrom s'escriu sovint com Ankarstrom o Anckarström en la literatura secundària, probablement influenciat per l'ortografia sueca del nom de l'assassí en la vida real Jacob Johan Anckarström. No obstant això, el nom de la funció s'escriu Ankastrom en els llibrets publicats a París (Scribe 1833) i Amsterdam (Scribe 1835), així com en el de Scribe de 1841 Oeurvres complètes (vol. 2, p. 3).
  5. 5,0 5,1 Els noms dels rols dels ministres de Justícia i de la guerra es donen en els llibrets, per exemple, Scribe 1833, p. 4.
  6. En un peu de pàgina Tamvaco 2000, p. 716, states: "Le ténor François Alphonse Hens était né à Paris le 26 mai 1806." A l'índex, p. 1261, hi apareix com a "2e basse".
  7. Possiblement la ballarina amb el nom artístic de Fernando, veritablement és Jean La Brunière de Médicis (inclosa en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1251).
  8. Identificat com a Jean Tobie Sergell per Scribe 1833, p. 3 (footnote).
  9. Possiblement, el ballarí i coreògraf Henry (de veritable nom Louis-Henri Bannachon) o el baix-baríton (François-Louis) Henry (ambdós presents en l'índex de Tamvaco 2000, p. 1261).
Fonts