Guyana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Co-operative Republic of Guyana
Bandera
Lema nacionalOne People, One Nation, One Destiny (Un poble, una nació, un destí)'
HimneDear Land of Guyana, of Rivers and Plains
Capital
(i major ciutat)
Georgetown
06° 50′ N, 58° 12′ O / 6.833,-58.200Coord.: 06° 50′ N, 58° 12′ O / 6.833,-58.200
Idiomes oficials Anglès
Gentilici Guyanès, guyanesa
Govern República
  President
Primer ministre
Donald Ramotar
Sam Hinds
Independència
 
 - Data
del Regne Unit
26 de maig del 1966 
Superfície
 -  Total 214,970 km2 
 -  Aigua (%) 8,4%
Població
 -  Est. jul. 2010 748.486  (161è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 3,2 /km2 (184è)
Moneda Dòlar de Guyana (GYD)
Fus horari (UTC-4)
 -  Estiu (DST)  (UTC-4)
Domini internet .gy 
Codi telefònic 592
  1. Dades del World Factbook

Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud. Constitueix la part occidental de l'extensa regió de la Guaiana (paraula ameríndia que significa «terra d'aigua abundant») i limita amb el Surinam a l'est, amb el Brasil al sud i a l'oest, amb Veneçuela a l'oest i amb l'oceà Atlàntic al nord. Hi ha una disputa de fronteres amb Veneçuela (el territori conegut com la Guaiana Essequiba), igual com passa amb la major part de la frontera sud amb el Surinam (al curs alt del riu Courantyne). Culturalment, Guyana s'associa principalment amb els països caribenys de parla anglesa, com Jamaica o Trinitat i Tobago. És l'únic estat situat en el continent sud-americà que pertany a la Commonwealth.

El nom de Guyana prové de mot Guiana en arawak, la llengua del poble nadiu de la regió (tant de Sud-amèrica i les Grans Antilles), mot que significa «terres de moltes aigües», presumiblement donat pèl gran nombre de rius de la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Guyana

Els primers europeus que es van establir al territori, poblat per tribus ameríndies (arawaks i caribs), foren els holandesos, que hi van establir tres colònies: Essequibo (1616), Berbice (1627) i Demerara (1752). En van assumir el control els britànics al final del segle XVIII, i finalment les tres colònies van esdevenir la Guaiana Britànica el 1831.

L'abolició de l'esclavitud el 1834 va comportar l'establiment de població negra a les àrees urbanes i la importació de treballadors de l'Índia, la Xina i Portugal per treballar a les plantacions de sucre. Aquesta divisió ètnica i cultural ha persistit i ha ocasionat turbulències polítiques en diverses ocasions. Guyana va aconseguir la independència del Regne Unit el 1966 i va esdevenir una república dins la Commonwealth el 1970.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Guyana en català.

En els prop de 215.000 km² s'hi distingeixen tres regions: una faixa costanera atlàntica estreta i pantanosa; la regió sorrenca adjacent, de bosc tropical i que conté la major part dels jaciments minerals de la Guyana, i finalment les terres altes de l'interior, formades principalment per sabanes i muntanyes, la més elevada de les quals és el mont Roraima (2.835 m). Els rius principals són l'Essequibo, el Demerara, el Courantyne i el Berbice.

Té un clima tropical, generalment càlid i humit, tot i que moderat a la costa pels vents del nord-est. Hi ha dues estacions plujoses: la primera de maig a mitjan agost, i la segona de mitjan novembre a mitjan gener.

La faixa costanera, amb uns 430 km de costa atlàntica, que s'estén des del riu Courantyne, a l'est, fins a la frontera veneçolana, al nord-oest, ocupa un 5% del territori de l'estat. ës tracta d'una franja estreta d'entre 5 i 6 quilòmetres d'amplada (normalment), la qual és formada en gran part de sediments arrossegats al mar pel Riu Amazones, que es dipositen a les costes guyaneses per les corrents oceàniques que els transporten cap al nord. Aquests sediments són de gran qualitat i fèrtils, presentant superposicions de blanques sorres i argiles formades per l'erosió de la roca de l'interior i portada cap el mar pels rius de Guyana. Donat que durant la marea alta part d'aquesta faixa s'inunda s'han esmerçat força recursos per tal de crear dics i drenar aquesta àrea.

Una línia de pantans forma una barrera entre els turons de sorra blanca de l'interior i la plana costanera. Aquests pantans es van formar quan es construïren una sèrie de preses per tal de controlar els efectes dels diferents rius en les terres de cultiu costaneres.

El cinturó de terres sorrenques es troba al sud de la zona costanera. Aquesta àrea és de 150 i 250 quilòmetres d'ample i consta de petits turons de sorra intercalats amb afloraments rocosos. Les arenes blanques fan de suport d'un bosc de fusta densa, tot i que no són prou riques com per a suportar conreus, donada la seva composició la desforestació d'aquesta zona provocaria una erosió ràpida i greu. La majoria de les reserves minerals de Guyana, com la bauxita, l'or i els diamants es troben en aquesta regió.

La major de les tres regions geogràfiques de Guyana és la que formen les terres altes de l'interior, una sèrie d'altiplans, muntanyes i sabanes, que s'estenen des del cinturó de sorra blanca fins a les fronteres meridionals del país. Les muntanyes Pakaraima dominen la part occidental d'aquestes. En aquesta regió es troben algunes de les més antigues roques sedimentàries de l'hemisferi occidental. El Mont Roraima, a la frontera amb Veneçuela, forma part d'aquesta serralada i amb 2.762 metres d'altitud és el pic més alt de Guyana. Més al sud es troba l'altiplà de Kaieteur, una àmplia zona rocosa d'uns 600 metres d'altura, els 1.000 metres d'altitud de la serralada Kanuku, i les muntanyes baixes d'Acarai situades a la frontera sud amb el Brasil.

Gran part de les terres altes de l'interior són pastures. La Sabana de Rupununi abasta uns 15.000 quilòmetres quadrats al sud de Guyana n'és la de major extensió i s'estén als estats veïns de Veneçuela i Brasil. La part a Guyana està dividida per la serralada de Kanuku. L'escassa herba de la sabana generalment sols pot suportat el pasturatge, tot i que grups amerindis cultiven algunes àrees al llarg del riu Rupununi i en les estriacions de les muntanyes de Kanuku.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del sistema del riu Essequibo.

Tal com ens indica l'etimologia del seu nom Guyana és un país ric en aigua. Nombrosos rius flueixen cap a l'oceà Atlàntic, generalment en direcció cap al nord. Un nombre de rius a la part occidental del país, però, flueixen en direcció est cap al riu Essequibo, desembocant en l'altiplà Kaieteur. El riu Essequibo és el riu més important, s'estén des de la frontera amb el Brasil al sud fins al delta occidental de Georgetown. Els rius de la zona l'est de Guyana flueixen a través de la zona costanera, fet que dificulta les comunicacions d'est a oest i cap a l'interior.

Així mateix són presents un gran nombre de cascades, fet que limitat el transport per riu. Algunes de les cascades són espectaculars com, per exemple, les Cascades Kaieteur al riu Potaro amb una caiguda de 226 metres.

Clima[modifica | modifica el codi]

Situat a prop de l'Equador, la Guyana té un clima tropical, i les temperatures no varien molt durant tot l'any. Presentant dues estacions plujoses: de desembre a principis de febrer i des de finals d'abril a mitjans d'agost.

Tot i que les temperatures no són excessivament altes, la combinació de calor i la humitat augmenta la sensació de calor. Tota la zona està sota la influència dels vents alisis del nord-est, i durant el migdia i la tarda la brisa del mar sol disminuir aquesta sensació a la costa. La Guyana és al sud de la ruta dels huracans del Carib i no es té coneixement de cap que hagi afectat al país.

La temperatura a Georgetown és força constant, amb una mitjana de màximes de 32°C i una mitjana mínimes de 24°C, en el mes més calorós (juliol), i amb una mitjana de 29°C a 23°C al febrer, el mes més fred. La temperatura més alta mai registrada a la capital va ser de 37,2°C i la mínima 16,6°C. la mitjana d'humitat del 70 per cent tot l'any. A l'interior, lluny de la influència moderadora de l'oceà, registren variacions lleugerament més amplies en la temperatura diària, registrant-se temperatures mínimes de 12°C.

Les precipitacions són més intenses al nord-oest, essent més dèbils al sud-est i l'interior. Les mitjanes anuals a la costa prop de la frontera amb Veneçuela són de prop de 250 centímetres, més a l'est a Nova Amsterdam són de 200 centímetres i 150 centímetres a Guyana al sud ( a la sabana Rupununi). En àrees muntanyoses de la part nord-est, sota la influència dels vents alisis, arriben a recollir fins a 350 centímetres de precipitació anual. Tot i que plou al llarg de l'any, al voltant del 50 per cent del total recollit es produeix durant l'estació de les pluges d'estiu, que s'estén de maig a finals de juliol a la costa i des de l'abril fins al setembre cap a l'interior. Les zones costaneres tenen una segona temporada de pluges de novembre a gener. Les precipitacions se solen donar en forma de fortes pluges a la tarda. Els dies ennuvolats són rars; majoria dels dies el sol brilla unes vuit hores, des del matí fins a la tarda.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica a Guyana.
Edifici del Parlament a Georgetown.
Regions de Guyana.

Guyana es dividia administrativament en 10 regions:[1][2]

No Region Area km² Població Població
per km²
1 Barima-Waini 20,339 24,275 1.2
2 Pomeroon-Supenaam 6,195 49,253 8.0
3 Essequibo Islands-West Demerara 2,232 103,061 46.2
4 Demerara-Mahaica 1,843 310,320 168.4
5 Mahaica-Berbice 3,755 52,428 14.0
6 East Berbice-Corentyne 36,234 123,695 3.4
7 Cuyuni-Mazaruni 47,213 17,597 0.3
8 Potaro-Siparuni 20,051 10,095 0.5
9 Upper Takutu-Upper Essequibo 57,750 19,387 1.3
10 Upper Demerara-Berbice 19,387 41,112 2.1
Guyana 214,999 751,223 3.49

Aquestes regions es troben dividides en 27 neighbourhood councils .[3]

Economia de Guyana[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Guyana

L'economia de Guyana va exhibir un moderat creixement econòmic entre 2001 i 2007, basat en l'expansió dels sectors agrícola i mineria, l'expansió dels negocis, una taxa d'interès més realista, un control més intens de la inflació i el suport continuat d'organitzacions internacionals. L'economia es va recuperar després de les inundacions de 2005.

Els problemes crònics inclouen l'escassedat de treballadors especialitzats i una infraestructura deficient.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bureau of Statistics - Guyana, CHAPTER III: POPULATION REDISTRIBUTION AND INTERNAL MIGRATION, Table 3.4: Population Density, Guyana: 1980 - 2002
  2. Guyana - Government Information Agency, National Profile
  3. Government of Guyana, Statistics