Sonso
Gymnammodytes cicerelus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198630 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Ammodytidae |
| Gènere | Gymnammodytes |
| Espècie | Gymnammodytes cicerelus Rafinesque, 1810 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El sonso,[2] també conegut com a barrinaire, trencavits, enfú (Menorca), espetolí (Mallorca), sageta o moix (a les Pitiüses) (Gymnammodytes cicerelus), és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes. És l'únic representant de la família dels ammodítids al mar Mediterrani.
Morfologia[modifica]
- Mida petita amb el cos molt prim, allargat, cilíndric i lleugerament comprimit.
- Té un cap punxegut amb una taca blava i l'opercle de color groc.
- El dors és de color verd fosc amb bandes longitudinals argentades als costats.
- El ventre és argentat. Els mascles poden assolir 17 cm de longitud total.
- Només té escames a la part posterior del cos.
- La línia lateral es troba molt a prop de l'aleta dorsal i té ramificacions.
- La boca és protràctil.
- La mandíbula inferior és prominent i no té dents.
- L'aleta dorsal és llarga i ondulada, sense radis durs.
- Les pectorals són petites.
- Manca d'aletes pèlviques.
- L'anal és curta i ondulada.
- La caudal és escotada.[3][4]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a l'Atlàntic oriental i a la Mar Mediterrània, incloent-hi la Mar Adriàtica, la Mar Egea, la Mar Negra, Portugal, Senegal, el sud del Marroc, Mauritània i Angola.[4]
Reproducció[modifica]
Els sonsos s'atansen a la costa durant l'hivern i la primavera per desovar. Els ous són adherits a la sorra. La larva és planctònica.[5]
Hàbitat i costums[modifica]
És una espècie gregària i bentònica de fons sorrencs, en els quals s'enterra. Formen bancs a zones costaneres i s'alimenten de zooplàncton.
Gastronomia[modifica]
Es captura amb un arc anomenat sonsera o sonsotera i es troba als mercats de la costa catalana sobretot durant l'estiu, tot i que a les illes Balears és un peix de poc interès comercial i es pesca juntament amb el jonquillo o xanguet.[5] És molt apreciat en fritura tant a les costes provençals com a les catalanes (igual que el joell -Atherina boyeri- i el xanguet -Aphia minuta)-). Normalment, els sonsos s'empolsen lleugerament amb farina abans de fregir-los.
Referències[modifica]
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Sonso - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 213-214.
- ↑ 4,0 4,1 FishBase (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 214.
Bibliografia[modifica]
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Quéro, J.-C., 1990. Ammodytidae. p. 920. A J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
- Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri. Pls. 1-20.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
