Trencalòs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gypaetus barbatus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Trencalòs
Bartgeier Gypaetus barbatus front Richard Bartz.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Subfamília: Gypaetinae
Gènere: Gypaetus
Espècie: G. barbatus
Nom binomial
Gypaetus barbatus
Linnaeus, 1758
Gypaetus barbatus distr.png

El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.

Taula de continguts

Distribució geogràfica [modifica]

A Europa és un animal en greu perill d'extinció que ha desaparegut d'algunes regions on abans era abundant. Actualment es pot observar a Astúries, els Pirineus, els Alps (on ha estat reintroduït), nord d'Àfrica, la Gran Vall del Rift, Sud-àfrica, Grècia i des d'Anatòlia fins els cims Tian Shan i l'Himàlaia.

Morfologia [modifica]

  • Ocell gran i robust (102-114 cm) però àgil en el vol, malgrat els 7 kg que pot arribar a pesar.
  • Cap blanc amb una màscara negra i amb unes barbes també negres que li pengen del bec.
  • Els seus ulls tenen bandes concèntriques groga, vermella i negra.
  • Ales llargues i estretes.
  • La cua en forma de sageta.
En vol

Reproducció [modifica]

Als Països Catalans, només n'hi ha en grutes o cornises de les parets dels Pirineus, on hi aporta branques i, sobretot, llana. Pon dos ous, al gener-febrer, i la femella els incuba durant 55-58 dies (però només se'n desenvoluparà un, perquè l'altre, que neixerà més debilitat, serà devorat per la mare o aniquilat pel germà (cainisme)).[1]

Referències [modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 33. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: el trencalòs
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.