Hàmster daurat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Hàmster daurat
Golden hamster front 1.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Myomorpha
Superfamília: Muroidea
Família: Cricetidae
Subfamília: Cricetinae
Gènere: Mesocricetus
Espècie: M. auratus
Nom binomial
Mesocricetus auratus
Waterhouse, 1839

L'hàmster daurat (Mesocricetus auratus) és un petit rosegador originari de Síria i Turquia. Es tracta d'una espècie d'hàmster molt estesa en captivitat, una mica arreu del món. Algunes races d'hàmster daurat, criades com a animals de companyia o de laboratori, fins i tot són considerades domèstiques per països com ara França.[2]

El descobriment de l'hàmster daurat[modifica | modifica el codi]

El 1839 el zoòleg britànic George Robert Waterhouse va trobar un hàmster de major mida a Síria, anomenant-lo Cricetus auratus, l'hàmster daurat. La pell de l'hàmster va estar en exposició en un museu britànic. L'hàmster sirià fou ignorat per la ciència europea durant el segle següent.

Al voltant de l'any 1930 el zoòleg i professor de la universitat de Jerusalem Aharoni va trobar una mare i cries d'hàmster en el desert sirià. Però quan va tornar al seu laboratori la majoria s'havien escapat o mort. Els hàmsters romanents foren donats a la Universitat de Jerusalem, on foren criats amb èxit. A causa que eren lleument majors en grandària als oposats per Waterhouse, els va anomenar Mesocricetus auratus, encara que possiblement es tractés de la mateixa espècie. Mesocricetus auratus és el nom científic actual de l'hàmster sirià. Tots els hàmsters sirians existents avui dia descendeixen d'aquestes cries.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cria d'hàmster, als pocs dies de néixer ja poden ingerir aliments sòlids.
Hàmster daurat alimentant-se amb fulles de dent de lleó.

L'hàmster daurat o sirià és solitari per naturalesa, acceptant a un altre exemplar de la seva mateixa espècie només per l'aparellament. El zel de la femella és cada quatre o sis dies durant una nit. Si vol reproduir al seu hàmster, ha de pensar-ho bé, ja que són animals que crien molt i molt ràpid, poden tenir fins a quinze cries o més. La femella ha de tenir almenys deu setmanes per al seu primer grup de fills d'hàmsters.

  • Aparellament

Perquè puguin copular s'ha d'introduir a la parella en un territori neutral, sent recomanable que això sigui al capvespre o a la nit. Si la femella està receptiva es posarà rígida amb la part anterior del seu cos aixecada. Llavors el mascle es muntarà damunt de la femella durant uns segons i es rentarà, després tornarà a repetir aquest procés diverses vegades. Quan vegi que un dels dos ja no mostra interès a continuar, ha de tornar a cada un al seu lloc corresponent. Aquest procés sol durar entre 20 i 45 minuts.

  • Gestació

La gestació és de tan sols setze dies, durant aquest període la femella està especialment sensible i no ha de ser molestada. Als dotze dies s'ha de fer una neteja general de la gàbia, rebutjant tot el menjar vell i canviant el llit per un de nou. Se li ha de donar a la femella gran quantitat de materials per construir el niu, per exemple se li pot donar palets de fusta, paper higiènic picat, alfals, etc., Si no se li dóna res de material no passa res, però és recomanable donar-li, perquè així les cries estaran més còmodes, calentes i no tindran problemes. No s'ha d'agafar ni molestar la femella durant els últims dies de gestació, ha d'estar molt tranquil·la. S'ha de donar una alimentació variada i bastanta quantitat de vegetals i fruites, pot proporcionar també una mica de menjar per a gos (però no massa) o clara d'ou cuit.

  • Naixement

La femella generalment pareix a la tarda del setzè dia. Cal separar al pare perquè si no es menja a les cries. El part dura menys d'una hora i la mare es dedica especialment a netejar i llepar les seves cries, ja que això estimula el seu metabolisme, que no és autònom. Les cries neixen sense pèl i mesuren uns tres centímetres. Després d'un part normal queda tot net i sec.

  • Criança

Les cries creixen ràpidament i comencen a menjar aliments sòlids des de la primera setmana d'edat, però, la llet materna és indispensable durant les tres primeres setmanes. I sobretot, mai s'han de tocar les cries, almenys durant les primeres dues setmanes. Si es toquessin, llavors la mare les rebutjaria i les mataria. Als dotze dies obren els ulls i comencen a sortir amb major freqüència del niu. A les tres setmanes són independents i poden ser separades de la mare. Als 28 dies han d'estar separades per sexe, perquè a aquesta edat comença la seva maduresa sexual.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Yigit, N. i Kryštufek, B.. Mesocricetus auratus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 02-01-2008.
  2. {Decret de l'11 d'agost del 2006. (francès)
  • Yigit, N.; Kryštufek, B. (2008). Mesocricetus auratus. In: IUCN 2008. IUCN Red List of Threatened Species. Downloaded on 2 January 2008.
  • Hamsters For Dummies. Hoboken: Wiley Publishing. 2007. p. 8.
  • Grimms Deutsches Wörterbuch
  • Henwood, Chris (2001). "The Discovery of the Syrian (Golden) Hamster, Mesocricetus auratus". The Journal of the British Hamster Association (39).
  • Gattermann, R.; Fritzsche, P.; Neumann, K.; Al-Hussein, I.; Kayser, A.; Abiad, M.; Yakti, R. (2001). "Notes on the current distribution and the ecology of wild golden hamsters (Mesocricetus auratus)". Journal of Zoology (Cambridge University Press) 254 (3): 359–365. doi:10.1017/S0952836901000851. http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=78463.
  • Gattermann, R.; Johnston, R. E.; Yigit, N; Fritzsche, P; Larimer, S; Ozkurt, S; Neumann, K; Song, Z et al. (2008). "Golden hamsters are nocturnal in captivity but diurnal in nature". Biology Letters 4 (3): 253–255. doi:10.1098/rsbl.2008.0066. PMC 2610053. PMID 18397863. //www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pmcentrez&artid=2610053.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]